Se'l podria anomenar "vigilant de tombes". I és que, des de fa algun temps, Manuel Toledano s'ocupa de fer el manteniment de diversos sepulcres d'anomenats "herois" de guerra a diferents punts del país. Fa un any, però, va rebre l'encàrrec de vigilar-ne una que hi ha al cementiri municipal de Figueres, on hi ha les restes d'un general neozelandés, Reginald Miles, que va lluitar a la Primera i la Segona Guerra Mundial i que, finalment, va morir a Figueres "en estranyes circumstàncies". Es tracta d'un projecte que gestiona un departament de la Commonwealth -la societat de nacions on participen Regne Unit, canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica o l'Índia- i que busca, segons han explicat, retre homenatge a les persones que van lluitar pels seus països i van morir durant ?ambdues guerres mundials.
L'objectiu és que les tombes d'aquestes persones rebin els "honors" dels seus països, i per això Toledano -igual que fa amb les altres de les quals s'encarrega a el País Basc i a d'altres punts d'Espanya- es preocupa del seu manteniment. "Jo no netejo: m'encarrego de buscar les empreses que deixin el lloc en perfectes condicions", assegura. A més, hi ha una data assenyalada en la qual a arreu del món es duu a terme un acte "de respecte" a aquestes víctimes de conflictes. "El dia 11 de novembre de cada any, a les onze del matí, hem de guardar respecte a la tomba durant 10 minuts", explica.
Malgrat que diu no estar autoritzat a precisar de quins altres "herois de guerra" es fa càrrec, lamenta que el brigadista Miles sigui "un gran desconegut" a la ciutat que el va veure morir. I és que circulen diverses versions de la història. Alguns diuen que, mentre fugia cap a Portugal per arribar a Londres, el van detenir a la frontera i el van empresonar a la presó del castell de Sant Ferran, on l'any 1943 el van trobar penjat. D'altres, com l'historiador Josep Calvet, sostenen que es tracta d'una mort que "mai es va esclarir" després que el trobessin penjat d'una corda en un hotel de la capital altempordanesa. Segons diu, Miles havia aconseguit escapar dels italians que l'havien capturat a Líbia.
Una mort sense aclarir
"Quan va entrar a Espanya, l'any 1943, les autoritats franquistes el van autoritzar perquè residís a l'establiment, però la seva mort va provocar diverses queixes diplomàtiques i els britànics van acusar el govern franquista de tolerar una intervenció especial de la Gestapo, perquè s'encarregués del suïcidi del general", explica Calvet en un estudi que detalla les rutes de fugida dels jueus i perseguits durant la Segona Guerra Mundial. I és que Reginald Miles va participar en diverses batalles tant de la Primera com de la Segona Guerra Mundial a França, Egipte, Grècia o Itàlia. Precisament va ser en aquest país on el van internar en una presó d'alta seguretat per a alts funcionaris dels aliats a la fortalesa d'una muntanya, prop de Florència. El març de 1943, després de treballar en un túnel durant uns cinc mesos per sota de les muralles del castell amb un "ganivet i barres de ferro", va aconseguir fugir. Per les seves proeses va rebre nombroses condecoracions.
