No és cap secret que la crisi econòmica ha frenat, en els darrers temps, l'espectacular arribada d'immigració extracomunitària (és a dir, de fora de la Unió Europea) que la demarcació de Girona havia rebut en els darrers anys. De fet, les comarques gironines van tancar el 2010 amb un descens del 2% en el nombre d'immigrants extracomunitaris. Ara, en canvi, segons les dades de l'Observatori Permanent de la Immigració corresponents a 31 de març de 2011, aquest col·lectiu ha experimentat un lleuger repunt, tot augmentant un 5% respecte les mateixes dates que l'any anterior. El responsable de la catèdra d'Immigració de la Universitat de Girona, Ferran Camas, descarta taxativament que aquest lleuger repunt es pugui atribuir a immigrants que vénen a treballar a la demarcació, i apunta al fet que una part ve del reagrupament familiar (l'any passat van renovar els papers tots els beneficiaris de la regularització extraordinària de 2005) i una altra altra part correspon a treballadors (especialment dones que es dediquen al servei domèstic) que, després de dos anys treballant a les comarques gironines, ara regularitzen la seva situació. Pel que fa als estrangers procedents d'altres països de la Unió Europea, continuen amb la línia ascendent que ja havien tingut en els darrers mesos.
Més homes que dones
A les comarques gironines hi havia, a 31 de març de 2011, un total de 101.879 estrangers de règim general (és a dir, extracomunitaris) amb autorització de residència a la demarcació. D'aquests, més de 58.000 eren homes i poc més de 43.000 eren dones. Aquestes xifres representen un augment del 4,94% respecte el primer trimestre de 2010, i un creixement encara més important, del 7,4%, respecte el 31 de desembre de 2010.
El fet que el nombre d'homes en aquesta situació hagi augmentat només un 3,31%, mentre que el de dones ho ha fet en un 7,33%, fa que Ferran Camas consideri factible atribuir una part d'aquest augment a treballadores del servei domèstic que, després de dos anys de feina, han aconseguit regularitzar la seva situació. L'altra explicació que troba a aquest creixement és el fet que l'any passat van renovar els seus papers tots els beneficiaris de la regularització de 2005, de manera que alguns d'ells haurien optat per portar ara la seva família cap a Girona. No és que siguin un gran nombre de persones -de fet, les dades de reagrupament familiar han caigut en els darrers temps degut a les difícils condicions econòmiques actuals-, però tots plegats poden sumar aquest 5% de creixement que ha sorprès al propi Camas. El que està clar, afirma, és que no es tracta d'un augment de treballadors, sinó de persones en altres circumstàncies.
D'aquests estrangers extracomunitaris, la gran majoria (un 75,32%) tenen permís de residència de llarga durada. De la resta, un 13,76% tenen un permís de residència temporal per a treballar per compte aliena, mentre que només un 0,14% es troben a a demarcació per treballar compte propi. Un 5,18% tenen un permís de residència temporal per reagrupament familiar, un 2,91% estan aquí per qüestions no lucriatves i un 2,64% s'acullen a una circumstància excepcional com és l'arrelament. Finalment, un 0,06% s'acull a altres tipus circumstàncies excepcionals que no apareixen especificades.
En relació a les seves edats, la gran majoria dels extracomunitaris (un 74,07%) tenen entre 16 i 64 anys i per tant es troben en edat de treballar, mentre que un 24,07% són infant de menys de 15 anys. En canvi, només un 1,55% són majors de 65 anys. I per nacionalitats, el col·lectiu marroquí, amb gairebé 45.400 persones, continua essent el més nombrós, amb considerable diferència.
També creixen els comunitaris
Pel que fa als estrangers de règim comunitari (és a dir, originaris d'altres països de la Unió Europea), continuen creixent, igual que ha anat succeïnt en els darrers temps. A finals de 2010 havien aumgentant gairebé un 9% respecte les dades de finals de 2009, i ara ho han fet en un 8,14% respecte el primer trimestre de 2009. En aquests moments, doncs, hi ha més de 52.000 europeus residint a les comarques gironines, dels quals uns 27.000 són homes i unes 25.000 són dones. Aquestes xifres signifiquen també un augment del 0,61% respecte les de finals de 2010. Així doncs, durant el primer trimestre de l'any, els immigrants extracomunitaris van experimentar un creixement més gran que els estrangers europeus.
En relació al perfil d'aquest tipus d'estrangers, també la majoria (gairebé un 81%) té entre 16 i 64 anys, tot i que en aquest cas la divisió entre els infants i la gent gran és molt més equilibrada: els menors de 15 anys suposen un 10,08% del col·lectiu, mentre que els majors de 65 suposen gairebé un 9%.
Pel que fa a les nacionalitats, els romanesos, que sumen més de 15.700 presones, són el col·lectiu més nombrós, seguit a distància dels francesos (6.168) i italians (3.810).
