Amb 85 anys i un estat de salut força delicat, sorprèn la fermesa amb què parla Mazaltov Behar Mordoh, Fofó per als amics. La seva acollidora llar, situada just davant el passeig marítim de Lloret, està plena de fotos de familiars i d'ella mateixa amb diferents personalitats com ara els Prínceps d'Astúries o Michael Schumacher. S'asseu a la seva butaca i en veure que el Sálvame de Jorge Javier Vázquez li impedeix explicar el seu relat apaga la televisió. Estranya paradoxa ja que la història de Fofó és precisament la de la salvació i la supervivència.
Amb 17 anys va entrar al camp d'extermini d'Auschwitz, la fàbrica de matar més gran construïda mai per l'ésser humà. Per si la simple existència en aquell indret fos poca, Fofó va tenir la desgràcia de ser escollida per un metge de les SS per participar en els infames experiments mèdics que es van realitzar en aquell indret.
Natural de Salònica (Grècia), la seva condició de jueva sefardita va fer que amb la invasió nazi fos deportada juntament amb la seva família directament cap a Auschwitz. El viatge en vagons de mercaderies va durar vuit dies sense menjar ni beure. Fofó explica que tan bon punt van arribar, van separar-la del seu xicot i la van posar en un grup que després seria traslladat al bloc 10, el destinat a l'experimentació amb humans. Als pares els van enviar directament a la cambra de gas (Fofó l'anomena "crematori"), i al xicot i germà a un camp de treball, on també acabarien morint.
Els seus salvadors
"Els metges de les SS eren voluntaris. El doctor Carl Clauberg era l'encarregat de seleccionar les verges com jo per realitzar els experiments. De tant en tant venia un doctor i agafava cinc dones per fer algun tipus d'experiment, després en venia un altre per un altre motiu i s'emportava més dones. A mi em va agafar el doctor Schumann" afirma Fofó.
Els experiments es feien a Birkenau, el camp annex al d'Auschwitz. "Em van posar una fusta a l'alçada de l'estómac i em van començar a radiar amb unes màquines per esterilitzar-me. En sortir d'allà vaig començar a vomitar. M'havien podrit un ovari i malmès el ronyó". Un mes després Fofó va ser enviada a la taula d'operacions perquè Samuel, un metge jueu de 80 anys, acabés d'esterilitzar-la.
Però aquest metge, a petició de la infermera Fela, va extirpar-li l'organ malmès perquè en un futur pogués tenir fills i li va confessar que no li havia fet cap mal. No obstant això, la bondat i la perspicàcia de Samuel li acabaria costant cara. Quan els nazis van adonar-se del "sabotatge" que estava portant a terme amb les pacients, el van matar.
A partir d'aquest moment va començar per a Fofó una ferotge lluita per la supervivència. Fins a dues vegades es va salvar de les seleccions que cada cert temps els alemanys portaven a terme per determinar qui vivia i qui moria. Fela, la infermera jueva de Txecoslovàquia va moure tots els fils que va poder per salvar-la d'anar al crematori i la va cuidar dia rere dia fins i tot quan va emmalaltir de tuberculosi. Amb l'entrada dels russos a Polònia, Fofó va ser traslladada amb tot el seu bloc cap a Alemanya i no va tornar a saber res més de la infermera que li havia salvat la vida.
La traumàtica tornada
La veu de Fofó, fins ara ferma, es comença a trencar quan parla del seu retorn a Salònica. Després de la guerra va estar sota la custòdia els russos primer i els americans després. En tornar, es va adonar que tot el que tenia ho havia perdut: la família, el negoci, la casa, les pertinences personals... "No vaig conservar ni una foto. L'única cosa que em va quedar del meu pare va ser un mirall. El vaig refusar. Cada diumenge anava a l'antiga botiga del meu pare i plorava fins que ja no podia més. No volia quedar-me allà".
Amb el temps, Fofó es va casar i va seguir el seu marit primer per Brasil, Barcelona i finalment Lloret de Mar, que ha estat el seu lloc de residència durant 47 anys. El seu marit, també jueu, va estar presoner presoner de guerra i va evitar el seu trasllat als camps d'extermini ocultant la seva veritable identitat. Per Fofó el record d'aquell infern encara segueix tan marcat com el tatuatge de presonera que porta al braç esquerre. No obstant això, la maquinària mortal dels camps de concentració no va poder acabar amb el seu desig de tenir fills: el seu es diu David Samuel, en honor a aquell vell metge que va arriscar i perdre la seva vida per salvar-la de l'infern nazi.
