Què queda de l'ambiciós projecte de l'Illa Isozaki? Això es deuen estar preguntant molts blanencs aquests darrers dies en veure que s'estan fent els prepartius per a la inauguració definitiva (20 de febrer) de la nova Ciutat Esportiva, un projecte íntimament lligat a l'Illa. Tot va començar a finals dels noranta, quan des de l'Ajuntament, que en aquell moment dirigia Ramon Ramos (CiU), es va proposar fer un palau de gel a la zona del Racó d'en Portes, on hi ha l'antic pavelló i el camp de futbol de Blanes. Un empleat del prestigiós arquitecte Arata Isozaki -que ha fet entre d'altres grans obres el Palau Sant Jordi de Barcelona- en veure la zona i la localització es va interessar pels terrenys i es va començar a gestar l'embrió del que seria el gran projecte del Blanes del futur, que havia de revolucionar la ciutat, la comarca i la Costa Brava.
L'innovador projecte estava dividit en tres parts. A la primera, s'hi havia de fer una plaça, jardins, restaurants, botigues, un auditori i un hotel de luxe de 250 habitacions. La columna vertebral del projecte, però, era la segona part, on hi hauria un espai d'oci amb espectacles multimèdia, instal·lacions interactives i atraccions centrades en la Mediterrània. Aquesta zona havia de tenir cinc àrees temàtiques inspirades en l'època dels filòsofs de la natura. Finalment, la tercera i última part mostrava conceptes innovadors i intentava unir ensenyament, cultura i universitat. L'ambiciós projecte tenia un pressupost de prop de 200 milions d'euros, que fonamentalment havien d'arribar de la iniciativa privada. El projecte va comportar una conseqüència: com que les instal·lacions s'havien d'ubicar on hi havia el pavelló i el camp de futbol, Isozaki va preveure la construcció d'una nova Ciutat Esportiva, que ara és a punt d'inaugurar. Per fer-ho possible, l'Ajuntament va adquirir els terrenys de Mas Cuní per un milió d'euros.
El projecte inicial, però, va anar mutant i canviant a mesura que canviaven de color els governs municipals i de la Generalitat. Amb l'arribada de Josep Marigó (PSC) a l'alcaldia i el tripartit al govern català, el projecte de l'Illa es va convertir en l'oportunitat per fer un gran balneari, mantenint l'objectiu de cercle virtuós per a la vila. La crisi econòmica i l'arribada d'un nou govern municipal, liderat per l'actual alcalde, Josep Trias (CiU), va tornar a fer canvis i descartar la idea del balneari.
L'illa de Blanes va quedar en suspens i tant Marigó com Trias van seguir apostant per finalitzar la nova Ciutat Esportiva, això sí, amb alguns canvis. En el primer projecte estava previst la construcció d'un alberg, els pavellons i els camps de futbol. L'alberg, però, es va descartar i es va decidir apostar per la construcció d'una piscina. A les instal·lacions que s'inauguraran el dia 20 faltaran els camps de futbol i la piscina, que s'hauran de construir en un futur.
L'alcalde que va idear el projecte, Ramon Ramos, no va voler fer cap mena de declaracions. Per la seva part, l'actual batlle va destacar que l'ambició del projecte inicial es manté amb les noves instal·lacions: "Queda l'ambició de ser un referent en el món de l'esport. Tenim un pavelló que ha de ser referència a nivell comarcal i de la Costa Brava", va destacar Trias. Tot i que l'alcalde no ha volgut donar cap detall sobre la inauguració es podria donar la curiositat que hi assistís Artur Mas com a president de la Generalitat, havent posat ell mateix la primera pedra el 2003 com a conseller en cap. Pel que fa a l'Illa de Blanes, tota l'escuma que s'havia aixecat amb la presentació del projecte inicial s'ha anat apagant, després de les diferents propostes i canvis i actualment encara no està clar quan ni què s'hi ha de fer exactament. Es parla d'hotels, un auditori, aparcaments i un gran parc, però res a veure amb el megaprojecte del principi. Vist amb perspectiva, l'ambiciós projecte sembla totalment desmesurat, sobretot tenint en compte la situació econòmica actual, tot i que l'objectiu es manté vigent: trobar un element que aconseguís fer de revulsiu de Blanes.
