El conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, acaba aquesta legislatura amb projectes en marxa, feina feta, nous reptes de futur i amb molts problemes d'encaix pressupostari. La legislatura arriba a la seva fi però Nadal, a petició del primer secretari del PSC, José Montilla, tornarà a repetir com a cap de llista per Girona.

El Ministeri de Foment ha hagut d'aturar obres per manca de disponibilitat pressupostària. El departament d'Obres Públiques contempla aquest escenari?

No. No ho hem fet i no ho farem. És evident que hi ha restriccions pressupostàries i hem hagut de fer retalls en l'estructura pressupos?tària del tot el govern. Però l'opció que hem pres és alentir les obres i no aturar-ne cap. No hem rescindit cap contracte. L'únic que hem modificat són alguns calendaris.

Quins projectes quedaran aparcats o s'alentiran?

A Girona no n'hi haurà cap. I en el conjunt de Catalunya, l'obra que s'endú el gruix dels alentiments és la línia 9 del metro perquè és la que té el pressupost més alt.

Manté una bona relació amb el ministre José Blanco?

Hi mantinc una molt bona relació. Hi parlo sovint per telèfon, ens enviem sms. Ell em truca, jo el truco. La relació és fluida i d'això se'n desprenen passes endavant que abans costaven més.

Creu que Madrid és capaç d'entendre la necessitat imperiosa per a les comarques de Girona de desdoblar la N-II? Tant pel que fa a la seguretat viària com per al desenvolupament econòmic de la demarcació.

El ministre ho sap molt i molt bé, perquè li ho hem dit moltes vegades. Hi ha hagut problemes in?terns de l'empresa (concurs de creditors), problemes de modificat d'obres que van multiplicar el cost i la rescissió; i l'Orriols-Medinyà ha tingut un modificat del 10% i també han dit: "Rescindim i ja hi tornarem". El Ministeri s'ha estat plan?tejant licitar tot d'una el tram Tordera Maçanet, i afegir-hi els de Maçanet-Sils i Sils-Caldes, que tenim penjats. Jo treballo i no paro de pressionar, insistir i negociar amb el ministeri perquè sigui així. El que està clar és que quan algú s'ha volgut atribuir algun èxit, que ha esdevingut en fracàs, s'ha equivocat. Quan en Jordi Xuclà diu que desencallarà l'A-2 perquè ha fet preguntes, en realitat s'equivoca. O entre tots aconseguim modificar alguns criteris interns del ministeri que permetin licitar amb peatge a l'ombra i finançament mixt, o tindrem problemes.

La legislatura ha estat marcada, entre d'altres aspectes, pel ?desenvolupament dels plans territorials. Què representen aquestes eines d'ordenament? Quina finalitat tenen?

Hi ha d'haver a Catalunya set plans territorials parcials que marca la Llei d'Ordenació Territorial de 1983 i que no s'havien fet mai. Els hem fet i estan aprovats tots definitivament, menys el de les comar?ques de Girona, que s'aprovarà al setembre. D'aquests plans se'n desprenen els Plans Directors Urbanístics (PDU), que no existien abans. I aquí tenim el del sistema Costaner, que ha permès protegir tot el Cap Ras, i els PDU de les àrees urbanes de Girona, Figueres i Pla de l'Estany. Mentre que el sistema urbà de Girona ha estat aprovat definitivament aquest divendres. Aquest plans pugen un esglaó els planejaments locals i tenen una visió més àmplia d'ordenació del territori. Orienten les pautes de creixement de futur. L'urbanisme defineix allò que encara no és.

En una ocasió va manifestar que els socialistes són valents per fer l'Anella de les Gavarres. El projecte s'ha convertit en un somni impossible o en un malson?

Al revés. En la mesura que es fa el desdoblament de Castell d'Aro-Palamós es dibuixa ja una primer part de l'anella de les Gavarres molt acabada: Maçanet-Castell d'Aro-Palamós-Mont-ras-Llofriu. Aquest paquet deixa mitja, i una mica més, de l'anella feta. És una autovia en què podríem formular un eslògan: "Set anys han estat més que 23".

I l'eix transversal?

El desdoblament s'està fent ara i dijous es van signar tots els crèdits amb els bancs per rellançar aquesta obra.

S'han respost les al·legacions a la variant de la Bisbal? En quin tràmit es troba ara?

Aquest estiu el PTOP enviarà al departament de Medi Ambient, perquè en faci la declaració d'impacte ambiental, la proposta defintiva d'estudi informatiu.

De quina opció?

La sud i més allunyada i que s'escapa del polvorí i Vacamorta. És la versió modificada i rectificada atenent les al·legacions de l'ajuntament, terrissaires i particulars.

L'estiu passat el PTOP ajornava per manca pressupostària el desdoblament de la C-66 entre Banyoles i Besalú pel 2010. Hi haurà licitació?

Està a punt de ser licitat en peatge en ombra. Però aquí sí caldrà que el govern recuperi capacitat econòmica.

L'entrada a l'àrea urbana de Girona continua sent compliacada per la C-65 en hores punta. La variant de Llambilles serà la solució definitiva?

Hi ha algun primer estudi i al·legacions de l'ajuntament. Hi ha dificultats perquè Llambilles té una estructura complicada però en qualsevol cas, vista la densitat de trànsit, ha de tenir una variant i farem la curta perquè ni Fornells ni Quart volen la llarga.

Girona té molts grups ecologistes que, en defensa del territori, s'oposen a gairebé cada nova infraestructura que es desenvolupa. Enté l'oposició del territori a cada nou projecte?

Entenc bé els arguments de tothom. No entenc gens bé, perquè a més es desacrediten ells mateixos, les desqualificacions. Quan sento que es diuen de mi segons quines coses, no em fa ni fred ni calor perquè mancats d'arguments els insults no serveixen per a res. Ara, les plataformes i els grups ecologistes tenen el seu sentit i poden tenir raons de pes de caràcter sectorial en alguns casos. Jo he dit mil vegades que Bracons ha sortit bé gràcies als ecologistes, i gràcies a la sensibilitat del govern. Però hi ha ecologistes que haurien preferit que no s'hagués fet. Hi ha grups molt sòlids i d'altres que només es preresenten a si mateixos. El temps posa a tothom al seu lloc.

Jofre Sáez