El que va ser alcalde d'Amer durant dos mandats (1999-2007), l'independent Joan Güell, va tornar a passar ahir al matí pels jutjats, per declarar com a imputat per un presumpte delicte urbanístic i un altre d'abús de poder. Güell, que ja no forma part del consistori, va haver de contestar per un dels casos que va protagonitzar durant la seva llòbrega etapa al capdavant de l'Ajuntament: la construcció d'un edifici de 76 pisos, aixecat en part sobre un carrer i contravenint les Normes Subsidiàries del municipi.

La fiscalia i la policia judicial dels Mossos d'Esquadra han estat investigant durant els darrers dos anys els possibles delictes que s'haurien comès en donar llicència per aquestes obres al febrer de 2004, tot i que hi havia un informe tècnic en contra. La policia va arribar a la conclusió que s'havia comès un possible delicte contra l'ordenació del territori i que, a part de Güell, també s'havia d'imputar l'aleshores arquitecta municipal per haver informat favorablement i possiblement altres càrrecs municipals.

Pel que fa al presumpte delicte per abusos en l'exercici de la seva funció, només s'imputa l'exalcalde perquè es va quedar en un ple, va participar i va votar en contra de l'acord d'anul·lació de la llicència, malgrat que n'era part implicada i s'havia d'haver absentat. Aquesta situació es va produir el novembre de 2009, quan el republicà Xavier Targa ja estava l'alcaldia i va portar al ple la proposta de «declaració de nul·litat de la llicència». Targa es basava en un contundent dictamen de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat que declarava nul de ple dret el permís concedit a l'empresa Baker Gestión SL.

Les investigacions de la Fiscalia i de la policia judicial i que ara s'han traslladat al jutjat d'instrucció número 1 de Santa Coloma de Farners es van engegar arran de la denúncia que va presentar Targa quan encara era alcalde, el desembre del 2008. Fins ara aquest cas no havia sobrepassat el territori administratiu, amb una declaració de nul·litat de la llicència per part de la Comissió Jurídica i d'una ordre d'enderroc emesa per la direcció general d'Urbanisme. Ara, però, arriba a la jurisdicció penal, ja que durant la instrucció judicial s'hauran de dirimir quins delictes s'han pogut cometre en aquest afer.

Joan Güell

va arribar als jutjats de Santa Coloma quan faltaven escassos minuts per a dos quarts d'una. S'adreçava determinat a l'arc detector de metalls que hi ha a l'entrada principal i, en ser interpel·lat per Diari de Girona, es va limitar a contestar escaridament que evitaria fer declaracions respecte a això. Seguidament, va entrar a l'interior dels jutjats i després de recollir les seves pertinences de l'escàner va pujar les escales que condueixen al Jutjat de Guàrdia, on va prestar declaració.

Durant els dos mandats dels independents es van donar altres casos de llicències urbanístiques mal concedides i algunes d'elles han acabat amb sentència ferma. Entre elles hi ha l'edifici de la plaça de la Vila, una casa unifamiliar o un antena de telefonia mòbil.