La història de l'aeroport de Girona-Costa Brava sempre ha tingut dues vessants. Per un costat, l'afany de superació, els cinc milions de passatgers o els nombrosos vols arreu del continent. Per l'altre, els fracassos continuats d'algunes aero?línies, la manca d'ofertes o els temps de nul·la afluència. Al llarg d'aquests 44 anys, la cara i la creu d'aquest aeroport han tingut sempre un denominador comú: el vol Girona-Madrid. Cap altra línia reflecteix amb més claredat quina ha estat l'essència de l'aeroport gironí, una essència que es repeteix en el temps, com si l'aeroport estigués condemnat a tenir sempre dos cares. Dimarts, Ryanair donarà per finalitzat el Girona-Madrid, un dels seus vols més exitosos, i amb això acabarà d'una revolada la millor etapa que ha tingut aquesta ruta. El que finalment s'havia convertit en la cara tornarà a ser (per enèssima vegada) la creu.
El periodista Javier Ortega Figueiral va definir fa quatre anys el vol Girona-Madrid com el més "guadianesc" de tots els que han passat per Vilobí, comparant-lo amb el riu espanyol que apareix i desapareix al llarg del seu recorregut. I així ha estat des del 1967, quan neix l'aeroport. L'aerolínia Ibèria va ser la primera a intentar explotar aquest trajecte. En 13 anys va aconseguir fer tres vols setmanals (i més tard, un de diari) a la capital de l'Estat, però uns horaris intempestius i una ocupació gairebé nul·la van obligar a tancar-la l'any 1980.
Dos anys més tard, la seva filial, Aviaco va arribar a un acord amb la Diputació per fer passar per Girona la línia Palma-Madrid. Un altre cop, els preus i les hores programades eren tan desencertats que als passatgers els sortia més a compte anar a Barcelona i agafar el pont aeri. Va durar fins al 1984. Al cap d'onze anys el torn va arribar a la companyia Air Nostrum, però els resultats van ser absolutament idèntics. Semblava com si la ruta estigués maleïda, i prova d'això eren els intents (fracassats) que en els anys següents van portar a terme companyies tan pintoresques com Regional Airlines, Merblick, Air Girona, Air Catalunya o Intermed.
No obstant el vol Girona-Madrid va deixar de ser "guadianesc" l'any 2007 de la mà de Spanair. La companyia va aterrar a Vilobí en un context de bonança econòmica i febre per volar, i va aconseguir donar regularitat a un vol que no n'havia tingut en 40 anys. El llavors director de l'aeroport de Girona, Eduard Cerezo va destacar que Spanair "havia arribat en el moment adequat, fent una programació realista i adaptada a la necessitat local".
El que potser no sabia Cerezo és que havia arribat massa tard. L'aeroport ja tenia un amo, i aquest era Ryanair. La companyia irlandesa va oferir uns mesos més tard vols diaris a Madrid, però ho va fer a meitat de preu. A partir d'aquell moment, Ryanair va agafar el testimoni de Spanair millorant l'oferta tant en diners com en freqüència de vols. La seva empremta l'hem pogut comprovar fins ara: fins a quatre vols diaris, preus assequibles (al voltant dels 80 euros) i vora el 80% d'ocupació en tots els seus vols. I no només els turistes han fet ús dels seus serveis. Els empresaris gironins han gaudit d'un trajecte que els portava a la capital sense la incòmoda necessitat de passar per Barcelona.
La falta d'acord entre Ryanair i la Generalitat ha tornat a precipitar la sortida d'aquesta línia. La ruta Girona-Madrid tornarà a desaparèixer com ho fa el Guadiana i la pregunta que tothom s'està fent és "fins quan?". De moment, el president de la companyia, Michael O'Leary descarta que el riu torni a portar aigua aquest 2011.
