Una mort prematura per una llarga, dura malaltia crònica ens ha deixat orfes del Dr. Pau Viladiu i Quesada.

Voldria tenir un record personal, professional, polític, gironí i català. El Dr. Viladiu, nascut a Barcelona el 1943, vivia a Porqueres des de feia més de trenta anys. Home forjat en ell mateix, va treballar en una empresa d'assegurances, però la vocació sanitària el va portar a estudiar Infermeria i després Medicina. Inicialment va fer endocrinologia, però ja a l'Hospital de Santa Creu i Sant Pau de Barcelona inicià la seva vocació per l'oncologia. Però la seva formació de cuidar i curar el fa un metge humanista, que sap que acompanyar en la vida i en la mort és indestriable.

Es formà als Estats Units, a la Case Western Reserve University de Cleveland. És el pensador i impulsor d'un model d'atenció al pacient amb càncer que requereix d'inversió en epidemiologia, responsable dels primers registres de càncer a Catalunya, des de Girona. Era ara el sènior-expert del registre de càncer de Catalunya. Requereix prevenció i diagnòstic precoç -el seu suport al cribratge poblacional de càncer de mama està canviant la mortalitat i ara iniciant-se pel càncer de còlon-. Homogeneïtzació dels tractaments -quirúrgics, radioteràpia o quimioteràpia- i ple desplegament de les cures pal·liatives amb acompanyament a una mort digna. Aquest model integral va permetre que es creés l'empresa pública Institut Català d'Oncologia (ICO) que va presidir a tot Catalunya. A la demarcació de Girona, l'ICO coordina atenció a persones amb càncer amb la resta de xarxa sanitària d'atenció primària, hospitalària, sociosanitària i les associacions de suport. Ara també, un altre gironí presideix l'ICO, el Dr. Josep Maria Vilà.

El Dr. Viladiu sabia que la docència i la recerca eren paral·leles a la millora assistencial contínua. Era mestre i investigador. Un metge de ciència i humanisme, assistencial, docent, investigador i gestor. De retorn a Girona, treballà a l'Hospital Josep Trueta, on va ser director i posteriorment a l'Hospital de Santa Caterina de Girona -des del 2004 a Salt-.

Persona reconeguda amb la medalla al mèrit sanitari Josep Trueta el 2003 i premi Duran i Reynals a la millor carrera professional en oncologia, entre altres. President de la Societat Espanyola d' Oncologia. Voldria un últim record més personal. A finals dels setanta, jo, una joveneta estudiant de Medicina anava d'assistent els estius a aprendre a l'Hospital de Santa Caterina i vaig conèixer el bon metge mestre i sobretot amb una gran qualitat humana. Segur que em va marcar per la resta de la meva vida professional, en descobrir que no hi ha malalties sinó malalts. Anys més tard vaig tornar a les velles pedres de l'antic Santa Caterina, ara convertit en la seu magnífica de la Generalitat a Girona, per acompanyar a morir d'un càncer el meu pare i la fredor i la impotència eren compensades per un model de qualitat tècnica i humana inspirat pel Dr. Viladiu feia anys. Gràcies al Dr. Viladiu per ser com era un "homenot" com hagués dit Josep Pla. Un home complet, culte, compromès, progressista, professional. El seu lideratge ha marcat l'alt nivell de l'Oncologia de Catalunya.

També per haver exercit de gironí, d'amant del Pla de l'Estany des de Porqueres. Una abraçada a la família i als amics i ?com?panys. Les persones que es fan estimar, viuen entre nosaltres per sempre, en la nostra memòria i història.

Gràcies, Dr. Viladiu.