La fusió de municipis per estalviar despeses no és una recepta nova. De fet, a la província de Girona hi ha més d'un exemple. Un d'ells el trobem a Forallac, un municipi de la comarca del Baix Empordà que es va constituir formalment el 10 de març del 1977 fruit de la unió dels termes municipals de Fonteta, Peratallada i Vulpellac. Segons el president de la Foeg, Jordi Comas, aquest és un bon exemple per demostrar que una reestructuració de municipis no significa necessàriament una pèrdua d'identitat. "Varen optar per una administració més lògica i no han perdut la identitat", diu.

Durant els anys setanta, la fusió de diversos municipis de la Garrotxa va traduir-se en el naixement de la Vall de Bianya. L'actual alcalde d'aquest municipi on viuen 1.300 persones, Santi Reixach, explica que aquesta fórmula "funciona molt bé" i assegura que l'actual crisi no és culpa dels ajuntaments petits. "Dóna la sensació que el problema és que hi ha massa ajuntaments petits. La solució passa per administrar millor les coses i no per suprimir pobles", assegura.

Un altre exemple d'annexió es va produir a finals dels vuitanta quan la ciutat de Girona va aconseguir que Santa Eugènia de Ter fos agregada al seu terme municipal.

No tot són històries d'èxit. Les annexions de Salt i Sarrià de Ter al terme municipal de Girona van acabar en fracàs. Els dos municipis ja s'havien manifestat en contra de la integració amb la presentació de diversos recursos legals interposats pels veïns. Després d'una dècada de reivindicacions, els dos municipis van recuperar la seva independència el 1983.

Unir esforços

Després de quatre anys de crisi econòmica, la prioritat dels ajuntaments gironins és unitària: cal estalviar. Per aconseguir-ho, cada vegada més consistoris aposten per unir esforços.

És el cas de Llagostera i Sant Feliu de Guíxols, que han inciat una roda de contactes per mancomunar serveis com ara els equipaments esportius però també les llars d'infants, les places de geriatria o fins i tot la policia local. L'alcalde de Llagostera, Fermí Santamaria, té clar el camí per reduir costos. "Hem de compartir infraestructures per reduir costos. El que ja no pot passar més és que en un radi de 20 quilòmetres et trobis amb tantes instal·lacions de les mateixes característiques", diu.

Un altre exemple el trobem a la Selva. L'alcalde d'Anglès, Pere Espinet, ja ha parlat amb diferents batlles de la zona per compartir serveis com ara el centre de dia o la recollida d'escombraries. "Hem de mancomunar perquè si no ho fem, no arribarem a final de mes", conclou.