La restauració del castell medieval de la Fosca de Palamós durarà un any

El director general de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Pluma; el director general de la Fundació "la Caixa", Jaume Lanaspa; i l'alcaldessa de l'Ajuntament de Palamós, Teresa Ferrés; van signar ahir un conveni de col·laboració per a la restauració del Castell de Sant Esteve de la Fosca. Aquest conveni s'emmarca en el programa Romànic Obert, que van posar en marxa el 2009 la Generalitat i l'Obra Social "la Caixa". L'acord estableix la realització d'una sèrie d'actuacions de restauració i millora en el Castell de Sant Esteve de la Fosca de Palamós. La inversió prevista és de 130.000 euros aportats per l'Obra Social de l'entitat financera.

El Departament de Cultura actuarà com a interlocutor tècnic i assessor i supervisarà el projecte i la seva execució. L'Ajuntament és l'encarregat de redactar del projecte i del seguiment de les obres.

Es preveu que les obres comencin en els propers mesos i s'allarguin un any. La restauració del castell era un tema que es trobava damunt la taula d'ençà de l'any 2009. I és que un conflicte amb el propietari dels terrenys, que ha acabat als tribunals, ha endarrerit el procés dos anys. Ara, el castell de Sant Esteve ja és municipal i es poden engegar els treballs.

L'alcaldessa, Teresa Ferrés, va concretar que, apart de consolidar els murs i desbrossar l'entorn, també es preveuen fer intervencions arqueològiques. Tot i això, encara no se sap si es faran en paral·lel o després de la restauració.

Embrió de Palamós

Les ruïnes del Castell de Sant Esteve de la Fosca es troben situades en un promontori estratègic al caire d'un penya-segat, entre la badia de la Fosca i la Cala s'Alguer. La construcció data del segle XII, tot i que hi ha constància que va ser aixecat sobre les restes d'una vil·la romana que al seu torn estaven construïdes sobre un poblat ibèric. Les primeres referències documentals daten del 1277 quan Pere el Gran el va comprar per a crear el port i la vila de Palamós. Va ser testimoni d'importants batalles navals per la Corona d'Aragó i posteriorment va anar perdent importància com a fortalesa. Fou pràcticament enderrocat durant les guerres dels remences i restà abandonat fins que al segle XVI fou convertit en masia, ús que va tenir fins a mitjans del segle XX. Durant la guerra civil es va tornar a fortificar amb filferros i metralladores.

En l'actualitat, l'entrada al recinte fortificat ha quedat desfigurada per la masia, avui enrunada, que s'hi aixecava recolzada en l'antiga construcció. Resta la part d'una torre baixa de planta rectangular, excavada en part a la roca natural, així com un mur i les restes d'una altra torre rectangular.