Les comarques gironines són les que reben un volum proporcional de pacients més elevat per sotmetre's a cirurgies orals i ?maxil·lofacials. Segons la Societat Espanyola de Cirurgia Oral i Maxilofacial (SECOM), la demarcació és la que compta amb la càrrega assistencial més elevada de tot l'Estat espanyol: ni més ni menys que 359.000 habitants per especialista.

No és que els metges que es dediquen a aquest tipus de patologies (les relacionades amb totes i cadascuna de les parts que formen la cara) manquin en terres gironines. Aquesta xifra tan elevada s'explica en part per les profundes desigualtats territorials que, segons posa de manifest la Secom, hi ha a Espanya en aquesta especialitat.

En aquest sentit, 13 són les províncies espanyoles que no compten ni amb un especialista en cirurgia oral i maxil·lofacial als seus hospitals. Això, indica el president de SECOM, Rafael Martín-Granizo, "comporta la necessitat de desplaçament dels pacients a altres províncies o regions i la pèrdua d'un temps en l'atenció que pot ser vital, com en accidents de trànsit o altres traumatismes".

De fet, a la regió sanitària de Girona hi ha actualment dos especialistes en cirurgia oral i maxil·lofacial, un dels quals a l'hospital Trueta. L'elevadíssim nombre de pacients que han d'assimilar (la mitjana espanyola està en gairebé en un especialista per cada 100.000 habitants) té molt a veure amb el "pelegrinatge" de tots aquells pacients d'altres regions que no disposen de cap especialista d'aquest tipus al seu centre sanitari de referència.

En les xifres assistencials recopilades per la Secom s'observa que més de la meitat dels hospitals que disposa de cirurgians d'aquesta especialitat (el 57%) manifesta rebre pacients d'altres comunitats autònomes, percentatge que arriba al 80% quan es tracta de pacients de la seva mateixa regió.

A més, gairebé un de cada tres (31%) hospitals amb cirurgians orals i maxil·lofacials no realitza guàrdies, fet que suposa, en la pràctica, 23 províncies "sense atenció urgent en cirurgia oral i? ?maxil·lofacial", comenta el doctor Martín-Calamarsa, "el que no és estrany", afegeix, "ja que n'hi ha moltes que compten amb un sol especialista en tota la província". D'altra banda, segons dades recollides per la Secom, el 13% de les guàrdies són realitzades per altres especialistes, fet que segons el parer d'aquest expert, "en una especialitat que requereix tanta formació com la cirurgia oral i maxil·lofacial es converteix en una minva en l'assistència que rep el pacient".

La cirurgia oral i maxil·lofacial és l'especialitat medicoquirúrgica que s'ocupa de la prevenció, estudi, diagnòstic, tractament i rehabilitació de la patologia de la boca, cara i zona craniofacial, així com dels òrgans i estructures cervicals relacionades directament o indirectament amb aquestes. 532 professionals d'aquesta especialitat (sense tenir en compte el seu tipus de contracte) treballen en la Sanitat pública espanyola, de manera que "es tracta de la sisena menys nombrosa a Espanya, molt per darrere de les especialitats més nombroses, com la medicina de família i comunitària, amb gairebé 39.000 professionals, o la pediatria, amb més de 9.000".