Conec una persona que té una hèrnia discal. Ha anat a la sanitat pública i li han dit que tingui paciència. En canvi, Pep Guardiola ha estat atès ràpidament en una clínica privada. És aquest el futur de la sanitat catalana?

No, i no podem aixecar a categoria de general una situació particular. Segurament, si li van dir que es podia esperar, és perquè es podia esperar. Hem de creure en l'autoritat del metge. I aquest no és el futur de la sanitat catalana. El futur és tot el que tenim en aquests moments, i millorar-ho.

Diu que la bona notícia és que amb menys diners es pot fer el mateix. Com es fa, això?

Tenim menys diners, però les mesures que plantegem no són de retallada. Retallar vol dir "tallar alguna cosa que ja tens", i nosaltres no tenim. Tenim menys diners, però amb això podem fer coses ben fetes. I es pot fer de moltes maneres, sobretot introduint racionalització. Això vol dir evitar sobrecostos, com per exemple duplicar proves. Com ho podem evitar, això? Implementant definitivament la història clínica compartida; racionalitzant l'ús del medicament utilitzant les TIC i implantant la recepta electrònica en l'atenció especialitzada. També amb programes a l'atenció primària destinats a evitar ingressos evitables, sobretot de gent gran i malalts crònics. Hi ha moltes mesures de racionalització per evitar el sobrecost. I eficiència és igual a qualitat.

Però també s'allargaran les llistes d'espera, cosa que CiU criticava quan era a l'oposició.

Sí, i que l'oposició criticava quan CiU era al govern. El tema de les llistes d'espera és propi de tots els sistemes sanitaris públics. La importància és que una llista d'espera sigui suportable o no des del punt de vista mèdic. Les llistes d'espera, introduint elements d'eficiència i donant més capacitat a l'hospital a través dels programes d'ingressos evitables, tindran la moderació que tenen ara. En tot cas, només en algunes parts del territori poden incrementar-se. Estarà en llista d'espera aquell qui, des del punt de vista mèdic i social, pugui estar-hi. Però no hi estarà qui sigui absolutament inadequat que hi estigui.

Què es considera una operació urgent? Només aquella en què està en risc la vida del pacient?

El cas urgent, quan està en perill la vida, no arriba a llista d'espera, perquè no va ni a consulta externa. Va a urgències i se l'opera. Però tenim una sèrie de persones amb malalties a les quals no es pot demorar l'atenció en el temps, perquè s'agreujaria la malaltia i es convertiria en un urgent immediat. I hi ha malalties en què l'espera pot fer malbé la funció o l'òrgan malalt. Tot aquest tipus de malalts són els que entenem com a urgents. Urgent vol dir que no pot esperar, no que hagi de ser atès immediatament. El malalt que ha de ser atès immediatament, ho serà. El malalt que no pugui esperar un temps raonable perquè podria haver-hi conseqüències, no serà atès igual que ara. Aquell malalt que tingui alguna patologia que pugui esperar un temps raonable, haurà d'esperar, però serà poc significatiu. Tenim llistes d'espera amb un temps de garantia de sis mesos, i la mitjana de les operacions està a quatre. Per tant, encara hi ha un espai per complir amb les obligacions del sistema.

Quin és el problema del projecte del nou Trueta del tripartit: el projecte en si, el lloc, el fet que no és necessari fer-lo de nou..?

És prou important i complex per no cometre errors. Cal prendre'l amb racionalitat. El Trueta té alguns inconvenients en el plantejament inicial. Estem plantejant una millora d'equipament en el temps que pot tenir una trajectòria de 7 o 8 anys, i per tant, això ha d'anar en paral·lel al fet que no podem oblidar el Trueta actual durant aquest període. L'haurem de millorar i reposar els equipaments mèdics necessaris per mantenir el nivell de qualitat i evitar sobrecostos. A més, hem de plantejar-nos definitivament quina en serà la ubicació: no diem que la prevista sigui bona ni dolenta, però hi ha propostes alternatives i cal una reflexió. I també cal trencar la percepció que, quan prenguem la decisió que cal un nou Trueta, ja el tenim fet. El tindrem uns anys després. I també s'ha de fer pensant què passarà quan es posi en marxa. Per exemple, els hospitals dissenyats el 2008 tenien la perspectiva de creixement de població que esperàvem amb la immigració. I aquesta projecció no es complirà, perquè la crisi està fent que molta immigració ja no arribi o que torni a casa seva. D'altra banda, sempre hem tingut una percepció de model sanitari molt plantejat en relació amb el malalt agut i amb l'atenció primària. Ara, tenim una demanda emergent que és la cronicitat. Si no abordem la cronicitat, i la gent amb pluripatologies la tractem com si fossin malalts aguts o com si es tractés d'atenció primària, hi haurà disfucions importants.

Per tant, el replantejament del Trueta podria ser amb dimensions més reduïdes?

No dimensions més reduïdes, sinó funcionals. No cal parlar tant de llits, volumetria o metres quadrats, sinó que hem de repensar els projectes en funció de la idoneïtat i el pla de serveis del territori. Igual reordenem els serveis del territori i el Trueta encara ha de ser més gran. Tenim un projecte de model sanitari a Catalunya de proximitat, de renovació de serveis i de donar resposta a la cronicitat, que és el que farem en aquests quatre anys. Tenim un "accident", que és que tenim menys diners i hem d'evitar els sobrecostos, però esperem que això duri poc, un any o dos.

Es plantegen la possibilitat de remodelar l'actual Trueta?

Es pot plantejar. Insisteixo que amb independència que hi hagi un nou Trueta, l'actual no pot obviar que algunes adequacions temporals s'hauran de fer.

I a llarg termini, es podria quedar només amb una remodelació i sense edifici nou?

També s'hauria de valorar. En el seu moment es va valorar i al final es va decidir un projecte nou, però estem disposats a revisar-ho tot.

Ha dit que per a la ubicació hi ha diverses alternatives, i CiU havia proposat fer-lo a Sant Gregori. Quines són les possibilitats?

Totes estan obertes i ens les hem de plantejar. No en fem un plantejament polític: avaluem les propostes de cada força política des de la proposta tècnica, no de qui la fa.

S'ha dit que el nou Trueta es podria començar a partir del 2013. És segur, que sigui aquest any?

Serà difícil, perquè parlem d'un nou equipament. Ens ho hem de prendre amb molta calma, cal revisar moltes coses. El que no voldria és prendre una decisió transcendent sobre el Trueta amb presses. Prefereixo perdre un cert temps buscant una solució que no ens haguem de tornar a replantejar d'aquí a set o vuit anys.

Si no és el 2013, quan podrà ser?

No podem xifrar-ho, però no s'allargarà en el temps. Nosaltres no eliminem cap inversió, sinó que les ajustarem a la disponibilitat pressupostària. A vegades fa la sensació que són decisions de caràcter polític, i no ho són. En aquests moments, estem en pròrroga pressupostària del 2010. El pressupost de 2010 va ser 500 milions d'euros inferior al de 2009, en sanitat. Per tant, fer projeccions d'inversions amb una pròrroga pressupostària seria una imprudència, podria quedar en el terreny de les intencions. Quan ens comprometem a alguna cosa, és perquè estarà formalment en un pressupost.

Per què es retalla amb Sanitat i no amb TV3, que costa 300 milions d'euros l'any?

Quina és la proporció entre TV3 i Sanitat? A més, TV3 també es retalla. Un 10% de TV3, quants milions són?

30.

I de sanitat, que té 10.000 milions de pressupost? Doncs compari. Nosaltres no retallem, perquè no tenim més. El que tenim són 9.000 milions d'euros per a sanitat, i hem de decidir com els repartim. Això són molts diners, es poden fer moltes coses. Hauríem pogut fer el que es feia abans: tractar-ho tot igual, i a tothom li baixem un 5%. Llavors, tothom pateix igual: Sanitat, Ensenyament, Mossos, Cultura... És una reducció lineal i fàcil, però porta ineficiència i no resol els problemes als ciutadans. Nosaltres, en canvi, ens comprometem a retallar un 10% de la despesa de maitjana. Sanitat està al mig, al 10%. Això significa que si Sanitat pesa el 30%, l'altre 70% de la Generalitat ha de fer un esforç superior perquè el 10% de Sanitat sigui la mitjana. Totes les retallades històriques que s'han fet a Catalunya han estat lineals. Aquesta, per primer cop, no ho és. Per això Sanitat té una reducció del 10% i no del 15% que li hauria tocat en una retallada lineal. Hauria estat més fàcil treure un 15% a Sanitat i, amb això, a TV3 hi podem posar quatre cadenes més. Sanitat no paga la festa, sinó que és bastant respectada i paguen més la festa altres conselleries.

Un altre objectiu és reduir un 11% el cost de les receptes mèdiques dels hospitals catalans.

Tenim, dins els hospitals, uns medicaments molt cars que donem als malalts que requereixen tractaments molt específics: els anticancerosos, els retrovirals... Són medicaments cars. Però hi ha diferents possibilitats: si els comprem agrupadament, per exemple, els tindrem a millor preu. I també hauríem de veure el cost d'efectivitat de la prestació, perquè molts cops aquests medicaments tan cars no justifiquen el resultat sobre aquell malalt en concret. Amb criteris clínics i de gestió, abaixarem el cost d'aquests medicaments, perquè és el que més puja cada any. Ja hem aconseguit una contenció del cost de les receptes que fan els ambulatoris, i ara falta això. Per fer-ho, treballarem conjuntament amb metges, farmacèutics i infermeres.

Metges i infermeres, precisament, es van mostrar alarmats quan vostè va comentar que haurien de treballar més hores.

Això no ho vaig dir. El que vaig dir és que, en aquest país, una generació que ha treballat més de 40 hores ha creat l'Estat del Benestar que tenim. No el podrem mantenir treballant menys de 35 hores. Per tant, el país ha de fer un esforç per treballar més hores amb els mateixos salaris.

I el col·lectiu mèdic?

S'organitzarà en funció dels marcs que tingui cada organització dels serveis. Ningú ha dit que treballin més hores.

Ara està descartat per la crisi, però el copagament pot ser assumible en un futur?

Podria ser-ho, però segurament no en aquesta legislatura. No el podem rebutjar. Però distingim què vol dir copagament, perquè és una paraula una mica cremada. Formalment, significaria que, de l'atenció sanitària que jo rebo, una part la pago. Abans d'arribar a això, però, hem de veure què rebo del sistema sanitari, que no és merament atenció i genera un cost. Per exemple, el menjar: quan portem els fills a l'escola, no paguem el menjador? Per tant, quan jo sóc a l'hospital i he de menjar, sempre que no sigui una dieta terapèutica, per què me l'han de donar? Jo no en diria un abús, perquè seria injust, però hi ha un ús habitual i una sèrie de coses que hem anat incorporant en un moment en què ho podíem pagar i que ha anat generant sobrecostos. És per un ús i un hàbit, però quan això no ho pots suportar econòmicament, jo m'estimaria més que la gent pagués per aquestes coses afegides que per l'atenció. Una altra cosa, a més, és que introduïm alguns elements per l'ús inadequat del sistema sanitari. És a dir, que si vostè té un problema de salut i jo li dic que el millor lloc per resoldre'l és l'atenció primària, i vostè decideix anar a un hospital, segurament aquest ús inadequat hauria de portar un copagament.

L'Hospital Transfronterer pot patir algun retard?

No, cap. Estava pendent crear una societat francesa que sigui la que faci la inversió. Això ho hem tancat a finals de gener, i ja està en marxa. Té un cofinançament entre França i Espanya i segueix endavant sense cap inconvenient.

I la facultat de Medicina?

El desitjable dels grans hospitals, com el Trueta, és que anessin lligats a una facultat de Medicina i fossin universitaris. Perquè al final, el temple del coneixement mèdic està, de moment, en els hospitals. Per tant, que el Trueta fos un hospital universitari ho he de signar. El que no és bo és que els hospitals de menys dimensió siguin també universitaris, però el Trueta supera, de molt, el llistó. Una altra cosa és que l'hospital sigui el temple del coneixement mèdic. El que ha de ser universitari és la xarxa de serveis del territori, no un equipament concret. Si formem el metge en hospitals, exclusivament, amb una visió distanciada de la cronicitat o dels problemes més banals, no estem formant un bon metge. O sigui que segurament la ubicació de la facultat ha de ser allà, però l'aprenentatge no s'ha de fer exclusivament al temple de salut que és l'hospital.