El Tribunal Suprem ha donat parcialment la raó als arguments dels representants de l'Associació de Naturalistes de Girona i de la plataforma Salvem l'Empordà en relació a l'anul·lació de les 27 hectàrees de sòl industrial que l'anterior alcalde de Roses, Carles Pàramo (CiU), va reservar en el Pla General de la vila. Els ecologistes, abrigallats per l'advocat Eduard de Ribot, consideren que el veredicte crea un precedent a l'anteposar els valors naturals i biològics del sòl als interessos econòmics.

En aquest punt és precís recordar que l'any 2005 la Conselleria de Medi Ambient va paralitzar les ?obres de construcció del polígon industrial en aquesta zona, reconeguda com a connector ecològic entre els Aiguamolls de l'Empordà i el Parc Natural del Cap de Creus, a instàncies de les entitats ecologistes. No obstant, la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques va permetre la represa de les obres, limitant la zona urbanitzable a 18'9 hectàrees.

La sentència del Suprem revoca la reclassificació inicial del sòl i ara tant els grups mediambientals com el lletrat De Ribot consideren que s'haurà de restaurar la zona del paratge que s'hagi alterat per tal de recuperar el corredor biològic en la seva totalitat. Així mateix, manifesten la seva intenció de demanar tot tipus de responsabilitats a les persones i departaments que van permetre convertir en polígon industrial una zona d'alt valor natural com aquesta. Concretament, a l'Ajuntament de Roses, la Generalitat de Catalunya i l'Institut Català del Sòl.

L'alcaldessa de Roses, Magda Casamitjana (PSC) manifesta la seva voluntat de "dialogar amb les entitats per veure si hi ha res a reconduir". Explica que la sentència ha declarat "totalment il·legal la zona industrial", encara que considera correcta la reducció practicada i el fet que així quedés aprovada pel Pla d'Ordenació Urbanística Municipal "sense cap al·legació i aprovat per la comissió territorial". Precisament, aquest és un dels punts en què el lletrat que ha assistit els ecologistes ha fet més incisió en explicar que del veredicte del Tribunal Suprem es desprèn l'acceptació d'impugnar un Pla General fins i tot quan aquest ja està aprovat.

Conveni amb Zodiac

El veredicte de la sala posa en qüestió la forma com es va justificar el conveni entre l'ajuntament i l'empresa Zodiac al·legant "raons d'interès públic" que, en aquest cas, eren insuficients donat el valor ambiental del paratge. L'acord signat obligava el consistori a requalificar el sòl, subvencionar-ne la compra, pagar les despeses d'urbanització i compensar durant cinc anys l'impost de béns immobles i el d'activitats juntament amb l'impost de plusvàlua, el de construcció i les taxes de llicència, a canvi de construir una nau de 18.000 metres quadrats i crear 250 llocs de treball fins l'any 2003.

A banda d'aquest conveni que consideren del tot il·legal, les entitats naturalistes van oposar-se a la modificació del Pla General per "l'especial interès natural dels terrenys afectats". Consideraven que el desenvolupament d'una zona industrial comportava un alt risc de contaminació de la zona humida dels aiguamolls per la connexió dels aqüífers subterranis i les ai?gües superficials en el polígon i trobaven injustificable que no s'hagués realitzat un estudi d'avaluació ambiental que determinés l'impacte que això suposava.