indicis de final de trajecte

Dimecres el Govern de l'Estat va estar molt a prop de veure com el parlament feia caure la segona part de la reforma electoral. Això, a la pràctica, suposava el final abrupte de la legislatura. I eleccions per al setembre. No pot ser que un govern vagi amb un esclop i una espardenya a un debat d'aquesta trascendència sense tenir lligats els socis de negociació. Així no es pot anar gaire més lluny en aquesta legislatura. No pot ser que el PNB dimarts a la nit es desmarqui i que dimecres comenci una negociació contrarellotge amb CiU i PNB. No pot ser veure el ministre allargant i allargant les seves intervencions i les rèpliques -no habituals- per guanyar temps per arribar a un acord que es negociava a uns pocs metres. Tot això és impensable en un país centreeuropeu. Els resultats han estat bons en el sentit que CiU ha introduït moltes de les seves prioritats en reforma laboral i pensions. I altres concrecions bones per a Catalunya que veurem en els propers dies. El 27 de maig de 2010 el Govern va estar a punt de caure. El 22 de juny del 2011 el Govern va demostrar que no li queda esma ni per arribar amb un acord tancat a la votació de la segona part de la reforma laboral. Indicis de final de trajecte. Felipe González va saber menar més bé la nau en el seu últim viatge (finals de 1995, eleccions de març de 1996). I es va presentar per perdre per poc. No és el cas d'ara.

Llistes electorals

En un saníssim exercici de democràcia, el senyor Josep Agustí ha escrit una carta al director d'aquest diari comentant el meu article de la setmana passada on feia una defensa de la política i una impugnació raonada de l'antipolítica. Des de la política es pot canviar tot, tret dels valors democràtics i la defensa dels drets humans. El senyor Agustí demana llistes obertes. Li he de dir que des del primer dia que es va poder tornar a votar té llistes absolutament obertes per elegir senadors. I els ciutadans utilitzen molt poc aquesta llibertat, lamentablement, i solen votar en bloc els noms d'una formació política. El senyor Agustí té raó: convé una llei electoral catalana nova. Que penso que ha de ser molt semblant al model alemany: uns parlamentaris elegits per circumscripcions molt petites i una altra meitat per llistes de partit en raó que la seva especialitat són temes sectorials i no pas territorials. Aplicat a Catalunya: un diputat elegit per cada comarca i districte de Barcelona pel sistema majoritari (un diputat per comarca i barri) i la resta per llistes de partits.

En canvi, no coincideixo gens amb el senyor Agustí quan diu que els que hem estat elegits amb l'actual sistema no passem comptes amb els nostres electors. Sap quina és la meva impressió, senyor Agustí? Que jo em sento poc controlat pels meus electors. Si té temps, entri a la pàgina web congreso.es i busqui diputats amb el cognom començat per x. Només n'hi ha un. Allí trobarà tota la feina feta per mi aquesta legislatura. Si us plau, comenci'm a controlar. Em plauria molt. I si vol que fem una xerrada, només cal que truqui al 972 21 42 60 i demani per mi. També em complauria dialogar amb vostè.

48 quilÒmetres d'autovia

El dia de l'operació tornada de Setmana Santa vaig quedar ben atrapat en l'embús de les obres de la C-31 entre Palamós i Platja d'Aro. Vaig escriure al Twitter: per Sant Joan, autovia per fi acabada! Un seguidor em va respondre: impossible, que no veus com estan endarrerides les obres? Un parell de dies abans de la revetlla de Sant Joan s'ha obert l'autovia acabada. I ara ja tenim 48 quilòmetres seguits d'autovia a les comarques gironines. Sense cap mena de dubte l'autovia més llarga de tota la demarcació. I circulant-hi vivim la sensació de conducció més segura i fluida que podríem viure per una N-II desdoblada o una A-26 desdoblada. Simplement, normalitat, europeïtat.

Gran potencial turístic

He parlat amb l'ambaixador d'Ucraïna a Espanya, Anatoliy Scherba. M'ha posat sobre avís del gran interès del ucraïnesos per venir a passar les vacances a la Costa Brava. Ja el coneixia i en aquest sentit fa uns anys que empenyo en el sentit d'aconseguir que se suprimeixin els visats a russos i ucraïnesos per viatjar de turistes a la Unió Europea. Estem molt a prop d'aconseguir-ho i mentrestant, ja hem aconseguit que els consolats donin visats amb una gran fluïdesa -desconeguda fa un temps-. Una d'aquestes feines concretes que estic convençut que els indignats entendran que va bé per activar un sector econòmic. Bé, aquest estiu hi ha vols directes Girona-Moscou i Girona-Kiev. I si Ryanair posa un Girona-Kiev, després d'haver suprimit alguns vols, ja sabem que no ho fa per amor a l'art sinó perquè la demanda és gran. Aquest any tindrem, més que mai, turistes russos, ucraïnesos i serbis. Benvinguts. I que ho fem prou bé perquè parlin bé d'aquesta terra i repeteixin o recomanin aquest destí.

Va ser el 29 d'abril

Va ser el 29 d'abril que el Consell de Ministres va aprovar l'autorització per la licitació de 6,6 migrats quilòmetres d'autovia de la N-II. Han passat 58 dies. I res. Fa set anys i mig, el nou govern va anunciar la N-II totalment desdoblada per abans de l'inici de les reduccions d'inversions en obra pública el juny de 2010. No ens podem quedar només en la frustració. Hi haurà d'haver algun tipus de compromís escrit de cara a les properes eleccions generals. Un compromís de tots els candidats. Em proposo impulsar-lo, si s'escau.