Senyor Xavier Serra, permeteu-me, des del més gran respecte, que us digui que si sou un ingenu quan voleu foragitar la corrupció política de la nostra democràcia. En positiu. Us ho dic copiant Shakespeare: "siguis ingenu amb tu mateix i no podràs ser fals amb els altres" (Hamlet acte I, escena VIII), també són ingènues persones com Núria Chinchilla i Maruja Morales quan escriuen en altres llocs reflexions semblants a les vostres. Però per desgràcia, el cas és que les prioritats són altres. Estem viatjant, per posar un exemple, en el tren dels germans Marx.

En ZP i els seus aliats han ordenat cremar els vagons per tenir fusta i el PP i els seus estan mirant que el tren descarrili per poder-hi pujar. El fi justifica els mitjans. Els anglosaxons que veuen com el seu món s'enfonsa no dubtaran en ofegar-nos per fer sobreviure la seva moneda. O viu el dòlar o viu l'euro, aquesta és la qüestió. Són molts els qui han apostat els seus diners en operacions especulatives a favor del dòlar. Hauria de ser delicte però és legal. També hi ha en marxa una operació política de gran envergadura en aquest sentit: Espanya ja és clarament un protectorat, una colònia sense govern propi. La responsabilitat d'haver arribat aquí? Doncs de tots aquells que acceptaren el tractat de Maastrich i la construcció d'Europa tal com s'ha fet. Acceptar-ho era acceptar que els banquers dissenyessin el camp de joc: ens fan jugar a hoquei sobre patins en un camp de futbol enfangat. I és clar perdem sempre. Ja podem votar ja! Que l'arbitre (que no sabem qui és) sempre xiula a favor d'ells. I a cada bogada perdem un llençol. Europa és més rica que mai però cada cop hi ha més exclusió i misèria. Ja dèiem els "anguitistes" que entraríem en aquest espiral que ens xucla cap avall. Ens varen excomunicar, i com que a l'Empordà érem del morro fort, no hi va haver coalició electoral ICV-EUiA ni a Roses, ni a Figueres ni a l'Escala.

L'enfrontament va ser duríssim, va fer més mal que una pedregada. Encara dura. Però ha arribat el temps del "je ne regrette rien", penso que cal aplegar-se entorn de les propostes del "Califa" i de la seva gent , l'economista Pedro Montes, posem per cas, que és un profeta, molt millor que el Niño Becerra, perquè, a més de preveure-ho molt abans, fa propostes de sortida. És a dir, no adopta la postura anarcofranquista catrastofista de: "jo no faig vaga però m'apuntaria a la Comuna de 1871...". Proposa un govern europeu de debò, triat pel poble, una democràcia que ara no tenim i una unitat per la base de la gent. La cosa més greu que han provocat és que ens han deixat sense democràcia. Ni hi ha una alternativa, ni la vaga va servir, ni els sindicats, ni les eleccions, ni res de res (insisteixo ho diuen ells). De manera que si no els aturem, per sortir de la crisi donaran una altra roda a l'espiral: menys poder adquisitiu, més retallades, més atur, menys drets, menys serveis, menys democràcia, menys partits, menys sindicats... "MÁS MADERA" senyor Gaspar Gallego que poc que li envejo la feina de dinamitzar el turisme de qualitat. La crisi comença tot just a remingolar-se. L'Anguita que ho sap ens proposa sense rancúnia la unitat dels qui estem per dibuixar un terreny de joc on tothom porti patins, sapiguem qui és l'àrbitre, quines regles hi ha, almenys saber a què estem jugant! Hi ha una altra solució: marxar d'Espanya abans que uns no la cremin o els altres la facin descarrilar a favor del dòlar! A veure si els sobiranistes aquest cop sabran trobar la intersecció entre el seu somni i la realitat: l'altre cop van fer impossible la unitat i van possibilitar que el PP fes descarrilar l'Estatut. Ara, a més de posar seny als de tela a les rotondes, haurien d'explicar l'alternativa. Ens jubilarem als 67? Faran la platja de vies al Far? Ho decidirà Europa o Salvem? I el tren? De la Xina en fan un París Beiging en 48 hores? Arribarà a Vilafant-Altona?... La Xina, aquesta és la 4 sortida que veig, demanar finançament a Hu Jintaho.

Els Grecs vénen de fer-ho. Sincerament puc semblar exòtic: però a hores d'ara, corrupteles a banda, és la més realista que veig. I sóc seriós, aquí al meu exili de Cérét. On les cases són pla més barates i com que no sóc gitano romanès m'hi estic d'allò més tranquil.