08 de gener de 2011
08.01.2011

El 43% del blat de moro cultivat a les comarques de Girona és transgènic

La varietat modificada genèticament representa
el 70% al Baix Empordà
i el 64% a l'Alt Empordà

08.01.2011 | 01:00
Antoni Casademont.

El cultiu de blat de moro transgènic ha augmentat a les comarques de Girona i -segons dades oficials de la Generalitat corresponents a 2009- ja representa el 43% del total, encara que al Baix Empordà equival al 70% i a l'Alt Empordà al 64%.
El 2009 es va tancar amb prop de 3.700 hectàrees sembrades amb blat transgènic a la demarcació de Girona, una superfície equivalent al 43% del total. Aquest percentatge és 2 punts superior al registrat un any abans, quan era del 41%; mentre que el 2007 superava de poc el 40%.
El Baix Empordà és la comarca on més s'utilitza aquest tipus de cultiu -d'acord amb les mateixes informacions fetes públiques ahir per Ràdio Girona-, ja que el 70% dels camps on hi ha blat s'ha apostat pel modificat genèticament. Darrere, i molt a prop, es troba l'Alt Empordà, on el percentatge de blat transgènic és del 64%. En les raons per utilitzar aquest blat hi ha la seva resistència davant determinades plagues i la tramuntana. Un integrant de l'executiva del Sector d'herbacis i cereals del sindicat Unió de Pagesos, Antoni Casademont, va explicar que s'ha produït un cert estancament en l'ús d'aquest tipus de blat. L'aturada s'explica per qüestions com el preu, ja que el blat transgènic és més car, però també perquè -segons va explicar Casademont en declaracions a la mateixa emissora- és possible aconseguir rendiments molt similars amb varietats no modificades genèticament. En aquest sentit, el sindicalista va manifestar que "hi ha sistemes de fer-ho i d'obtenir tantes o tan bones produccions sense necessitat que sigui transgènic".
Al Pla de l'Estany, quatre de cada deu hectàrees de blat són de cultiu transgènic, el doble que al Gironès o a la Selva; a la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya no n'hi ha enlloc. El gerent de la Cooperativa agrícola de la Vall d'en Bas, Josep Maria Ginebreda, va explicar que el principal motiu pel qual es planta -protegir-lo del cuc barrinador-, en zones fredes, no té sentit. Ginebreda va dir que "es fan només per a una plaga i en aquestes comarques de muntanya, que a l'hivern arribem a 8, 10, 12 sota zero, pràcticament no existeix"; i va afegir que "com que la llavor de transgènic és més car, a part dels motius mediambientals que la gent majoritàriament té, hi ha aquesta raó de pes econòmic. Fer varietats transgèniques a nosaltres no solament no ens reporta cap benefici econòmic sinó al contrari, que tindríem uns costos addicionals de la llavor".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook