Una ruptura de ròtula i una cama enguixada almenys per tres setmanes és el resultat d'un viatge de Barcelona a Caldes de Malavella per a una dona que, diumenge a la nit, va caure quan baixava del tren. El motiu va ser la diferència d'alçada entre el vagó i l'andana, un factor que -d'acord amb el seu testimoni- encara es va complicar més perquè el graó articulat per on havia de baixar no es va desplegar del tot.
Maria Dolors té 82 anys i viu en un municipi sense estació de ferrocarril, situat a pocs quilòmetres de Caldes. Freqüentment, la dona es desplaça amb el seu cotxe fins al poble veí per agafar el tren i anar a Barcelona; una ciutat que visita sovint per motius lúdics, anar de compres o visitar familiars. La seva activitat la converteix en «una habitual de Renfe de tardes» -tal com ella mateixa es descriu- i això fa que conegui de primera mà les dificultats a l'hora pujar i baixar dels vagons a l'estació de Caldes, on només estan elevats i adequats a l'alçada dels nous trens Mitja Distància els 100 metres centrals de l'andana. Per aquest motiu, quan torna cap a casa i puja al tren a Barcelona -la majoria de vegades a Passeig de Gràcia-, la Maria Dolors procura asseure's en un dels primers combois per assegurar-se que s'aturarà davant del tram alçat. Aquest diumenge, però, la usuària de Renfe va arribar a l'estació amb poc temps d'antelació i es va veure obligada a pujar a la cua del tren, ja que sinó el perdia -i era l'últim.
Graó que no acaba de sortir
Així doncs, quan va arribar a l'estació, el tren ja arribava a la via i, com que no podia córrer, va pujar al primer vagó que va poder amb la intenció d'avançar caminant per l'interior. El seu pensament, però, no es va poder complir perquè es va trobar amb una connexió entre diferents unitats que li barraven el pas. Per aquest motiu, es va haver de quedar més enrere i quan el Mitjana Distància va arribar a Caldes el seu vagó era casi al final de l'andana, «molt i molt enrera» -insisteix. Quan es disposava a baixar, l'esgraó inferior de la porta no va acabar de sortir i no li va cabre tot el peu, cosa que la va inestabilitzar i va caure, quedant de genolls al costat de l'andana. Una dona amb la qual havia establert conversa durant el viatge i que també va baixar a Caldes va recular, la va ajudar a aixecar-se i li va oferir ajuda. Però tot i que en un primer moment li va semblar que podia caminar, quan l'altra viatgera ja havia marxat es va adonar que s'havia equivocat perquè només va poder fer tres o quatre passes. Tenint en compte l'hora -prop de dos quarts d'11 de la nit- i el lloc on la va deixar el tren, la Maria Dolors lamenta que ningú va poder veure les dificultats amb les quals va arribar a l'exterior del recinte. Repenjada en un cotxe va esperar que l'anessin a buscar, després de trucar a casa en veure que li era impossible tornar-hi sola. La seva nit va continuar al servei d'Urgències de l'Àrea Bàsica de Salut més propera, a Cassà de la Selva, d'on la van derivar a l'Hospital Santa Caterina. Unes radiografies van mostrar que s'havia trencat la ròtula, va sortir del centre enguixada i haurà d'estar, com a mínim, tres setmanes amb la cama immobilitzada; a més, després haurà de fer recuperació perquè, tal com apunta, «sóc una persona molt activa però tinc 82 anys».
Davant la falta de testimonis la Maria Dolors encara no ha decidit si denunciarà els fets, tot i que sí ha consultat la situació amb un advocat. A l'espera del que decideixi, conserva l'informe mèdic «on posa clarament que l'accident va tenir lloc baixant del tren a l'estació de Caldes» -remarca- i conserva el bitllet del tren. En la seva opinió, el més útil potser seria «unificar esforços» de viatgers que hagin patit situacions similars.
