05 de octubre de 2011
05.10.2011

QUÈ FAREM AMB LES PERSONES AMB DISCAPACITAT A CATALUNYA ?

05.10.2011 | 10:17

L'autor creu que la Generalitat és insensible cap al sector, més enllà de les seves manifestacions en sentit contrari i diu que la prova la tenim ara amb tot aquest enrenou

Sóc pare d'una noia discapacitada intel·lectual que assisteix a un taller ocupacional de la Fundació Ramon Noguera de Girona. En tant que president d'Àngelus, Associació de pares amb fills que assisteixen a diferents centres de la Fundació, en nom d'ells i en el meu propi, vull manifestar l'opinió que tenim els pares respecte a la situació del nostre sector, després d'anunciar fa uns mesos retallades de les subvencions per finançar les places dels nostres fills i filles i ara, la desvergonyida proposta d'aquesta setmana d'ajornar els pagaments , també, per part del Departament de Benestar i Família.
Davant les agressions directes que estan patint els nostres fills per part de la Conselleria, només podem dir:
Com us vàreu atrevir a congelar o rebaixar fins el 4,5% , les subvencions que reben els nostres fills per ser atesos als nostres centres? Sapigueu que congelar /rebaixar les subvencions vol dir no poder donar els serveis que tants esforços ens ha costat aconseguir a Catalunya. La solució que es proposa és: "Augmenteu les ràtios poseu més usuaris a cada grup, poseu més gent a les llars/residències, així estalviareu". Però què esteu dient? Esteu dient als discapacitats intel·lectuals: "tot el que podies aconseguir amb els serveis que et donàvem, ara et costarà més, o no ho aconseguiràs mai"; "tot allò que et feia estar a gust a la feina o a la llar-residència, ara s'ha de rebaixar"; "si eres feliç amb el que tenies, ara ho seràs menys, ja que no tindràs el mateix". Sortosament la nostra Fundació i segur que altres entitats de casa nostra, no fent cas de les recomanacions de la Conselleria, fent equilibris i traïen recursos humans i materials intentaran mantenir la qualitat dels serveis fins no sabem quan.
Semblaria que amb això ja era més que suficient pel malmenat sector, doncs no. Aquest dilluns 26 de setembre, el conseller de Benestar i Família es va reunir amb representants del sector per anunciar-los que no cobrarien res ni el setembre ni l'octubre. Durant la setmana ha anat rectificant fins a tres vegades i finalment ha anunciat que es cobrarà la meitat del setembre (algun dia d'octubre) i l'octubre es regularitzarà tot el sistema (no sé veure si també el deute de setembre). Sobre aquest darrer tema, hem de dir:
Com us heu atrevit? Després de la barroera "retallada", encara no n'heu tingut prou, ara ajorneu els pagaments -només em referiré al que sembla l'última proposta-: es pagarà la meitat del mes de setembre. Quant? A primers d'octubre, segons una última nota informativa del departament. Quin dia? l'1?, el 3? Fixeu-vos que ja estem a l'octubre i encara no s'ha cobrat el setembre.
Com estan les entitats en aquest moment? Doncs, la majoria, sense recursos suficients per pagar nòmines, proveïdors, etc. Tot allò que es paga a final de mes. Tinguem present que són entitats que els seus serveis estan subvencionats, si no cobren, no poden pagar.
Com estaran en un futur si es compleixen les amenaces de la Generalitat? No es pot recórrer al crèdit, tal com està el sector bancari. La sortida només és el tancament, els que hagin pogut aguantar aquest mes que ja s'ha esgotat, no podran aguantar el proper.
El panorama no pot ser més decebedor, no estic exagerant. Suggereixo que si finalment es produeix la suspensió de pagaments parcial per part de l'Administració, s'abaixin portes i es portin les claus de cada centre a las eelegacions del Departament perquè se'n facin càrrec. És molt bonic retallar i més tard, no pagar i... espavileu-vos. No, això no va així. Les entitats de Catalunya, sense ànim de lucre, estan fent un servei subsidiari de l'Administració.
I ara la gran pregunta que ens fem els pares: Per què a nosaltres? També ens preguntem: Els altres, incloent naturalment els polítics en general i els responsables del Govern en particular, aquest mes només cobraran la meitat i a primers del mes següent?, la resposta, naturalment és no. Però encara que fos afirmativa, tampoc estaríem d'acord amb la nostra retallada i no pagament. Som l'últim graó de la societat, el més feble, el més dependent.
No he contestat encara la primera pregunta que ens fem. Per què a nosaltres? I és que en la resposta està el perquè de tot.
Perquè som pocs amb poca incidència en la societat. Perquè els nostres fills i en menor mesura altres col·lectius del tercer sector no tenen capacitat d'anàlisi, de crítica. Perquè depenen de pares i familiars i probablement no haguem estat a l'alçada defensant els seus interessos. Perquè els nostres representants en l'àmbit nacional no hagin sigut suficientment bel·ligerants. Perquè el primer que ens hauria de defensar, la Generalitat, és insensible cap al sector, més enllà de les seves manifestacions en sentit contrari, la prova la tenim ara amb tot aquest enrenou. Perquè la resta de partits de l'oposició tampoc han demostrat interès. Perquè, és molt més fàcil castigar al feble.
Volem fer una crida a tota la societat catalana. Ajudeu-nos, rebel·leu-vos cap a aquesta injustícia, que si les institucions ens abandonen (abandonen els nostres fills que no es poden valdre per si mateixos) no ens abandoneu vosaltres. Ara és el moment de demostrar-nos i demostrar-vos que esteu amb nosaltres, que sou solidaris amb nosaltres, i que com nosaltres creieu que no hi ha dret.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook