La zona lacustre de l'estany de Banyoles ja compta amb un nou acompanyant. El Consorci de l'Estany ha descobert un nou estanyol ubicat a la vall de Sant Miquel de Campmajor. Concretament, el toll d'aigua fa uns quatre metres de diàmetre per sis de fondària i es va formar a partir de les fortes pluges que van caure durant el pont del Pliar.

La troballa es va fer el passat 14 d'octubre (just després dels aïguats) quan Josep Fort i Joan Anton Abellan van localitzar i batejar aquest nou estanyol, que s'hauria format a la banda nord oest del camp d'en Sala. A causa de l'emplaçament on el van trobar el toll va ser batejat com a "estanyol del camí del Camós".

Fa aproximadament dos anys que en aquest mateix lloc es va formar un forat que es va tapar, i que ara l'aigua caiguda ha tornat a deixar al descobert. Aquest estanyol es troba dins uns terrenys particulars i això fa que no s'hi pugui accedir lliurement.

La vall de Sant Miquel de Campmajor forma part del mateix sistema d'aïgues subterrànies que alimenta l'estany de Banyoles. Aquest sistema és el que també origina la formació d'enfonsaments que acaben formant els estanyols. De tota la zona lacustre de la localitat (que inclou la platja d'Espolla, l'Estany, el seu entorn), la vall de Campmajor és la zona geològicament més activa, és a dir la que té una periodicitat més elevada.

En aquest sentit, l'aigua que va caure durant el temporal d'octubre ho va fer sobre tota la zona que alimenta aquest aqüifer subterrani, tant a l'Alta Garrotxa com a la mateixa vall. Això va provocar que la pressió augmentés i l'activitat de l'aigua subterrània afavorís la formació d'enfonsaments.

A Sant Miquel de Campmajor els dies del pont del Pliar van caure entorn de 170 mm d'aigua per metre quadrat i al cap d'uns dies l'aigua sortia amb molta força per tot el conjunt d'estanyols, brolladors i escletxes.