El Consell de l'Advocacia Catalana estarà molt pendent de la suspensió del torn d'ofici a Madrid que s'ha interromput de forma indefinida des del passat dimecres pel retard en els pagaments. Ara bé, la situació que aquesta paralització generi servirà al Consell per valorar si representa una mesura exitosa per forçar el Govern a entrar en raons. I és que l'advocacia catalana no descarta convocar una vaga semblant si la Conselleria de Justícia redueix un 4% les retribucions als lletrats adscrits al torn d'ofici, com així va proposar el passat mes de març.

El president de la Comissió del Torn d'Ofici a Catalunya, Miquel Rodríguez Zamora, ha indicat que "si hi ha una retallada podria ser que seguíssim l'exemple de Madrid però això ho haurem de decidir". Si es confirmés aquesta rebaixa s'hauria de sumar a la congelació de l'increment de l'IPC que fa dos anys estan arrossegant els lletrats d'ofici. Tot plegat sumaria una reducció de gairebé un 10% respecte a la remuneració a percebre.

A dia d'avui, la Generalitat deu als advocats d'ofici el 35% de març i les mesades d'abril i maig. Si la situació s'allargà fins al juliol Rodríguez Zamora albira problemes, els quals podrien veure's agreujats en cas de confirmar-se la retallada.

D'altra banda, el servei del torn d'ofici i assistència al detingut ha experimentat un augment important de les actuacions en l'àmbit civil incrementant un 30,08 per cent aquest servei entre 2009 i 2010 a Catalunya. Aquest servei ha crescut de forma similiar a Figueres (27,99%) i més lleugerament a Girona (5,49%). Rodríguez Zamora atribueix aquest increment a la crisi ja que se centra en reclamacions dineràries, monitoris, execucions hipotecàries, desnonaments i sentències de separació i divorci.

També s'ha observat un augment de serveis de cassació i, de nou, l'increment del 19,03 per cent a Catalunya troba la seva translació a Figueres (8,16 per cent) i Girona (27,99 per cent).

Això s'explica per la necessitat d'aconseguir jurisprudència emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en matèria de lleis pròpies com el Codi Civil Català i el Codi de Família. I és que la necessitat d'aconseguir jurisprudència catalana ens dóna perquè precisament aquestes lleis prevalen sobre la normativa espanyola i, per tant, el màxim òrgan per interpretar les llacunes i punts foscos del corpus normatiu no és un altre que el TSJC.