23 de maig de 2011
23.05.2011

Sant Feliu repara un molí del temps dels remences perquè faci de museu didàctic

L'Ajuntament preveu que l'edifici de la Conqueta formi part d'un programa de turisme basat en l'històric conflicte

23.05.2011 | 02:00
El molí de la Conqueta ha recuperat l´aspecte que tenia en els seus anys de producció.

el Molí de la ConquetaL'Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols ha recuperat un molí que està documentat al segle XV i va funcionar fins al 1965. La intenció és aprofitar el molí per a la promoció turística del municipi. Es pot posar en marxa en 20 minuts, el temps que tarda la bassa del molí a omplir-se d'aigua i serà visitable en grups reduïts que podran veure el molí en ple funcionament.

L'Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols, abans de l'estiu, preveu posar en servei el molí de la Conqueta. Es tracta d'un equipament que va funcionar de l'Edat Mitjana fins al 1965. "Els pagesos de remença dels masos de la rodalia hi estaven obligats a moldre-hi el gra perquè el senyor es pogués quedar amb la seva part de la collita", explica el regidor d'Urbanisme, Fèlix Castanyer, que també precisa que ara els tres molins que hi ha estan reparats. A més, Castanyer apunta que en un temps de vint minuts l'aigua es desplaça del riu fins a la bassa i els molins es poden posar en marxa. Per la finalització de la totalitat del projecte de recuperació del molí de la conqueta només falta l'enllumenat.
Fèlix Castanyer assenyala que un cop el molí estigui en servei, s'obrirà com a atractiu turístic. La intenció és aprofitar l'atracció del turisme cultural pel conflicte remença del segle XV i també per l'arqueologia medieval de caire civil. El molí de la Conqueta estava documentat a la sagrera medieval de Sant Feliu de l'any 1350.
Per una part es troba situat al costat del pont sobre el riu Brugent, per on passava el camí ral d'Olot a Girona. Per una altra dóna al punt on s'havia elevat una casa propietat del famós cabdill remença, Francesc de Verntallat (1426-1499).
L'obra té un pressupost total de 224.078 euros. El finançament s'ha fet a través d'una subvenció de 150.000 euros dels fons europeus FEDER, un ajut de 30.ooo euros de la Diputació i la resta amb capital propi de l'Ajuntament.
Segons ha explicat el regidor de Cultura de Sant Feliu, Joan Monteis (CiU), el molí va funcionar sense interrupcions fins a l'any 1965. "Una família hi feia farina i farro", va apuntar. Aquest fet ha propiciat el bon estat de les moles i de les conduccions d'aigua. Així, la reparació ha pogut aprofitar els elements d'obra quasi intactes. En canvi han hagut de fer noves les pales i els altres elements de fusta.
El molí de la Conqueta serà el primer referent del Projecte Remença destinat a impulsar el turisme a Sant Feliu de Pallerols, les Planes d'Hostoles i, a la llarga, a tots els municipis de la Garrotxa. El projecte remença té la intenció d'aprofitar els testimonis físics del passat, però també vol fer ús de la memòria intangible. És a dir, senyalitzaran els camins pels quals els pagesos de remença passaven en les seves rutes de guerra. També marcaran indrets, on no queden rastres físics del passat, però que en el seu dia van ser testimonis d'importants esdeveniments històrics. Es tracta d'aprofitar la memòria històrica per la creació de rutes turístiques de senderisme o de bicicletes de muntanya.

Els molins de Sant Feliu
Segons exposa l'historiador Xavier Solà, un dels primers documents de molins a l'actual terme municipal de Sant Feliu data del 7 de juny del 1174. Es tracta d'un document escrit, del qual no en queden restes físiques. Solà, en els darres anys, va fer un extens treball de recerca per tal d'elaborar una cartografia de les infraestructures hidràuliques del municipi. Ara, aquest material forma part d'una gran base de dades sobre el patrimoni industrial que elabora el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya a Terrassa.
Segons exposa Solà, els molins de Sant Feliu presenten una majoria de trets comuns amb la resta de molins de Catalunya. Això no obstant, segons ell, els molins de Sant Feliu tenen particularitats. Així explica que l'abundància d'aigua i les condicions geogràfiques d'una vall estreta varen ser els factors essencials perquè s'instal·lessin uns quinze molins prop de la capçalera del riu Brugent. El factor diferencial és que era una quantitat molt elevada de molins per una zona que, per causa de la seva orografia, no permetia el cultiu de grans extensions de blat.
Segons Solà, tots els molins de la capçalera encara estan units per un canal continu que permetia l'abastiment d'aigua en cas d'escassetat. L'historiador exposa que al segles XVII i XVIII molts dels molins situats entre el naixement del Brugent i el nucli urbà van transformar la seva producció agrícola i es van convertir en molins que transformaven en draps la llana que es teixia a Sant Feliu.
A més, destaca la importància del molí Gros que conserva les màquines per l'elaboració de la xocolata de la marca Casas, i indica que els molins van tenir molta importància en l'economia de Sant Feliu i de la Vall d'Hostoles.
Ara, la intenció és recuperar part d'aquesta importància amb l'explotació turística.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook