16 de agost de 2011
16.08.2011

Girona ha perdut més de 100 hores diàries de servei d'ambulàncies

El nou mapa del transport sanitari pretén que al Ripollès tres vehicles d'urgències cobreixin més de 950 quilòmetres quadrats

16.08.2011 | 02:00

Des que el govern d'Artur Mas va anunciar retallades pressupostàries, el Departament de Salut s'ha convertit en el centre de totes les mirades però sobretot de nombroses crítiques. Des de Salut es parla de "reordenació territorial de l'atenció ciutadana" però els usuaris veuen en la supressió d'ambulàncies, els Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO) dels hospitals i el tancament nocturn dels Centres d'Atenció Primària (CAP) una davallada en la qualitat de la sanitat pública. Fonts de Comissions Obreres (CCOO) lamenten des de l'inici de l'onada de tancaments dels Punts d'Atenció Continuada (PAC) la "falta de transparència amb la qual s'ha portat el tema, sense informar de manera detallada i concreta de l'abast real de les mesures". Els interrogants també planen sobre hospitals com el Comarcal de la Selva, que el passat 8 de juliol va veure com la corporació que el regeix presentava un ERO aplicable a partir del dia 1 de setembre, o el de Figueres, on el comitè d'empresa afirma que la reorganització ja afecta els serveis i els treballadors temen un ERO tot i que la direcció desmenteix que estigui previst. "Estem treballant en la modificació d'horaris però no hi ha previst cap expedient de regulació del personal", comentava la direcció del centre a Diari de Girona a principis d'agost.

Emergències de nit
En un context de crispació fruit de les tisorades generals i immersos en una onada de redistribució de serveis sanitaris, l'anunci de tancament nocturn dels CAP d'Anglès -està previst per la primera quinzena de setembre-, Bàscara i Besalú -el servei 24 hores ja s'ha suprimit-, Arbúcies, Breda, Camprodon, Hostalric, Ripoll, Sils i Vidreres s'han rebut com una galleda d'aigua freda. Les notificacions ja han arribat per correu electrònic a tots els centres esmentats, tot i que fonts del Departament de Salut asseguren que "aquests darrers dies s'han mantingut reunions amb els alcaldes de la Selva interior i el Ripollès i properament es farà públic el model definitiu que s'hi aplicarà".
Esteve Pujol, alcalde de Camprodon verifica l'existència d'aquestes reunions tot i que denuncia que els resultats van ser "molt poc satisfactoris" i manifesta la seva preocupació. "En un territori com el del Ripollès, tancar un punt d'atenció continuada i suprimir una ambulància pot posar en crisi el sistema i l'atenció de les urgències" i afirma que l'alternativa proposada pel departament de "gestió d'urgències via telefònica a través del 902 111 444 o el 112" no és efectiva al seu territori: "Hi ha moltes parts de la vall de Camprodon que no tenen cobertura telefònica". Pujol censura vehement l'aplicació de "mesures universals al conjunt del territori" i afegeix que és "perillós i plenament equivocat". Si es tanquen els CAP de Ripoll i Camprodon, el Ripollès serà la comarca que aparentment quedarà més desprotegida, en part per culpa de l'orografia i les llargues distàncies que separen els municipis. Tanmateix, des del Departament, afirmen tenir en compte les especificitats de cada territori en la "reordenació de l'atenció continuada" i asseguren que el nou mapa garantirà "l'atenció primària als usuaris amb els mateixos criteris de qualitat i de resolució, mantenint equips de professionals amb una sòlida experiència". "En tots els centres es manté l'oferta assistencial en l'horari de màxima afluència de dilluns a diumenge i els canvis només afecten els dispositius que tenen marges de millora en termes d'eficàcia i eficiència. Es proposen alternatives per a les hores de menys utilització del servei".

Menys hores d'ambulàncies
Amb les retallades, les comarques de Girona han perdut més de 100 hores diàries de servei d'ambulàncies i juntament amb la Catalunya central són les zones que s'han vist més perjudicades. El Consorci del Transport Sanitari de Catalunya a Girona ha reduït el servei de cinc ambulàncies de servei urgent i n'ha suprimit dues. Fonts del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) comenten que la reducció de les hores de servei i, en el cas d'Arbúcies, Ripoll i Empuriabrava la seva eliminació, s'ha valorat "durant més de tres mesos" i la decisió final s'ha pres seguint "criteris d'equitat territorial" i de manera "consensuada amb la regió sanitària adoptant una visió de conjunt de tots els dispositius d'emergència". "Les ambulàncies no són d'un lloc; donen servei a tot un territori de manera coordinada i cal entendre la xarxa globalment", afegeixen fonts del Departament de Salut.
Amb el nou mapa, al Ripollès tan sols tres ambulàncies han d'abastar una zona muntanyosa de més de 950 quilòmetres quadrats. L'ambulància que donava cobertura a Empuriabrava i Castelló d'Empúries ha desaparegut durant l'any i s'ha convertit en un reforç d'estiu de 12 hores durant la nit. Lourdes Alsina de CCOO denuncia que "en treure tantes ambulàncies al final tot queda afectat per un mateix problema".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook