L'advocat de Tossa diu que l'alcaldessa va signar un acord «per desconeixement»

El judici sobre els endarreriments salarials que enfronta 26 treballadors laborals amb l'Ajuntament de Tossa de Mar es va celebrar finalment ahir al matí, després de nombrosos aplasaments. L'advocat del consistori va defensar en primer terme que la demanda dels treballadors "té defectes de forma importants" com el nombre de treballadors o els increments que es demanen i va afirmar que caldria especificar-ho perquè "poden tenir incidència a l'hora de valorar-los". "S'hauria de clarificar exactament el període i a què es deuen els increments", va afirmar l'advocat, que va assegurar que en la demanda no queda clar si són de tot o una part del salari de cada treballador.

Per altra banda, l'advocat de l'Ajuntament també va defensar que una part de la demanda ha preescrit i que els increments pactats són "il·legals" perquè la llei de pressupostos de l'Estat no permet un augment salarial per sobre del 2%, encara que aquest sigui un acord entre les parts, i aquests són molt superiors. En aquest sentit, el representant municipal va al·legar que hi ha fins a tres articles de la Llei que marquen com a màxim un increment del 2% en els augments salarials i que l'Ajuntament va aprovar "irregularment" un augment del 4,5% pel 2007 i d'un 3% pel 2008.

A més, l'advocat va afirmar que una part dels increments sol·licitats, que van de juny de 2007 a desembre de 2008, haurien preescrit perquè la demanda judicial es va posar el febrer de 2009 i la llei només recull els endarreriments d'un any enrera. De manera, que la defensa creu que els endarreriments de juny de 2007 fins a febrer de 2008 quedarien fora.

Finalment, sobre el document pactat per totes les parts, l'advocat va afirmar que no és "un acord", sinó una proposta que va fer el cap de recursos humans i que l'alcaldessa de la vila va signar "per desconeixement". Creu, a més, que "no té validesa jurídica", perquè no va ser aprovat en el ple.

Per la seva part, l'Advocat dels treballadors va rebatre les diferents acusacions de l'Ajuntament i va assegurar que el document pactat entre les diferents parts el setembre de 2008, on es reconeixien els endarreriments, sí que era "un acord". De fet, va llegir el text per indicar que diu explícitament que les parts "acorden" els increments i va enumerar els tècnics, representants laborals i polítics que hi havia en la signatura del document. "La demanda s'ha d'estimar perquè es basa en un acord entre les parts", va afirmar el representant dels empleats.

L'advocat dels treballadors va recordar, a més, que mai havien tingut en compte aquesta limitació del 2% de la llei de pressupostos i que en tot cas els increments pactats sí que es van fer efectius amb el personal funcionari, de manera que per una qüestió "d'igualtat salarial" també s'hauria d'aplicar als laborals. "Dos anys després s'al·leguen nul·litats en base a limitacions pressupostàries, però això no s'havia defensat mai abans", va assegurar.

Finalment, el representant dels treballadors va defensar que no es podia produir cap tipus de preescripció, perquè "el deute neix en el moment que es reconeix" i no abans. L'advocat sosté que el document de setembre de 2008 és el moment en què es va reconèixer aquest deute. També va destacar que el fet de no pagar els increments té repercussions en les augments posteriors, ja que la base sobre el qual es calcula és diferent.

La jutgessa va donar el cas vist per sentència. Es preveu que podria sortir entre dues setmanes i dos mesos.