DONES EN PEU DE... DEMOCRÀCIA

celebració per recordar els avenços que hem aconseguit en la defensa dels drets i la dignitat de la dona, però també aprofitem per recordar que encara ens queda molt per fer. I està clar que avui, a tot arreu, les dones som peça clau per a la transformació de les diferents societats en espais de veritable democràcia, convivència i en definitiva, espais de respecte i llibertat.

Sense anar més lluny, aquests dies estem veient països com Tunísia, Egipte, Algèria, Líbia, que es manifesten en contra de règims totalitaris, reialeses anacròniques, líders psicòpates, abusadors, torturadors... Aquests dies estem veient com es comencen a olorar en el Magrib aires de llibertat. I hem d'esperar que realment l'olor que s'ensuma sigui la de la llibertat, ja que hi ha altres voluntats i altres interessos que poden estroncar el camí cap a la democràcia. I quan veig les imatges d'aquestes manifestacions, amb totes aquestes persones que reclamen, que lluiten, no em puc estar de cercar entre la gentada aquelles dones: joves i grans, amb vel i sense vel, de ciutat i de poble, riques i pobres, cultes i analfabetes... que clamen per la llibertat d'escollir els seus governants a la recerca de la llibertat!!! Dones, en definitiva, que volen poder viure en democràcia, dones que volen poder expressar-se de forma lliure, dones que volen veure créixer els seus fills i filles en un context de pau i desenvolupament i igualtat.

I vaig més a prop i em trobo amb aquestes dones italianes pronunciant-se contra aquesta caricatura humana que representa Berlusconi. Celebro que ?siguin tres jutgesses, tres dones empoderades per l'estat de dret i el poder judicial, les que li demanin explicacions, després de tants anys, dels seus actes i comportaments abusius contra noies, dones. Finalment s'ha abolit el privilegi de la impunitat!!! Finalment s'ha fet caure un dels pilars fonamentals que aguantaven aquest règim Berlusconià, que és una de les nostres vergonyes, una vergonya per a les nostres societats europees, tant suposadament desenvolupades socialment i en termes de democràcies "provades" i encara amb rèmores de l'antic règim ( recorden el dret de cuixa....?).

I surto de casa, de casa meva, i em trobo amb dones que no arriben a final de mes amb uns salaris precaris, amb dones a l'atur, amb mares que temen pel futur dels seus fills en una societat del benestar que va a la deriva, amb filles que no saben com fer front a les dependències dels més grans, amb noies ben preparades sense expectatives de treball. En definitiva, dones víctimes d'aquesta suposada crisi. Crisi econòmica que no impedeix l'increment de beneficis de certes entitats financeres, de certes empreses, de certes fortunes.

Crisi econòmica que només patim algunes i alguns, disposades i disposats inclús a treballar per menys per no perdre la feina i poder seguir pagant les canceroses hipoteques, amatents constantment a una terrorífica i imminent pujada dels tipus d'interès. No estem davant d'una crisi econòmica, estem davant d'una crisi de la nostra Democràcia, hem cedit el poder, l'hem "regalat" a uns barroers que ens estant retornant a antics escenaris pre-democràtics, on el patró, el despotisme i la usura estan al capdamunt de la piràmide.

Aquest 8 de març, dones de Girona, hem de lluitar per no perdre cap ni un dels nostres drets conquerits des de fa segles i que, encara avui, són l'horitzó per a moltes dones que, des de més a prop o més lluny, s'ensumen l'aroma de la Llibertat. Dones, avui més que mai, la nostra reivindicació ha de ser la justícia social, la democràcia i la igualtat, que la crisi no serveixi d'excusa, dones, ni un pas enrere!