Contra els tòpics, dades. Contra els prejudicis cap als usuaris dels vols de baix cost i la seva influència en l'economia gironina, estudis estadístics. Com els que va realitzar la UdG entre els passatgers de l'aeroport de Girona aquest estiu passat -en sol fer periòdicament-, que encara no s'ha publicat però del qual ja es coneixen algunes dades per pensar. Per exemple, que un 60% dels que arriben a Girona per via àeria haurien triat una altra destinació si no hi hagués aquí una connexió de baix cost -llegeixi's: si faltés Ryanair- , o que només el 22% dels que arribaven -en ple estiu, atenció- tenien com a motivació principal el "sol i platja". Les primeres dades recollides aquest hivern, a més, indiquen que els viatges per motius de negocis cada cop adquereixen rellevància més notable.
José Antonio Donaire, director de l'estudi, desmunta a més un altre tòpic, el que assenyala els viatgers de baix cost com a viatgers amb pocs recursos i/o poca cultura. Al seu bloc ho explica: "Seria fàcil contrastar aquest tòpic. N'hi hauria prou amb agafar un vol un mes de gener amb destinació a qualsevol capital europea. Un ràpid examen dels passatgers demostraria que bitllets a baix preu no és sinònim de passatgers amb pocs recursos". Per si l'opinió de Donaire no és suficent, ho corroboren els estudis que fa periòdicament la UdG, i que mostren que els viatgers de baix cost tenen un nivell econòmic elevat i una despesa mitjana en el territori molt superior a la despesa mitjana dels altres visitants. Assenyala també que és un passatger jove, viatger expert, amb un nivell cultural alt, que destina al territori els diners que estalvia en el passatge. La raó és senzilla: com explica el mateix Donaire, "aconseguir amb una bona oferta exigeix una certa perícia que la bretxa digital no ha universalitzat encara". No tothom disposa d'accés a internet i no tothom el sap utilitzar, però els viatgers de baix cost sí que en tenen i en saben. Per força.
Un terç, a Barcelona
No obstant, per conèixer millor aquests viatgers, res com tornar a l'estudi més recent, el de l'estiu de 2010. Proporciona dades sobre la incidència en l'oferta d'allotjament, les estratègies de compra, l'efecte del territori o l'estada mitjana, que es donaran a conèixer properament. Però un fet ressalta per si sol: a la pregunta de si haurien vingut al destí (Girona) en el cas que no existís una oferta de baix cost, només un 40% dels viatgers que arribaven va respondre afirmativament. O el que és igual: el 60% no hauria vingut.
Més xifres: un terç dels visitants -menys del que alguns sostenen- acudeixen a la ciutat de Barcelona, però el principal destí és el litoral de Girona.
A més, també queda clar que l'àrea d'influència de l'aeroport s'estén cap al sud de França, el Maresme Nord i la Catalunya Central. Segons Donaire, això demostra que "l'Aeroport Girona Costa Brava és en realitat l'aeroport del centre de l'eix mediterrani".
Poc sol i platja
Només un 22% dels visitants té com a principal motivació el sol i la platja. La resta arriba per un ampli ventall de motius que comprèn activitats esportives, golf, esports nàutics, negocis, salut, visita de familiars, compres, formació, turisme urbà, etc. Remarca Donaire que "aquesta proporció no s'explica per la influència de la ciutat de Barcelona, ja que només un terç dels passatgers que arriben al litoral de la Costa Brava des de l'aeroport a l'estiu tenen com a motivació principal el sol i la platja". A més, afegeix, "l'Aeroport de Girona Costa Brava ha estat una de les peces essencials en la capacitat de resistència que ha demostrat el turisme durant els últims anys. Ha estat el atractor d'una nova demanda induïda, que ha premiat les iniciatives més innovadores, les que tenen més futur".
Les primeres dades d'hivern, tot just acabades de recollir, reforcen la funció econòmica de l'aeroport, ja que la motivació "negocis" adquireix una rellevància molt notable en les respostes dels viatgers. A més, es constata una elevada dispersió territorial i una forta incidència de l'efecte sota cost.
Tot plegat li serveix a José Antonio Donaire, difrector de l'Institut Superior d'Estudis Turístis (Isetur) de la UdG per assegurar que "Ryanair és una peça bàsica de l'economia de Girona. Influeix de manera directa en l'oferta comercial, en el sector industrial, en les exportacions, en el sector turístic, en l'oferta gastronòmica...".
