Acomiadat. Aquesta és la situació laboral del ja exdirector de carreteres de Gisa a Girona, Jordi Vergé Heredia, des del passat 25 de maig, quan aquest organisme va decidir prendre la decisió en considerar «febles» els arguments de descàrrec presentants pel treballador en relació amb l'expedient contradictori que se li va obrir el mes de març per la seva presumpta vinculació amb el càrtel d'empreses que es repartia les obres d'asfaltatge i conservació de carreteres de tota la província. En tractar-se d'un acomiadament disciplinari que l'empresa considera completament procedent, no ha anat acompanyat d'indemnització.
El directiu, que no assistia a la feina des del 31 de març per tal de recopil·lar tota la documentació que pogués desvincular-lo de les imputacions de suborn i alteració de preus en concursos i subhastes públiques per les quals és acusat, ha estat destituït al·legant un «conflicte d'interessos», un «trencament greu de la bona fe» i un «abús de la seva posició en benefici propi». I és que de les escoltes telefòniques realitzades per la Guàrdia Civil durant la investigació de la presumpta conxorxa empresarial es desprèn que Vergé hauria rebut 35.000 euros del conseller delegat de l'empresa Rubau Tarrés, Joan Mozo Llambi, la qual cosa hauria provocat que l'amonestés quan, en comprovar la suma del sobre, aquesta no arribava als 60.000 euros pactats.
L'advocat del directiu, Francesc Jufresa, titlla d'«incomprensible» l'acomiadament
perquè és basa no tan sols en els fets que es troba investigant el Jutjat d'Instrucció número 5 de Barcelona sinó també en «fets inventats».
Afegeix que la mesura suposa una «vulneració de la prejudicialitat» del seu patrocinat ja que entén que Gisa hauria d'haver paral·litzat qualsevol expedient a l'espera de la resolució jurídica relativa a les imputacions de Jordi Vergé i interpreta que la decisió d'aquest organisme també suposa una «vulneració del secret de la instrucció sumarial» ja que l'expedient contradictori s'hauria realitzat amb informació del sumari però amb persones no vinculades al cas i que, considera, no hi haurien de tenir accés. «Aquesta actuació laboral fa la impressió d'un intent d'autoexculpació», apunta el lletrat, que també refereix com l'acomiadament suposa una vulneració de la presumpció d'innocència del seu client, que prendrà mesures legals al respecte.
Cap anomalia per Economia
El diputat al Parlament del grup parlamentari d'ICV-EUiA Joan Boada va presentar una bateria de 10 preguntes al Govern i en va sol·licitar una resposta per escrit. La resposta, reproduïda íntegrament en el quadre superior, es limita a dir que no s'ha detectat cap anomalia en les adjudicacions i que Jordi Vergé està apartat del seu lloc de treball fins a esclarir-se el cas. La resposta està datada a l'11 de maig passat i l'acomiadament es va produir el 25 del mateix mes.
A banda d'interessar-se per les funcions que desenvolupava l'excap de carreteres, Jordi Vergé Heredia, una vegada es va aixecar el secret de sumari del cas demandava informació sobre si s'havia endegat alguna auditoria interna de l'empresa Gisa, si s'havien revisat el sistema d'adjudicacions i si algun membre del Govern havia parlat amb representants de l'empresa que configuren el càrtel gironí. Concretament, interessava conèixer si tant el conseller d'Interior, Felip Puig, com el secretari de Transports, Ricard Font, s'havien posat en contacte amb responsables de les mercantils en tractar-se de dos noms que van aparèixer en les converses mantingudes pels empresaris i que van ser intervingudes per l'Institut Armat. En una conversa entre dos responsables d'Aglomerats Girona és va mencionar específicament una reunió amb Font en què un dels interlocutors afirmava que «ja he parlat amb en Ricard, m'ha pregunat, a veure... la construcció d'aquest any, a veure qui havia afavorit més empreses, -no mira, aquí, a qui s'ha d'afavorir és als d'aquí, els de Girona, i no es poden imposar coses com les que s'han imposat, com en el Fecar, i vosaltres no heu caigut en això».
Les perquisicions de la benemèrita encaminades a aclarir les accions del càrtel d'empreses que presumptament es repartien les licitacions públiques a la demarcació també van comportar la investigació dels comptes de l'exgerent de carreteres, ja que va comprovar-se que havia ingressat 214.800 euros mitjançant 12 talons bancaris -amb l'epígraf «ingrés xec aliè»- els imports dels quals oscil·laven entre els 74.000 euros i els 5.300 euros.
