El saldo migratori de les comarques gironines -és a dir, la diferència entre les persones que arriben a la demarcació i les que en marxen- continua caient en picat. Mentre que l'any 2006 van venir a la demarcació 23.221 persones més de les que van marxar, en els darrers quatre anys aquesta diferència s'ha anat reduint cada cop més i durant el 2010 només van arribar 564 persones més de les que van marxar, segons l'Institut Nacional d'Estadística. Si la tendència segueix com fins ara, l'any que ve el saldo fins i tot podria ser negatiu, és a dir, podrien marxar més persones de les que arriben. Només entre 2009 i 2010, el saldo migratori ha davallat un 75%, mentre que des de 2006 fins a l'actualitat ho ha fet en més d'un 90%.

La crisi ha estat, sens dubte, el detonant d'aquest canvi de tendència en la demografia. En època de bonança, Girona va ser un pol d'atracció d'immigració de totes les parts del món, mentre que ara, amb la crisi, ja no és només que els immigrants no arribin, sinó que molts d'ells tornen als seus països. A més, cada cop hi ha més gironins -sobretot joves- que passen un temps a l'estranger per tal d'obtenir millors oportunitats professionals. Universitaris, gent que vol aprendre idiomes o persones que no troben feina són alguns dels nous perfils d'"emigrants" gironins a l'estranger.

La Sílvia Osuna, per exemple, fa vuit mesos que és a Los Angeles gràcies a la beca Marie Curie IOF. Procedent de l'Institut de Química Computacional de la Universitat de Girona, un cop va haver acabat la tesi va decidir marxar a la Universitat de Los Angeles, on anteriorment havia fet una estada de quatre mesos, per fer-hi una beca postdoctoral. Com que ja coneixia l'ambient de treball i la seva manera de fer, va optar per "anar a un lloc on pogués fer recerca de primera qualitat", per tal d'intentar assegurar el seu futur (tot i reconèixer que això és "gairebé ciència-ficció").

Mentre feia la tesi, cada any va fer estades de tres o quatre mesos en altres grups de recerca. Aquesta és la primera vegada, però, que marxa per tant de temps, i malgrat estar contenta de l'experiència que viu ("l'avantatge dels Estats Units és que inverteixen molt en recerca i educació"), reconeix que marxar dos anys fora de casa "és sacrificat". El que més troba a faltar, a banda de la família i els amics, són els seus companys de a la UdG, així com el caràcter i la manera de fer gironina. A canvi, valora positivament la possibilitat de col·laborar amb grups molt diferents, i el fet que moltes empreses que necessiten llicenciats i doctorats, cosa que no passa ni a Catalunya ni Espanya "i pel que sembla no crec que passi en els pròxims anys, s'hauria de fer un canvi radical de plantejament". Osuna coneix més gent en la seva situació, que estan fent postdoctorats a altres països amb la il·lusió de tornar a casa amb un bon currículum i possibilitats de trobar una feina que els agradi.

En Robert Vallmajó, enginyer de 24 anys, va marxar a Tolosa després d'haver estudiat cinc anys a ?Barcelona. La seva voluntat era fer un "canvi d'aires", i es va decidir per Tolosa perquè allà hi ha l'empresa que gestiona Airbus, o sigui que ha pogut fer treballs que potser mai hauria pogut realitzar a Catalunya.

De moment, la seva intenció és quedar-se a Tolosa, ja que les expectatives professionals són millors i el salari mínim és més alt. A més, explica, el Govern francès ofereix moltes més ajudes per als joves.