La conveniència del tribunal popular és discutida pels professionals de la justícia. La disparitat de criteris i posicionaments no evita que els més convençuts de la seva utilitat indiquin que potser caldria replantejar-se el model o, fins i tot, canviar-lo. En aquest darrer sector es troba el president de l'Audiència de Girona, Fernando Lacaba Sánchez, qui es defineix a si mateix com un convers respecte l'acceptació d'aquesta figura ja que si en un principi es mostrava reticent a la seva instauració l'any 1995 va acabar esdevenint-ne un defensor després d'haver realizat els primeres judicis de la província mitjançant aquest sistema.

El magistrat és conscient que la institució es veu torpedinada per tecnicismes com la necessitat que tenen els membres del jurat de fonamentar els seus veredictes i l'obligatorietat dels mateixos d'arribar a una majoria de vots qualificada perquè la seva decisió sigui vàlida. A diferència d'un tribunal professional, que emet sentències en base a una majoria simple i està conformat per tres o cinc magistrats, el jurat popular necessita, com a mínim, set dels nou vots, perquè el seu veredicte pugui donar peu a una condemna o absolució. Malgrat la seva valoració positiva d'aquesta figura, el jutge entén que sería necessari abandonar el sistema actual -basat en el model anglosaxó integrat exclussivament per llecs- i adoptar un model escabinat en què el jurat popular estigués format per jutges professionals i ciutadans.

El fiscal Enrique Barata es mostra contrari a l'ús d'aquest sistema d'enjudiciament per la manca de tradició i les importants disfuncions que es produeixen. A tall d'exemple, refereix com un tribunal professional disposa de tota la instrucció del cas durant la vista oral i, per tant, té accés a les declaracions i proves que formen part del sumari. En canvi, al jurat popular, se'l priva de tot això i l'únic amb què compta és amb les declaracions i proves que apareixen durant la celebració de la vista oral, de manera que es pot produir la situació que un criminal confessi els seus delictes durant la fase d'instrucció del cas però ho negui tot a la sala de vistes. A més, Barata considera que els advocats versats en oratòria i que dominen la posada en escena són els grans beneficiats d'aquest sistema per la capacitat d'influència que això genera.

Els tres problemes més importants del tribunal popular són, segons el fiscal, que li costa entendre el concepte dol eventual, el de coautoria dels fets i els atenuants. Sobre aquests darrers, Barata posa de manifest com els advocats han anat adquirint experiència i aprofiten la celebració del judici per sol·licitar el màxim d'atenuants possibles per aconseguir rebaixes en la condemna. Recorda que l'assoliment d'un eximent incomplet o dos atenuants pot disminuir la pena entre un i dos graus.

L'advocat Francesc Jufresa és un ferm defensor del tribunal popular però indica que necessita una important modificació encaminada a simplificar la tramitació d'aquests procediments i facilitar la tasca del jurat aconseguint que només es pronuncii sobre qüestions essencials de valoració de la prova practicada davant seu durant la vista oral. A diferència del fiscal, troba que el principal entrebanc és la necessitat d'adaptar-se als membres del tribunal utilitzant terminologia comprensible i fugint de la "retòrica forense, normalment farragosa i encriptada".

En canvi, el lletrat Manel Mir no amaga la seva predilecció pels tribunals professionals en estar constituïts per persones formades i resulta més fàcil per als adovcats recolzar els seus arguments en tecnicismes i fonaments del dret.

La postura de l'advocacia no és dicotòmica i existeixen arguments que deixen de banda les preferències per sustentar-se en la superació de l'hermetisme de l'estament judicial. El jurista Gregori Martínez Palomé, que no oculta la seva predilecció pel tribunal professional, indica que la instauració del Tribunal del Jurat ha permès que la ciutadania copsi l'administració de justícia de primerà mà però indica que podria millorar-se el sistema evitant que el tribunal hagués de prendre decisions sobre qüestions massa tècniques sobre les quals existeix abundant jurisprudència. Al respecte, indica que el cas del nadó mort de Platja d'Aro que ha comportat la dissolució del tribunal a l'Audiència evidencia la seva tesi ja que s'ha comprovat la dificultat que té un jurat popular per establir la diferència entre homicidi i assassinat.