Com valora que la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, hagi plantejat que els centres educatius posin a debat l'obligatorietat dels alumnes de portar uniforme?

Desconec en quins termes la consellera d'Ensenyament ho ha plantejat. En tot cas, els límits en les formes de vestir als centres educatius són, en alguns casos, un problema i proposar debatre un problema sempre és positiu.

Hi ha qui diu que això és una cortina de fum per amagar altres problemes que té el sector. Quins serien aquests problemes (si és que hi són), i els uniformes poden arribar a solucionar-los totalment o parcialment?

Estic segur que la qüestió de les formes de vestir de l'alumnat és una qüestió molt petita, petitíssima, al costat d'altres problemes que, lamentablement, tenen plantejats els centres educatius. Per exemple de recursos, qualitat, reconeixement del professorat, concentració de persones d'altres contextos culturals, etc.

Creu que els uniformes són una mesura per fomentar la igualtat?

Em sembla que és una mesura per fomentar la igualtat clònica, no pas la igualtat en la diferència. La gràcia de la vida que hi ha, per ?exemple, al carrer, aquest espai públic per excel·lència envaït pels cotxes, és la diversitat: de mirades, de veus, de cossos, de formes de vestir... El cos humà és primordialment un cos simbòlic. El cos, i sobretot el cos vestit, parla i fa parlar. Diu coses. Ensenya a saber i a dir qui som, a saber qui són els altres i, sobretot, a relacionar-nos amb aquells que són diferents, a parlar-hi, a reconèixer-los. Que els infants vesteixin igual, que portin uniforme, que vagin uniformats, és privar-los de la seva veu i donar-los-en una, que és la dels adults i igual per a tots.

Són incompatibles igualtat i diversitat?

La igualtat es pot concebre lligada a la justícia o a la identitat. Si té a veure amb la justícia, hom pot parlar d'igualtat en la diversitat: som iguals en drets (de primera, segona i tercera generació) i deures, però diferents en la pròpia identitat. Si té a veure amb la identitat, no hi ha reconeixement de la diferència, tots som Un.

Els defensors dels uniformes s'escuden en el fet que en les escoles públiques d'altres països (Regne Unit, els estats africans, Alemanya, Japó...) funcionen perfectament, i els detractors titllen aquesta mesura de conservadora. Què n'opina?

... I els defensors de la varietat en les formes de vestir haurien de defensar que, aquí, la diversitat en les formes de vestir funciona perfectament. I, a més a més, permet tres aprenentatges bàsics que són més difícils d'aconseguir amb persones uniformades: construir una identitat pròpia; reconèixer i acceptar la pluralitat i la diferència; i aprendre a gestionar els conflictes que genera la diversitat. Sincerament i amb tots els respectes als nois i noies uniformats, a les seves famílies i als centres: m'entristeix quan els veig tots tan iguals i tan immaculats, tan clònics.

Si l'escola ha de ser un reflex de la vida, sincerament: no m'agrada el model de vida i de societat que proposen.

Creu que els joves d'avui dia estan obsessionats amb la manera de vestir?

Als joves els preocupa la forma de vestir perquè, com he dit, el cos vestit parla i fa parlar i als joves, sortosament, els preocupa la construcció de la pròpia personalitat i la relació amb els altres.