31 de octubre de 2010
31.10.2010
40 Años
40 Años

Cent anys en defensa del Dret

Capdevila Advocats ha estat sempre un despatx obert als estudiants de dret perquè consultessin dubtes

31.10.2010 | 02:00
El despatx de Josep Maria Capdevila, durant la dècada dels 80.

Des del 1909, tres generacions d'advocats han defensat una visió pactista del dret i condicionada per l'entorn local. La convivència és el principal valor d'un despatx d'advocats que avisa dels perills de la precipitació en la solució de conflictes i malentesos.

El 18 de juliol, el setmanari nacionalista republicà Ciutat publicava: "En Joan Capdevila Corominas ha establert el seu despatx d'advocat al carrer de l'Hospici número 7, pis primer. Té obert de les nou a la una del matí i de les tres a les set de la tarda". Joan Capdevila era fill de Ventura Capdevila, procurador dels tribunals d'Olot. Llavors Olot, amb 8.000 habitants, era la capital d'una comarca eminentment agrícola de 30.000 habitants.
La gent dels pobles i les masies acudia amb tartanes i a peu a aquella ciutat, que encara conservava trams de la muralla del segle XIX. Un dels motius dels seus desplaçaments a Olot era buscar defensa en els seus lítigis per límits, herències i negocis de bestiar. En Joan Capdevila es va guanyar a pols una fama de bon pleitejador que va arribar als llocs més inversemblants d'una comarca d'orografia difícil i mal comunicada.
El 1910, la majoria dels 8.000 habitants d'Olot treballaven a les fàbriques que seguien el curs del Fluvià fins passat Sant Joan les Fonts. Joan Capdevila va ser escollit secretari de la Lliga de defensa industrial. L'objectiu de l'entitat era activar i mantenir noves infraestructures que potenciessin l'activitat industrial a la comarca. Així, la revista Ciutat del 19 de març del 1910 agraeix a Capdevila les gestions efectuades per la recuperació del servei de correu postal, llavors vital per la relació industrial.
El 23 de novembre del 1911, Joan Capdevila, com a nacionalista-republicà, constava en el llistat de possibles candidats a les eleccions per diputats provincials que va fer públiques el setmanari El Deber.
El 6 de març del 1920, va fer una conferència al Casal Català. El setmanari La Comarca exposa que va fer una definició del socialisme des de la base de la igualtat de drets entre el capital i el treball. Es va remuntar als orígens del comunisme a la França del 1791 i va representar l'anarquisme com una dona que a partir dels idearis del comunisme i el socialisme representava la fúria de la classe obrera. Tot seguit, va presentar un estudi sobre la legislació social que per a ell calia. La va dividir en el treball de dones i criatures i les lleis de protecció a l'obrer. En aquella època, el treball infantil era habitual i només era perseguit per alguns metges de bona fe i per ell, perquè va dir: "S'han dictat algunes lleis de protecció sobre el treball de les dones i de les criatures, més són defectuoses i algunes injustes". També va demanar una llei d'ensenyança primària obligatòria, la creació d'escoles d'Arts i Oficis i una llei d'accidents de treball que tingués en compte la invalidesa.
El 13 de novembre del 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va fer el cop d'estat amb el suport dels militars, la burgesia catalana i els terratinens andalusos. La dictadura de Primo de Rivera, per a l'advocat olotí va representar haver de marxar d'Olot. Va haver de viure a Lloret de Mar una colla d'anys.
El 1931 va arribar la II República. Es tractava d'un règim amb plena llibertat d'expressió que el va permetre participar de la política municipal d'Olot. El 1936, la principal acusació li va venir de part de l'anarquisme. El van acusar d'haver representat els patrons durant el locaut que els empresaris d'Olot, Sant Joan les Fonts i Castellfollit van fer el 1919 en resposta a una gran vaga general obrera. Per això, va ser empressonat i a punt de patir una condemna de mort. A la postguerra va sofrir un expedient de responsabilitats polítiques per ser regidor de l'Ajuntament d'Olot per la Lliga Regionalista al 1931. Al final, com que el partit no figurava a les llistes de més catalanistes, va poder exercir fins al 1951, quan va morir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook