06 de març de 2011
06.03.2011
40 Años
40 Años

l'antic sometent a Figueres des del XV

06.03.2011 | 01:00
El Castell on hi havia un dels sometents de Figueres.

El 1446 és la primera vegada que es parla d'aquesta figura a la ciutat, que va abolir Felip V al segle XVIII i que es va tornar a implantar l'any 1794 sota l'autoritat del governador militar del Castell de Sant Ferran

AFigueres hi ha constància de la presència del cos del sometent l'any 1446, quan una sentència del Reial Consell del Principat dictada contra el comte de Peralada va autoritzar el batlle, al jutge i demés oficials de la Cort Reial de Figueres perquè aquest, el batlle, acompanyat d'homes del sometent, pogués anar fins a la vila comtal de Peralada a capturar a Antoni Berta i a Martí Pío, dos delinqüents habitants d'aquella vila que havien comès un crim entre el terme municipal de Figueres.
Anteriorment a aquesta data consta el dret que ja tenia l'autoritat municipal en la qüestió de l'ordre públic i que va néixer en aquesta vila en el mateix moment de la concessió de la Carta de Poblament, signada pel rei Jaume I, l'any 1267. El decret assenyalava que dins els límits del territori de la parròquia de Figueres només el batlle, que era nomenat directament pel rei, tenia funcions judicials, administratives i policials i podia dictaminar sobre les qüestions d'ordre públic i imposar la pena corresponent.
Amb el pas del temps, hi ha altres disposicions reials sobre l'autoritat de l'alcalde, com la del 1323, que fou facultat per autoritzar portar armes als homes de la vila, però la seva missió es va anar reduint a les tasques de l'organització veïnal i al manteniment de les muralles de la vila.
La gestió de l'ordre públic local a Figueres, com a tantes altres poblacions, va alentir-se fins que va quedar pràcticament anul·lada i va anar passant pròpiament a mans comtals, on s'imposava l'autoritat militar amb la justificació que tenia el deure de la defensa del país i de les obligacions fonamentals de la protecció dels súbdits espanyols dels enemics exteriors i capitanejar-los en la guerra i, alhora, també havia de vetllar pel manteniment de la pau i la tranquil·itat pública del país.
No es tornen a trobar notícies concretes sobre un cos de guàrdia propi a Figueres fins l'any 1461. Les cròniques diuen que "prompte va respondre el brunzit de la campana Eulària que des de Barcelona cridava a sometent als pobles de la terra catalana, a aixecar-se en armes per destronar a D. Joan II com a ene?mic públic i per haver infringit les lleis de la terra". També diu que "s'organitzarà el sometent en tota la batllia de Figueres, obligant-se tots los homes a seguir armats al primer so de la campana parroquial". Un any després, consta que igualment s'ordenà "que si per algun temps el batlle toca sometent per alguna causa, les persones de la vila el seguiran amb dit so".
Com a força territorial catalana, el sometent fou una de les primeres organitzacions civils armades per garantir l'odre públic a les viles i les seves rodalies. Era una formació comunal a la qual eren requerits els homes de la població per col·laborar sota la direcció del batlle en el manteniment de l'ordre públic, defensa de la propietat privada, la repressió del delicte, recerca de malfactors i per repel·lir agressions en casos de perill de guerra o pirateria. A Figueres, en cas de necessitat, la crida es feia mitjaçant el tritlleig de la campana de l'edifici de l'Hospital de la Caritat, que en aquell temps estava emplaçat a l'inici del carrer de la Jonquera, ja que era un toc totalment de caràcter civil, diferent al religiós de la campana de l'església parroquial.
El sometent fou abolit per Felip V pel decret de Nova Planta de l'any 1716, tot al·legant "inconvenients que havia experimentat". A Figueres es tornà a implantar el mes de maig de 1794 sota l'autoritat del governador militar del castell, davant el temor d'un atac francès a l'inici de la Guerra Gran. Va ser-ne nomenat capità l'hisendat i advocat figuerenc Tomàs de Puig i Puig, que tenia la casa pairal a la placeta baixa de la Rambla, on avui hi ha la casa Argemí i Abadal, que són descendents històrics d'en Tomàs Puig.
Es va repetir el toc a sometent a la vila el 13 de juny de 1808, quan es va iniciar la lluita contra les tropes franceses de Napoleó que havien protagonitzat a la plaça de l'Ajuntament el primer acte de domini en la seva invasió. Aquesta ocupació havia estat pacífica en els primers dies d'aquell any, però el 18 de març el coronel francès que menava aquelles tropes a Figueres havia demanat permís per allotjar al castell un grup de 200 joves quintos francesos per tenir-los més controlats que no pas a la zona urbana de la vila, però que en realitat eren soldats veterans de l'anterior guerra de l'any 1808 i que un cop dins de la fortalesa van prendre'n possessió. Això va infondre malestar en la població de la vila, que va explotar l'esmentat 13 de juny.
Curiosament, en aquesta època, Tomàs de Puig, que llavors era president de la Cort d'Apel·lació de Barcelona, era partidari de la causa francesa, però amb la particularitat personal que propugnava la segregació de Catalunya de la monarquia espanyola i la seva integració a l'imperi francès, però amb una autonomia pròpia i amb el reconeixement oficial de la llengua catalana. La seva idea bàsica era crear una Catalunya independent.

El general Weyler
Aquest cos de sometent va tenir una vida totalment eclipsada en els anys següents i no se'n torna a parlar a la premsa local fins l'any 1920, quan en el mes de març es va reconstituir amb 150 individus i van organitzar un acte a la Rambla on estava prevista l'assistència del general Weyler, que a última hora no va poder ser-hi present. El caporal del districte era Antoni de Puig, que ara ostentava el títol de baró de les Rodes i tenia una gran propietat a tot l'entorn del que avui és plaça Frederic Marés, el sots-caporal Albert Terrades, que tenia el gran casal de l'edifici on avui hi ha el Museu del Joguet i el comandant general local, el senyor Soler.
El 1921 fou denegada la seva continuïtat per un acord municipal, en considerar que a Figueres les lluites socials havien estat sempre pacífiques i es resolien amigablement, però es reorganitzà l'any següent i els documents indiquen que les reunions anuals es feien en una dependència de la Casa Consistorial i que foren convocats pel nou caporal del sometent del districte municipal, Josep Macau i Bruguera, un comerciant de fusta que tenia el magatzem al carrer de Méndez Núñez amb cantonada a la carretera de Roses. El segell de cos del sometent portava la llegenda de "pau, pau, sempre pau".
És curiosa la vistositat amb què organitzaven les seves actuacions. En aquest mateix any foren requerits els serveis del sometent, que en aquell moment estava manat per l'advocat i fiscal, i anterior alcalde de Figueres, Joan Carbona, que residia a la Rambla, per tal de foragitar una tribu de gitanos que havia campat als afores i que s'havia negat a obeir les ordres de la policia municipal. Els sometents, en nombre de sis, i el seu caporal, es van mobilitzar portant l'arma reglamentària, amb deu municions de bala cadascú i una motxilla amb provisió per a tres dies i la manta a l'esquena. Els preparatius van durar dos dies. Foren revisats a la Rambla, curulla de gent i amb formació de dos i marcant el pas es van dirigir al lloc on estava la tribu, que era sota el barri del Garrigal, i pacíficament aconseguiren el seu objectiu. Els membres del sometent portaven escopetes del mateix calibre que les dels caçadors. No hagueren d'actuar perquè els gitanos marxaren voluntàriament.
No consta cap més activitat del sometent en els anys posteriors. Va passar per una inactivitat total, encara que, oficialment, no fou anul·lat fins a la transició política i a l'aprovació de la nova Constitució Espanyola de l'any 1978.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema