Endesa considera urgent ampliar la xarxa elèctrica gironina i reclama a l'Estat, la Generalitat i -sobretot- als ajuntaments que no posin traves a la construcció de noves línies. Un any després del temporal de neu, l'elèctrica considera que ha fet els deures, però sosté que l'actual xarxa és massa «justa» i que s'ha fet «evident» que cal mallar-la més. El subdirector general d'operacions, Josep Maria Esteve, ha comparat l'estat de les línies actuals amb un refredat, i ha dit que si «qualsevol tus una mica més, agafarem la grip». Tant per a Endesa com per a Red Eléctrica, cal desencallar els esculls burocràtics que impedeixen tirar endavant la MAT i les línies de mitja i alta tensió que en penjaran.

Elèctriques, Generalitat, enginyers i empresaris s'han reunit aquest vespre a Girona al voltant de la taula rodona «Causes i efectes de l'apagada del 8 de març». L'acte, convocat pel Col·legi d'Enginyers Industrials, ha servit per analitzar tot el que va suposar l'intens temporal de neu d'ara farà un any, que va deixar mig Catalunya a les fosques.

En total, la tempesta va afectar més de 260 línies de mitja i alta tensió, va vinclar o fer caure 290 torres i suports, i va afectar 458.396 abonats, la majoria de les comarques gironines. Durant la taula rodona, s'han analitzat les circumstàncies que van provocar la caiguda de línies, sobretot l'anomenada «neu enganxadissa», que va glaçar els cables i els va fer aguantar pesos de fins a 18 quilos abans que es desplomessin.

Entre les diferents intervencions, ha destacat la del representant d'Endesa. El seu subdirector general d'operacions, Josep Maria Esteve, ha recordat que l'apagada va ser una «catàstrofe», però que la companyia va fer els deures a l'hora d'afrontar la reparació.

En aquest sentit, Esteve ha puntualitzat que l'elèctrica fins i tot va anar més enllà del què diu el reglament quan es van tornar a aixecar les torres caigudes. «En molts punts les línies poden suportar fins a un 66% més del pes que es reclama, s'ha posat un 20% més de formigó a les bases de les torres i s'han instal·lat ancoratges cada quilòmetre», ha ressaltat.

Aixecar noves línies, evident

Per a l'elèctrica, si hi tornés a haver un temporal com el de l'any passat, la xarxa gironina «aguantaria molt més». De totes maneres, però, Josep Maria Esteve no s'ha estat de dir que, després de la «catàstrofe» de l'any passat, s'ha fet «evident» que cal construir noves línies, perquè l'alimentació de les comarques gironines és massa «justa».

«Nosaltres som els primers interessats, perquè vam invertir 60 milions d'euros en la reconstrucció i no tenim cap ganes que això torni a passar», ha remarcat. I ha afegit, fent un símil amb un refredat: «Per això, reclamem constantment que cal fer noves línies, perquè amb les que tenim actualment, si qualsevol tus agafarem la grip».

De totes maneres, Josep Maria Esteve no s'ha estat de dir que, a l'hora d'aixecar línies, el principal escull amb què es troben és l'actitud dels ajuntaments. Per exemplificar la situació, el subdirector de l'elèctrica ha recordat que, a la Garrotxa, l'ajuntament de Sant Jaume de Llierca gairebé té paralitzada la construcció de la nova línia d'alta tensió Olot-Figueres-Serinyà.

Necessitat dels 400 kV

Tant el directiu d'Endesa com el delegat de Red Eléctrica a Catalunya, Lluís Pinós, han insistit en la necessitat que cal tirar endavant els 400 kV, tant el recorregut que arriba fins a la frontera com el ramal de Riudarenes (Selva). De moment, i amb les previsions actuals, la MAT estarà en funcionament l'any 2013.

Per això, Josep Maria Esteve ha reclamat als ajuntaments i a l'administració -tant Estat com Generalitat- que no posin traves a la implantació de noves línies, tant la MAT com les que penjaran d'ella. I és que, apart de l'oposició del territori, els trams de la MAT entre Sant Julià de Ramis (Gironès) i Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà) i el ramal de Riudarenes encara es troben en tramitació al Ministeri.

Amb la MAT, 160.000 abonats menys

Durant la taula rodona, un dels enginyers que va redactar l'informe de l'apagada sol·licitat per la Generalitat, Pere Palacín, ha apuntat què hauria passat si la MAT hagués estat aixecada aquell 8 de març. A parer dels experts, també hi hauria hagut caiguda de línies, però l'apagada hauria afectat '160.000 abonats menys' i, sobretot, com ha ressaltat Palacín, 'la reposició del servei i la recuperació hauria estat molt més ràpida'.

Al llarg del debat, també s'ha posat sobre la taula la necessitat de revisar l'actual reglament elèctric, perquè el redactat inclogui la necessitat de reforçar les torres situades més a tocar de la costa. Palacín ha advertit, però, que també cal tenir clar que 'seran els contribuents, al cap i a la fi', qui hauran de pagar la factura de les noves torres si es tira endavant la modificació.

Al final de la taula rodona, l'alcalde de Riudarenes i president del Consell Comarcal de la Selva, Jordi Gironès, ha reclamat a les elèctriques que millorin les relacions amb els consistoris, perquè actualment negociar amb elles és -segons ha definit- 'un calvari'. Gironès també ha demanat a les companyies que facin més 'autocrítica' arran de l'apagada del temporal de neu.

A l'acte d'aquest vespre hi ha participat el president de la demarcació de Girona del Col·legi d'Enginyers, Jaume Masgrau; el president de la Comissió d'Energia de l'ens, Jordi Dolader; el cap de Servei de Qualitat de Subministrament Elèctric de la Generalitat, Josep Maria Montagut; els dos representants de les elèctriques, Josep Maria Esteve i Lluís Pinós; un dels enginyers redactors de l'informe de la Generalitat, Pere Palacín; l'enginyer industrial i membre de la patronal Pimec Joan Vila, i el representant de la Cambra de Comerç de Girona, Narcís Bartina.