El torero olotí, Joaquim Soy el Nardo i la seva dona, Maria Rosa Soler, van fer donació de les accions 1 i 2 de la plaça de Braus a Olot a l'Ajuntament de la ciutat. A més van donar cartells taurins de l'època en què les curses de braus eren un dels espectacles més apreciats a la ciutat. Les accions tenen data del 1994 i donen dret a entrada gratuïta i seient a perpetuïtat a tots els espectacles que es facin dins la plaça de Braus. A partir de la donació l'Ajuntament disposarà de 7 accions, de les 70 que hi ha a la ciutat.

L'acte de donació va ser presidit per l'alcalde, Lluís Sacrest (PSC), el qual va recordar que Joaquim Soy ja va fer donació de material taurí de la seva època al 2003. "La major part de les coses que hi ha al museu són fruit de la generositat dels olotins", va recordar Sacrest.

En el decurs de l'acte, Joaquim Soy va recordar la tarda clara del 23 d'octubre del 1960. Un dia de l'entorn de la Fira de Sant Lluc, en el qual pujava pel Firal en direcció a la plaça. La gent el corejava "Nardo, Nardo!". Ahir va assenyalar-se el coll amb la mà per indicar que tot i les ovacions no les tenia totes. "No saps amb el que et trobaràs", va apuntar. Va torejar sense picar i va matar el brau, com sempre, a la primera estocada. Després de la cursa, quan baixava pel cantó del Teatre Principal la gent es barallava per poder tocar-li una sabata.

Va recordar el dia en què el toro el va agafar. És a dir, el bateig de sang. "Penseu que va haver-hi gent que es va esperar tres hores a la porta de la clínica, tot esperant que jo sortís", va recordar.

Al 1929, l'espectacle preferit per una majoria d'olotins eren les curses de braus. Era una afició general a tot Catalunya. Llavors, Joaquim Soy tenia cinc anys. Va observar l'ambient que hi havia a l'entorn de la plaça. "Vaig veure els cavalls guarnits amb cintes de colors i plomes". Va poder entrar dins el recinte i veure el passeig dels toreros vestits amb roba brodada amb fil de lluminós sota la música de les cornetes i els platets. Després de la cursa, es va prometre que un dia torejaria. Aquesta voluntat li impedia viure bé. Va aconseguir torejar una vaca, un animal de sis anys. Després va dir "ara ja em puc morir perquè he aconseguit complir la meva passió".

Va començar la carrera de torero amb 31 anys, al 1955. Va torejar a Olot, Cardona i a Sarrià de Ter. Va estar a punt de torejar a la Monumental. Va acabar la carrera al 1961, després d'haver participat en unes 10 curses. El nom de Nardo se'l va posar ell mateix perquè s'havia dedicat a la jardineria. En canvi, en el punt àlgid de la seva popularitat li van dedicar un pasdoble. Ahir, va agrair que el tracte d'estrella que va obtenir.

Soy, d'Olot, va ser torero durant ?l'època en la qual la gent escoltava les curses de braus a través de la ràdio i les estrelles de Hollywood es ?delien per festejar amb els toreros.