La prohibició de les corrides a Tossa de Mar l'any 1989 es va estendre ràpidament a altres municipis de les comarques gironines. El primer a seguir amb l'exemple de Tossa va ser Figueres, que, el 20 d'agost de 1989, ja va celebrar l'última cursa de braus a la plaça de la ciutat. La decisió que es va prendre a la capital de l'Alt Empordà va rebre opinions de tot tipus. D'una banda, entitats internacionals ja havien reclamat repetidament que no es fessin més corrides a Figueres. De l'altra, la penya taurina del municipi va recollir fins a 2.000 firmes demanant el retorn de les curses de braus a aquesta població. Però Figueres no va fer marxa enrere a la situació i, per tant, la plaça de toros no va tornar a acollir cap més corrida. Tot i això, l'emplaçament ha quedat inoperatiu durant tots aquests anys. Tot just fa unes setmanes que l'Ajuntament de Figueres va engegar la licitació del complex esportiu que es preveu que ocupi la plaça de braus del municipi d'aquí a un temps.
La resta de poblacions de les comarques gironines que van se?guir amb la tendència engegada per Tossa de Mar van ser Palafrugell, la Vajol i Vilamacolum, que l'any 1991 també es van declarar municipis antitaurins. El 1997 s'hi va afegir Calonge i no va ser fins el 2004 que es va tornar a activar la prohibició de fer servir animals. L'Ajuntament de Ripoll, que havia acollit places de toros mòbils, va sumar-se a l'aprovació de l'ordenança, tot seguit d'altres municipis de la demarcació, com Olot i Banyoles. En el cas d'Olot, la prohibició va comportar nombroses manifestacions en defensa de la continuïtat de les corrides però, finalment, l'1 de maig de 2005 se celebrava l'última cursa a la plaça del municipi. D'aquesta manera, Olot va acollir la darrera corrida que es va celebrar a les comarques gironines. La capital de la Garrotxa estudia ara la possibilitat d'utilitzar la plaça de toros com a espai d'acollida d'esdeveniments culturals i lúdics.
La situació a la resta de places de toros de les comarques gironines segueix la mateixa línia, amb la projecció de noves infraestructures. A Girona l'última corrida va tenir lloc el 15 d'agost de 2004 i actualment s'ubica en aquest espai el futur edifici de l'Audiència que encara està en obres. En canvi, Lloret de Mar, que també va celebrar la darrera cursa de braus l'any 2004, ha construït un aparcament al lloc que havia ocupat anteriorment la plaça de toros. L'altre municipi de la Costa Brava, que també va acabar enderrocant el seu emplaçament destinat a les curses de braus, va ser Sant Feliu de Guíxols.
La fi de l'etapa daurada
La situació de les places de toros de les comarques gironines contrasta, radicalment, amb el panorama que es vivia fa uns anys a la demarcació perquè, a finals del segle XIX, municipis com Olot, Figueres o Girona van esdevenir pioners a l'Estat espanyol. Aquestes poblacions van ser de les primeres a tenir una plaça de braus permanent. Concretament, Olot va ser el primer municipi de la província de Girona que va disposar d'un emplaçament fix destinat a les corrides, a partir de l'any 1859. En canvi, un segle més tard, durant l'última dècada del segle XX, Tossa de Mar es convertia en el primer municipi antitaurí de tot l'Estat espanyol. Una situació que va acabar amb les aprovacions de les ordenances dels ajuntaments en defensa dels animals. Riudarenes, Vilabertran i Fornells de la Selva van ser dels darrers municipis a tirar endavant la prohibició. L'últim de les comarques gironines va ser Palamós, quan l'any 2008 es va declarar en contra de l'activitat taurina. Tot i això, el punt i final dels toros a Catalunya va arribar definitivament el juliol de 2010, amb l'aprovació del Parlament. Un llarg recorregut que va començar a Tossa de Mar l'any 1989 i que va acabar fa just una setmana a la plaça La Monumental de Barcelona de la mà dels toreros José Tomás i Serafín Marín.
