La negativa del Govern de la Generalitat a subscriure els nous contractes, amb Ryanair, de promoció de les comarques gironines i dels vols a l'aeroport de Girona, ja comença a tenir els seus efectes econòmics amb la cancel·lació de reserves en alguns establiments turístics de les nostres comarques, segons informen diferents associacions del sector.

A ningú se li pot escapar el fet que l'aposta per transformar l'aeroport de Barcelona en un hub intercontinental -aeroport de connexió entre vols domèstics i europeus amb vols de llarg recorregut-, ha d'anar compassada amb la potenciació dels aeroports de Girona, Reus i Lleida per a vols turístics que ajudin a l'activitat econòmica d'aquests territoris i al reequilibri de Catalunya. Aquest és el context en el qual cal entendre la participació de les institucions catalanes en l'accionariat de Spanair i els ajuts que aquesta companyia rep, així com els convenis de promoció de vols a Lleida (subscrits amb Vueling i Ryanair), els de Reus i els de Girona amb Transavia i Ryanair. Aquesta era la política que vàrem practicar en la nostra etapa de Govern i que l'actual Govern de CiU trenca en no subscriure els contractes que han de donar validesa al preacord que l'AGI va subscriure amb Ryanair.

El Govern, la Diputació i la Cambra han signat manifestos públics, en els quals han situat la solució als problemes dels contractes de Ryanair en la batalla política, i en la transferència de la titularitat dels aeroports regionals a la Generalitat, i tenen una bona part de raó, ja que amb una gestió autònoma de l'aeroport, es podrien aplicar una part dels beneficis del gestor a la política de rebaixa de taxes aeroportuàries, o a la promoció de vols. Comparteixo doncs la necessitat de continuar treballant, junts, per aquesta transferència. Ens trobem, però, amb un problema de tempus, de calendaris: mentre que el calendari polític, el de la transferència és com a mínim a mitjà termini i depenent dels pactes o aliances per a la governabilitat d'Espanya, el calendari immediat ens porta a la retallada dels vols de Ryanair amb la cancel·lació de reserves, i un fort cop a l'economia de les comarques gironines, que és més greu en aquests moments de crisi. Girona no pot esperar.

L'any 2003 ens vàrem trobar amb una situació similar, s'havien de prendre decisions ràpides per afavorir les comarques gironines, al marge de la batalla política: el Govern sortint, de CiU, havia acordat les condicions per a la creació d'una base de Ryanair a Girona; faltaven, però, les partides pressupostàries i la signatura dels contractes. El nou Govern de progrés va assumir la importància d'aquella proposta i va generar la partida pressupostària necessària, alhora que va buscar recursos que, provinents del sector privat, contribuïssin en quasi un 50% en les despeses de promoció dels vols de l'aeroport de Girona. Durant aquests anys no hem abandonat la proposta política de mitjà termini i hem continuat reivindicant un model de gestió individualitzada dels aeroports i la seva transferència a la Generalitat. Els pressupostos de l'Estat del 2011 varen ser un primer pas en la línia d'abaixar tarifes a Reus i Girona i pujar-les a Barcelona (també a Madrid), el nou model de gestió aeroportuària que propugna el ministre de Foment va pel bon camí i permetrà que hi hagi més marge de llibertat tarifària en els aeroports regionals, des de Girona podrem baixar les tarifes i afavorir els vols de les companyies de baix cost (aquest és un dels aspectes que preveu el protocol signat amb Ryanair). Falta encara una decisió sobre la transferència de la titularitat o la gestió dels aeroports de Girona,Reus i Sabadell, que en no figurar de manera estricta en l'Estatut, estarà estretament condicionada a la negociació política.

Contrasta la política de continuïtat institucional que vam aplicar el 2003, amb la negativa de CiU a signar els contractes amb Ryanair. Sabem dels problemes de restriccions pressupostàries, però estàvem d'acord a impulsar línies d'ajut a l'economia productiva i a projectes estratègics per a Catalunya: cal garantir la continuïtat de la Fórmula 1 a Montmeló, del saló de l'automòbil a la Fira de Barcelona, de Spanair a l'aeroport de BCN, però per equilibri territorial calen els recursos per als contractes amb Ryanair i altres companyies a l'aeroport de Girona.

Aquesta vegada, la reacció de la societat gironina ha estat formidable:sectors econòmics, patronals, sindicats, cambres, hotelers, articulistes, de forma quasi unànime han reclamat al Govern la signatura de l'acord amb Ryanair que permeti assegurar 4 milions de passatgers al nostre aeroport. Sense aquest acord i els contractes que li hauran de donar validesa jurídica, els passatgers aniran arribant a Barcelona, concentrant cada vegada més l'activitat econòmica i turística en aquella àrea metropolitana, i perdent-se l'efecte multiplicador vivificador i reequilibrador del turisme a les altres demarcacions o províncies catalanes. Ara nomes falta que el Govern escolti aquest clam.