ETomas Spieker em fascina. Abans em molestava una mica que un foraster intervingués en la nostra vida pública. Els temps estan canviant. Ara reconec que té molt de futur polític en aquest nostre protectorat. La seva arrel germànica, malgrat que ell en fes conya el dia dels Sants Innocents, li va a favor, especialment en aquests moments d'atzucac del model mediterrani de desenvolupament. Els alemanys, amb Merkel o no al davant, estan cridats a aplicar el programa de mínims del més universal dels polítics d'origen català: Napoleó Bonapart: una Europa unificada políticament. De nissaga mallorquina, l'Emperador ens retornà l'oficialitat de la llengua i de la senyera i ens oferí la llibertat de cultes i la igualtat davant la llei, així com altres progressos que foren rebutjats a trets i canonades pels obscurantistes gironins. Ho celebren amb un quadre titulat El dia més gran de Girona, que tenen penjat a la seu del Govern de la Generalitat. No li sorprengui senyor Spieker que damunt aquestes bases simbòliques s'hagi aixecat aquest guirigall que vostè, com un Quixot del Mare Nostrum, empaita precipitadament a Roses. Però pensi que els costums són de mal canviar i de mal comprendre. Vostè és foraster.

Si algú pot mesurar els principis fonamentals de la nostra democràcia és aquesta família que des de Vilafant denuncia una desaparició forçada d'un infant que cal relacionar amb una xarxa que ha funcionat durant dècades a aquí, al mediterrani. Senyor Spieker, què és la barraca d'un regidor de Roses dins el Parc Natural, o no, comparada amb un segrest perpetu? Un delicte que si s'ha produït s'està perpetrant cada dia des que surt el Sol. A més, és més que probable que s'hagi perpetrat de forma massiva i amb clara voluntat politicomonacal: salvar l'ànima immortal d'aquets infants fills de famílies de classe baixa. Davant d'aquest delicte massiu contra la humanitat què són les irregularitats urbanístiques, de gent que se saltava les normes quan el senyor Valdera no havia nascut? Quin sentit té fer precampanya parlant de l'any de la picor. Gausfrred I d'Empúries-Rosselló donà a l'abat de Sant Pere de Rodes el castell de Verdera l'any 974. En aquella època, diuen que tothom se saltava la normativa. Era normal. El codi civil napoleònic encara no havia estat codificat. La moral, la fixaven els monjos soldats i els seus judicis.

Les societats feudals es resisteixen a desaparèixer en molts racons del Mediterrani, on alguns dels partits no són altra cosa que tapadores dels qui manen a l'ombra. El senyor Spieker sospita que a Roses passa això. La seva ment germànica, vulguis o no, observa i critica quan no es té cap estratègia de futur que no sigui desplegar algun geni de la cuina que ens faci oblidar la crisi turística. Quan només es gesticula. Quan es desenterren, en el cementiri o no, els errors comesos pel regidor Sastre abans, molt abans de que Caixa de Girona fos miraculosament reencarnada en banc. Però senyor Spieker, no pensa que a nosaltres aquest modus vivendi ja ens va bé.

Si a hores d'ara Espanya és el país amb més bitllets de 500 euros de tota la UE, un de cada quatre són aquí. El 65% del diner que circula per Espanya està en bitllets de 500. Un altíssim percentatge d'aquest diner no es declara i deixa a l'any un frau de 16.000 milions. Som medalla de bronze en economia submergida de tota la UE amb una taxa propera al 20%. Vostè creu que això es pot canviar des de dins del país? Jo crec que no, ni aquí ni a Itàlia. Cal que el nord d'Europa imposi ordre i disciplina en aquest protectorat espanyol. Llavors, quan Espanya no pugui articular en la modernitat el seu teixit social i econòmic, arribarà l'hora de Catalunya, a condició que els catalans deixin de capficar-se per la llengua i es concentrin en l'europeització del país.

Però primer ens cal un símbol. Com que ja tenim un cuiner, el següent pas, senyor Spieker, és per als empordanesos trobar un quadre que contraresti El dia més gran de Girona.

Tenim avantpassats maltractats pel feudalisme. Tenim herois menystinguts. Història censurada també la tenim i així com la navegació submarina. Si a l'Escala tenim músics com l'avi Xaxu i barbers com en ?Cassanyes... No hem de trobar cap pintor que encara que no hagi pintat la nostra glòria hagi immortalitzat, si més no, la misèria dels altres?