Abans que el tribunal popular s'aïllés ahir per deliberar amb relació al cas del nadó de 27 dies mort a Platja d'Aro mentre estava al càrrec del seu pare, Alejandro Suárez Puente, la tarda del 8 de desembre del 2009, fiscal i acusació particular van emetre els seus informes i el primer va modificar les seves conclusions inicials en rebaixar dos anys la pena sol·licitada. Seguia considerant que es tracta d'un assassinat amb l'agreujant de parentiu però va incorporar un atenuant d'arravatament per fixar la condemna a imposar en 16 anys. Alternativament, va proposar una pena de quatre anys per un delicte d'imprudència temerària greu.
La càrrega acusatòria del ministeri públic s'ha fonamentat en les cinc versions diferents del succés que ha esmentat el pare al llarg de tot el procés i que el fiscal entén com una evidència de la por que tenia per dir la veritat des d'un principi. En el seu relat ha tret llustre a la cronologia dels fets -basada en els missatges telefònics i les gravacions de vídeo aportades- per mostrar com el pare va estar gairebé 40 minuts amb el nen malferit a casa sense alertar els serveis d'emergència de la situació.
L'embastament del seu informe el va dur a desestimar l'atenuant de col·laboració amb la justícia perquè entén que l'acusat no tan sols va evitar trucar als Mossos d'Esquadra per informar del que havia passat sinó que els va mentir reiteradament en canviar les versions.
La defensa, patrocinada pel lletrat David Velasco, troba desemesurades les peticions del fiscal i atribueix la mort del nadó a un accident, per la qual cosa reclama l'absolució del seu client o, de forma subsidiària, que sigui condemnat per un delicte d'homicidi imprudent. Reconeix que aquesta segona figura jurídica és acceptable ja que el pare podia entendre que jugar amb una criatura de 27 dies fent-la ballar a l'aire podia acabar de forma accidentada. El pare ja va reconèixer que va perdre el contacte del nadó quan, en alçar-lo, aquest va topar amb una biga del sostre i va precipitar-se al terra, on es va fracturar el crani.
El lletrat ha recordat que el traumatisme de l'infant és compatible amb una caiguda al terra i, amb relació a aquest incident, ha citat abundant informació sobre el traumatisme cranionecefàlic com una de les principals causes de mort entre la població pediàtrica.
El processat ha aprofitat el dret a l'última paraula per invocar la seva innocència.
