El Bisbat de Girona està preparant un decret per instaurar, en el cas que sigui necessari, les celebracions dominicals sense capellà a les parròquies. Aquestes celebracions no són misses i consten de la litúrgia de la paraula (lectures i pregàries) i la distribució de la comunió. Els laics, degudament formats i sota l'auspici de la institució eclesial, assumeixen la realització dels rituals. L'estructura d'aquestes celebracions, que supleix la falta de més capellans, és semblant a una eucaristia però no hi ha la consagració i, per aquest motiu, no s'han de considerar com a misses. Algunes parròquies empordaneses han estat realitzant, experimentalment, aquestes celebracions. El Bisbat, que considera que és «una qüestió diocesana important», preveu que el Decret d'institució de les celebracions dominicals en absència de prevere estigui a punt en breus setmanes.

Amb el decret, i la seva aplicació, el Bisbat formalitzarà una realitat latent a la diòcesi

i que garanteix que els fidels conservin la pròpia parròquia com a centre de la vida cristiana. Les celebracions dominicals sense capellà han estat tractades en les darreres reunions del Consell Pastoral Diocesà (en el darrer, es va presentar el treball per a la preparació de laics), al Consell Presbiteral i a dues reunions d'arxiprests (la darrera el passat dimarts 14 de juny). L'edició de maig-juny del Butlletí de l'Església de Girona, el darrer que s'ha publicat, explica els detalls de la reunió d'arxiprests del passat 15 de març, en què la temàtica va ser debatuda. El bisbe de Girona, Francesc Pardo, hi va defensar tres idees. La primera va ser que «la prioritat és l'Eucaristia dominical» i, per tant, «cal fer el possible perquè es pugui celebrar», segons recull la publicació. La segona expressava que cada arxiprestat ha de treballar en «una reorganització dels horaris de misses, fins i tot en ciutats grans».

Aquesta directriu havia estat parlada en una reunió del Consell Presbiteral del passat mes de febrer, en què, segons explica el Butlletí de març i abril, es va instar a «una revisió seriosa de la freqüència i els horaris de les celebracions dominicals de l'Eucaristia» i a «una tasca de coordinació». El debat també va explicitar «la diferència entre el món rural i el món urbà» i, per tant, divulga la publicació, «cal vetllar perquè no siguin sempre les petites realitats les que surtin perjudicades». La darrera idea que va raonar el bisbe Pardo (en la reunió de març) és que cada arxiprestat ha d'analitzar «a quins llocs es dóna la necessitat de fer celebracions sense prevere, eventuals o permanents, i comunicar al Bisbat noms de possibles persones aptes, que hauran de rebre una formació pertinent».

En aquest sentit, la Delegació de Pastoral Litúrgica «s'haurà d'encarregar de la formació, juntament amb l'ISCR (Institut Superior de Ciències Religioses), tenint en compte que caldrà adaptar-se a les possibilitats de cada persona». Precisament, la delegació episcopal de Pastoral Litúrgica va explicar, en aquesta reunió, el procediment i essència d'un llibret sobre les celebracions dominicals en absència de prevere publicat el 2001 i que, en aquesta data, tenia la consideració de document marc. La Congregació del Culte Diví també té un document en què tracta aquests rituals. Ara el Bisbat considera són necessaris.