03 de octubre de 2010
03.10.2010

DES DE LA SELVA

03.10.2010 | 02:00

L'autor fa un repàs per la vida de Jaume Ferrer de Blanes, que va treballar al servei de Ferran I a Nàpols i, a més, el selvabà va col·laborar en elaborar el nou mapamundi després del descobriment d'Amèrica per part de Colom

Des de la comarca de la Selva, on molts gironins de la capital situen a la seva esquena, sempre embadalits per les costes i muntanyes del nord (menys quan contemplen el propi melic), voldria felicitar Diari de Girona pel magnífic suplement especial amb motiu de la Diada Nacional: Des de Girona Catalunya es projecta al món. Plenament d'acord amb la intencionalitat de l'autor del text, l'admirat Jordi Vilamitjana. Palesa la conveniència de donar referències de personatges que indiquen l'existència d'un país vingut de lluny, i "que som un país viu, dinàmic, divers i amb aspiracions de ser". Tanmateix el seu Nas de la bruixa que llegeixo assíduament, per la il·lustrada informació que facilita i el seu criteri independent, em sembla que no ha olorat del tot els diversos perfums que desprenen les terres selvatanes. Potser perquè aquí impera "dotze dones, tretze bruixes", i potser a la seva embruixada musa li deu fer por ficar el nas on dominen altres col·legues, tant o més astutes i fortes que ella mateixa.
Sigui quina sigui la raó de no haver ficat el nas, el fet és que Jaume Ferrer de Blanes, selvatà universal, no figura en la seva selecció de personatges gironins. Entenc que és un oblit. Llàstima!
Em permeto, doncs, des de la modèstia i amb l'ajut de Viquipèdia, entre d'altres fonts, salvar aquest injust i immerescut oblit, amb la pretensió de situar a l'olimp dels deus gironins la figura d'aquest memorable humanista i científic de les nostres contrades.
Jaume Ferrer de Blanes va néixer a Vidreres l'any 1445 i morí a Blanes el 1523. Amb només 13 anys va marxar a Nàpols, que en aquells moments funcionava com a capital de fet de la confederació catalanoaragonesa. Va treballar al servei del rei de Nàpols, Ferran I, a la tresoreria reial i en temes de comerç marítim, navegació i cartografia fins a l'any 1480, que tornà a Catalunya i s'instal·là a Blanes, des d'on va seguir connectat a la Corona. Format a Nàpols, Jaume Ferrer ocupà diversos càrrecs a la cort de Ferran I de Nàpols i la seva muller Joana d'Aragò, germana de Ferran el Catòlic. A banda dels càrrecs anteriorment mencionats, també exercí de "lapidari", "joyeller" i "negociant de pedres precioses" de la reina, fet que li permet viatjar per compte de la reina pel Mediterrani.
Vers la seva obra cartogràfica cal destacar el cèlebre mapamundi fet per ell i que fou emprat en les discussions del tractat de Tordesillas, el 1494. En aquest tractat es divideix el món en dues àrees d'influència entre el Regne de Portugal i els Regnes de les Espanyes. Jaume Ferrer participà en les delimitacions d'aquestes àrees.
Vers les seves habilitats de navegant, aquestes són mencionades en dues cartes del rei de Xipre, la primera és datada del 28 de setembre de 1478 dirigida al patró de nau Pere Antich de Ragosa, recomanant-li que tingui totes les degudes atencions a en Ferrer de Blanes, no tant sols per ésser un enviat del rei de Nàpols, sinó per ésser un navegant molt entès en tot el referent a la navegació; i en la del dia següent el mateix monarca es desfà en elogis en pro de la seva "heroica pràctica de navegar".
Poc després de la tornada d'en Colom del seu primer viatge a les Índies, Jaume Ferrer és requerit a presencia dels Reis Catòlics per l'arquebisbe de Toledo, en una missiva datada a Barcelona el 26 d'agost del 1493: Jayme Ferrer especial amigo nuestro: nos queríamos Tablar con vos algunas cosas que cumplen: por ende rogamos vos que vista esta letra nuestra partais y vengais aquí á Barcelona, y traed con vos el Mapa Mundi y otros instrumentos tocantes á Cosmografía. Barcelona 26 de Agosto del noventa y tres. El Cardenal.
A la seva vellesa, redactà, Sentències Catòliques del divi poeta Dant, un sumari de caire espiritual en el qual es proposa assenyalar el camí de l'Home per assolir el seu objectiu final. Rubió i Balaguer diu que les Sentències Catòliques del divi poeta Dant, són el més expressiu testimoniatge del coneixement de Dant a Catalunya, després de la traducció d'Andreu Febrer.
El número 226 (1967) de la revista blanenca RECVLL explica l'anècdota de quan el Papa PIUS XI era el cardenal encarregat de la Biblioteca Vaticana. Tres catalans acudiren a fer-hi consultes i, en adonar-se el llavors cardenal del seu parlar català, els digué que una obra en català que estimava molt era la traducció de la Divina Comèdia feta per Jaume Ferrer de Blanes, de la qual posseïa un exemplar antiquíssim. (La Universitat de Barcelona, també en posseeix un).
Amb aquests antecedents m'ha cridat l'atenció un treball realitzat per la hispanista Roxana Recio de la Universitat Creighton de Omaha titulat Humanismo y exégesis medieval: el caso de Ferrer de Blanes, que ens obre les portes a noves interpretacions i valoracions de les Sentencias catholicas del divi poeta Dant florentí compilades pel prudentíssim mossèn Jaume Ferrer de Blanes. Permeteu-me que us faciliti un tast. El text sencer es pot trobar a (cvc.cervantes.es/obref/aih/pdf/12/aih_12_1_034.pdf): En nuestra literatura peninsular este sumario en catalán cobra así su dimensión exacta: es un texto hasta ahora sin precedentes en nuestro siglo XV. Se trata, como ya se ha dicho anteriormente, de una recreación singular que enriquece nuestra tradición de comentarios y exégesis de la época. Resulta prácticamente indiscutible que nos encontramos ante un texto muy interesante que nos muestra con cierta belleza la lectura que de algunos pasajes de la Commedia llevó a cabo, con intención propagandista y moralizante, un lector culto de finales del siglo XV.Si pensamos en su vida, su relación con los Reyes Católicos y su ideología, esto que aquí se afirma se llena de sentido.Además, el texto de Ferrer de Blanes no debe ser considerado como una obra menor. Si el escritor hizo este tipo de exégesis es porque había una tradición y un ambiente literario avanzado y desarrollado. Con las Sentencias catholicas se enriquece el panorama del humanismo peninsular y, muy especialmente, el humanismo en Aragón, que ya en la última década del XV permitía la existencia de este tipo de recreaciones, mostrando una vez más el grado de libertad intelectual que allí existía por aquel entonces.
Com podeu veure, el nostre Jaume Ferrer fou un selvatà universal en vida i també és universal en l'actualitat per la descoberta que fan de la seva obra els estudiosos d'avui.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook