Fa un any, el 19 del març del 2010, publicàvem en aquest Diari de Girona, la presentació d'alguns fets que, entre altres, van tenir una influència més o menys gran en la falta d'electricitat produïda per la gran nevada. M'agradaria ara informar de com han anat evolucionant les coses. I, sobretot, de la falta de resultats dels nostres polítics, que no han aconseguit millorar cap de les normes legals que van ajudar al desgavell. En canvi, les companyies sí que han millorat alguna cosa, ja que són les primeres interessades a no perdre volum de negoci ni haver de pagar indemnitzacions.

1.- Malgrat la puja de tarifes, el preu que paga l'usuari continua estant per sota el preu de cost de l'electricitat. Això vol dir que l'estat ha de cobrir la diferència i això no es pot fer més que regatejant, amb els números d'un i altres, a veure qui en treu més. En aquest regateig, a més del benefici de la companyia, hi entra també la construcció de noves línies, la millora de les que ja hi ha, i els petits perfeccionaments que permeten tenir les instal·lacions al dia. Està clar que aquesta lluita entre un govern interessat a rebaixar les subvencions i unes companyies interessades a augmentar els beneficis, no es un mitjà massa adequat perquè la garantia del subministrament elèctric sigui la millor.

Esperem que un any o altre, la situació econòmica permeti posar les tarifes per sobre el preu de cost, i així el Govern tindrà autoritat suficient per fer recaure sobre les companyies les mancances del subministrament, cosa que no pot fer ara.

2.- La llei electoral té una importància enorme en la falta de línies i subestacions suficients. Ja he dit abans que les companyies no volen problemes i el que volen és vendre electricitat. Per això, s'adonen de quan començarà a faltar una línia, o una subestació, o qualsevol cosa de les que es necessiten per al subministrament. I, una vegada disposen del capital necessari (propi o procedent de la subvenció estatal) comencen a intentar construir-la. Topen llavors amb els interessos electorals.

Com que una gran majoria de votants no es recorda de quan havien de posar un fil més gruixut als fusibles perquè no li saltessin, i l'electricitat que acaben sabent els nostres batxillers és tan fluixeta, els polítics acaben fent cas a una majoria de votants que semblen no saber que quanta més electricitat es consumeix, més línies hi ha d'haver, més gruixuts han de ser els cables, més separats han d'estar, més altes han de ser les torres, més subestacions es necessiten i més espai fa falta. No parlo del soterrament perquè fa vergonya.

Tothom recordarà que la línia de les Gavarres va estar tres anys aturada perquè cap administració s'atrevia a donar permís. Fins que la situació es va fer tan crítica, que no hi ha haver altre remei que fer-la amb els Mossos d'Esquadra al costat. Si els polítics no haguessin obligat les companyies a ocupar menys espai del correcte, la falta d'electricitat a la Costa Brava no hauria estat tan grossa. Amb més instal·lacions, algunes torres haurien caigut igual, però amb més línies hi hauria hagut més mitjans alternatius i el subministrament s'hauria restablert molt abans. El mal hauria estat més petit.

Mentre hi hagi llistes tancades i disciplina de vot, veig difícil que els governants donin els permisos necessaris, si el director de campanya electoral i la cúpula del partit consideren que els surt més a compte no donar-lo.

3.- Tampoc s'ha avançat a establir per llei unes indemnitzacions ràpides i àgils. És cert que n'hi ha hagut, però amb centenars de milers de perjudicats, les indemnitzacions haurien de ser automàtiques, calculades a través de les dades del contracte i incorporades a les factures. Evidentment, és cosa del Govern determinar com s'hauria de calcular, però els polítics s'haurien de preocupar que tècnics imparcials fessin aquest càlcul i passés a ser llei.

Encara que aquesta indemnització automàtica no coincidís amb els danys rebuts per cada usuari, sempre seria menys injusta que el sistema actual.

4.- He detectat en alguns tècnics que han fet informes oficials sobre la nevada, l'opinió de que no cal modificar el reglament que no obliga a tenir en compte el pes del gel sobre els cables aeris situats per sota els 500 metres d'alçada. El seu argument és que aquests incidents són molt aleatoris, que passen en un lloc i molt de temps després en un altre, i que obligar a que totes les línies estiguessin calculades per a aguantar el gel de fa un any, seria excessivament car. Potser per això, no s'ha modificat el reglament de càlcul de línies.

Al meu entendre, sí que caldria modificar el reglament, sense exageracions i tenint en compte els diferents factors de probabilitat. A Girona, de tant en tant neva a nivell del mar; a Huelva no ho crec. Els cables agafen més gel si van sols que si se'n posen dos de ?secció meitat enllaçats entre sí. Quant més important sigui la línia, amb més garanties de resistència s'ha de construir. Un reglament que no contempla aquestes diferents garanties que cal donar a cada línia segons les seves circumstàncies, enfront de la neu dita "enganxadissa", és senzillament un ?reglament desfasat, superat per les ?exigències. Cal actualitzar-lo. Les normes del gel són del 1930 i la vida ha canviat molt des de llavors.

Espero, doncs, que els polítics exigeixin al govern l'actualització de les normes sobre la resistència de les línies elèctriques a l'efecte de les nevades. Cal fixar unes normes de resistència al pes del gel, adequades a la vida actual, segons la situació geogràfica, l'alçada sobre el mar, la importància de la línia i la disposició mecànica dels cables.

Ja he dit que les companyies han fet millores pel seu compte per estalviar-se problemes. Es tracta ara que el govern imposi les normes que estalviaran problemes a la gent. Consti que això ha de fer-se amb seny, fent números i tenint sempre en compte la probabilitat i la magnitud del dany. Dic amb seny, perquè tot el que s'obligui a gastar de més a les companyies, acabarà pagant-ho la gent, a través de la factura de l'electricitat o a través dels impostos.

Anant en tren, o des de la carretera, es pot veure que els pals de la catenària entre Figueres i Portbou estan molt més junts del que és habitual. És perquè als anys 60, la RENFE ja va tenir en compte la tramuntana.

5.- Obrir expedients i posar multes no serveix de res. Mentre calgui donar subvencions per a que l'electricitat es vengui per sota el preu de cost, només es pot insistir en tres punts, responsabilitat clara del govern.

El primer és aconseguir que els qui prenen les decisions sobre les infrastructures elèctriques, no estiguin supeditats als interessos electorals, tant si són els tècnics que les projecten, com si són els polítics que donen el permís per a poder-les construir.

El segon és legislar una fórmula d'indemnització automàtica quan falta el subministrament, deslliurant al client de la necessitat de quantificar el dany i arreplegar comprovants. Naturalment, deixant la porta oberta a que en casos fora del corrent i amb prova judicial, es puguin compensar si tan excepcionals resulten.

El tercer punt és actualitzar les normes de càlcul de la presència de gel sobre els cables, d'acord amb la situació geogràfica, ?l'alçada sobre el mar, la disposició dels cables i sobretot, la transcendència de la caiguda de la línia.

Espero que d'aquí un any, algun polític s'hagi volgut lluir posant fil a l'agulla dels punts segon i tercer.

Dubto que s'arregli el primer, però torno a recordar que les ?condicions exigides per alguns polítics per donar els permisos, van tenir molta influència en la magnitud i, sobretot en la duració, del desastre elèctric de fa un any.