Falta menys d'una setmana perquè es constitueixin els nous ajuntaments, i a Lloret les coses segueixen complicades. Més enllà de la complexa realitat que han deparat els resultats electorals, queda poc temps, per, deixant de banda tacticismes i personalismes dotar Lloret d'un equip de govern eficaç i estable.

Durant molts anys, sigui a costa de majories absolutes, sigui a costa d'aliances lleials ( sobretot als interessos comuns de la vila) des de Blanes, hem tingut, sovint, la sensació que els nostres veïns se'n sortien millor que nosaltres a l'hora d'ajuntar forces per tirar endavant tot tipus de projectes. Aquesta vegada, la davallada de CiU, a qui fins hi tot votants de tota la vida atribueixen una certa prepotència (que difícil és, també, gestionar majories absolutes!) els discrets resultats del PSC, però sobretot, la remarcable i numèricament inesperada irrupció del Millor al panorama polític, han posat les coses difícils .Mes difícils que mai.

Deixant de banda el caire marcadament populista del Millor, crida l'atenció, aquestes darreres hores, que dues de les regidores elegides ( la sisena i la segona de la llista) hagin renunciat abans de prendre possessió. Això explicaria, d'una banda, com els ha sorprès un resultat tan ampli. De l'altra, però, reafirma les meves idees contraries a l'actual sistema de llistes tancades i la poca qualitat democràtica que propicien.

A Blanes vàrem tenir, fa quatre anys, una experiència similar a la del Millor, amb la irrupció del PDB. Una irrupció que ha marcat la legislatura. Semblaria que no gaire positivament. Ni per a ells, atès els migrats resultats assolits fa dues setmanes que els han deixat fora del ple. Ni per a CiU, a la qual varen ?donar l'alcaldia, però també, molts mals de cap. Ni per a Blanes. O almenys aquesta és l'avaluació simplificada que es podria ?deduir dels resultats electorals.

Els partits , diguem-ne homologats, quan tenen una patacada com la que va tenir el PSC en les darreres autonòmiques accepten amb normalitat que el seu líder plegui. Així ho va fer el President Montilla en reconeixement implícit de la seva derrota. Ja ho veuen, amb l'actual llei electoral tot és possible: plegar si perds i plegar si guanyes.