Un grup d'experts internacionals en conservació fluvial han afirmat que l'escassetat d'aigua a Espanya es deu, fonamentalment, a la mala gestió que se'n fa. Entre ells hi ha el director de l'Institut Català d'Investigació de l'Aigua (ICRA) de Girona, Damià Barceló, que va denunciar el problema durant la jornada "La salut dels rius i la seva gestió davant el canvi global", organitzada per la Fundació BBVA a Madrid.

La Universitat de Girona és un dels patrons de l'ICRA, juntament amb el Departament d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i l'Agència Catalana de l'Aigua. El director d'aquest institut, Damià Barceló, va assenyalar que existeixen nombroses mesures i solucions tecnològiques que no són utilitzades a Espanya per fer un ús més eficient de l'aigua. En concret, el director del centre gironí es va referir a la reutilització de l'aigua residual, les dessalinitzadores, la renovació dels regadius per evitar les fugues i la recuperació dels aqüífers.

També des de l'ICRA, Sergi Sabater va recalcar que "la gestió de l'aigua a Espanya és un tema polític, on no existeix discussió racional". En contrapartida, Sabater va posar d'exemple el cas dels Estats Units, on s'obliga per llei que un grup de científics independents estiguin presents a l'hora de prendre decisions relacionades amb aquest àmbit.

D'altra banda, l'investigador David Dudgeon de la Universidad de Hong Kong va recordar que l'aigua dolça que s'obté dels rius és un recurs molt escàs que no es deixa de consumir i contaminar. Segons Dudgeon, "això no només provoca que reduïm la qualitat dels ecosistemes sinó també el declivi de les espècies que habiten a l'aigua dolça". "El 37% de les espècies d'aigua dolça a Europa estan en perill d'extinció", va afegir l'expert. Per això, va recomanar canviar la conducta i tenir en compte tots aquests aspectes a l'hora de prendre decisions. Finalment, Dudgeon va constatar que "quan els peixos moren als rius és a causa que no s'està utilitzant aquest aigua de manera sostenible".

Així mateix, Damià Barceló va explicar les greus conseqüències que l'abocament de fàrmacs en els rius, la tendència a construir grans embassaments i el canvi climàtic, estan ocasionant en els seus cabals i en el seu funcionament. A més, va subratllar l'impacte mediambiental que produeixen els pesticides a la fotosíntesi, a la clorofil·la i a les aigües subterrànies.