Unió Democràtica insisteix i insistirà fins al final perquè Jaume Torramadé sigui el pròxim president de la Diputació de Girona. En virtut de l'acord entre CDC i UDC, està clar que, després d'haver guanyat CiU les quatre diputacions catalanes, una d'elles estarà presidida per Unió. I un cop Convergència ja s'ha adjudicat Barcelona i Tarragona, només queden les de Lleida i Girona. Tenint en compte que CDC encara no té un candidat clar per a l'ens gironí, que Torramadé ha guanyat les eleccions a Salt i que durant l'últim mandat ha estat portaveu de la federació a la Diputació, Unió creu que té possibilitats d'aconseguir la presidència de l'organisme provincial. L'única «taca negra» en el seu expedient és la seva imputació per la requalificació dels terrenys de l'antiga fàbrica de la Gassol, tot i que un sector d'Unió confia que això no li passi factura. Mentrestant, des de la Convergència gironina s'hi neguen i defensen noms com l'alcalde de Llançà, Pere Vila, o el de Figueres, Santi Vila per a governar l'ens. La batalla, doncs, està servida, tot i que no dependrà exclusivament de Girona, sinó també del que acabi succeint a Lleida.

El propi interessat, Jaume Torramadé, va defensar ahir en declaracions a RAC1 que «després de set o vuit eleccions municipals en les quals UDC mai ha presidit una diputació catalana, havent aconseguit ara les quatre diputacions, ara tocaria». I va afegir que Girona seria «una bona Diputació a presidir».

D'aquesta manera, UDC aposta públicament per Torramadé com a nou president de la Diputació, deixant pràcticament descartat l'alcalde de Platja d'Aro, Joan Giraut, que era l'altre nom que havia «sonat» per part d'Unió. De fet, ni tan sols està confirmat encara que Giraut continuï com a diputat provincial: la federació ha aconseguit dos representants pel partit judicial de la Bisbal, i hi ha altres noms sobre la taula com el de Jordi Soler (CDC), alcalde de Calonge. o Josep Sala, també de CDC, alcalde de Forallac i diputat durant la darrera legislatura.

Els democristians també consideren que Torramadé està ben vist per un sector important de CDC, i que per tant podrien acceptar-lo com a president de la Diputació. De fet, fonts d'Unió apunten a què si CDC hagués volgut qüestionar Torramadé -especialment després de la seva imputació en el cas de la Gassol- ho hauria fet en el moment en què va ser proclamat candidat, i no ara. Per tant, un cop acceptada la seva candidatura a Salt -on va aconseguir uns resultats òptims que li van permetre recuperar l'alcaldia-, des d'Unió creuen que CDC no qüestionarà Torramadé com a president de la Diputació.

Convergència Democràtica de Girona, mentrestant, continua defensant que la presidència de la Diputació ha de ser per a ells i volen que, en tot cas, que Unió s'ocupi de Lleida. La qüestió és, però, que els convergents encara no tenen un candidat clar per a la presidència de l'ens. Malgrat que en un primer moment s'havia dit que l'alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, era el més ben situat (especialment després d'haver aconseguit majoria absoluta), aquest nom ha anat perdent força. També s'havia posat sobre la taula el nom de l'alcalde de Figueres, Santi Vila, que ha arrassat i ha aconseguit la primera majoria absoluta de la història de la capital altempordanesa, però fins al moment Vila sempre s'hi ha negat en rodó. El figuerenc ja va ser candidat a les eleccions al Parlament i creu que «no s'entendria» que ara renunciés al seu escó per anar a la Diputació. Això no treu, però, que probablement Figueres guanyi pes en la nova composició de l'organisme, després dels bons resultats aconseguits. Encara que Vila finalment no hi sigui, probablement algú del seu equip sí que formarà part del govern provincial.

Mentrestant, queden sobre la taula noms com el del president del Consell Comarcal de l'Alt Empordà i alcalde de Llançà, Pere Vila, o el de l'alcalde de Bescanó, Xavier Soy, que podria ocupar alguna de les vicepresidències.

Caldrà veure, doncs, fins on arriba el pols entre CDC i Unió, malgrat que la decisió sobre qui tindrà la presidència es decideixi, probablement, des de Barcelona.