Com es rebat la percepció que el Govern estalvia en serveis bàsics com l'ensenyament i la salut?

Salut i Ensenyament són els dos pressupostos més grans de la Generalitat, i són els que han tingut menys disminució. Si el govern central exigeix un ajustament determinat -i la ministra Salgado ens exigeix el doble del que fem- hi ha una contradicció quan el PSC, al Parlament, constament ens critica aquesta disminució. L'estructura de l'Estat podria donar a entendre que ell s'ha portat bé i que les causants del dèficit són les autonomies. No és així, els traspassos s'han fet i les partides més grans són les de serveis com salut i ensenyament. Nosaltres hem primat la docència enfront de les obres, que hem deixat d'adjudicar, i no ens fa cap il·lusió, perquè des del 2007 la divergència entre ingressos i despeses era altíssima i s'ha de reorientar.

Així, els que fan classe en barracons, que a Girona són molts, s'han d'oblidar d'edifici per ara?

Tenim una llista de prioritats i de seguida que es pugui adjudicar una obra la seguirem. El ritme serà més lent i ho lamentem molt, però no podem començar obres noves si hem de pagar les que s'han fet.

Vostè va dir que "el docent ha de poder gaudir de la seva professió", però li demana que faci més hores pel mateix sou o que atengui més alumnes amb la mateixa plantilla. Com ho ha de fer?

Em refereixo a la dimensió de la corresponsabilitat social. El docent està fent un servei a la societat i en una època crítica en el camp financer també hem de poder col·laborar, perquè el bé comú passa al davant. Però sense exagerar la sobrecàrrega, amb límits.

Enmig de l'actual context econòmic, com complirà la promesa de reduir el fracàs escolar a la meitat en dues legislatures?

Els recursos són importants però no són determinants per a l'èxit i nosaltres estem treballant per millorar el clima a les aules, la cultura de la perseverança i l'esforç, estem revisant els sistemes d'avaluació i els reforços, simplificant el currículum o ajudant a revisar "els lladres del temps" perquè els centres siguin més eficients.

Amb motiu de l'estudi sobre PISA, va acusar la Fundació Jaume Bofill de "minar la moral dels docents".

S'equivoca quan situa Catalunya a la cua de l'OCDE en integració d'alumnat immigrant?

No, però l'educació és un tema molt complex. Si hi ha conclusions amb resultats que manifesten dificultats, s'han de poder tenir. Ara, també demano que entitats com la Fundació Bofill, a la qual valoro molt per la seva trajectòria i perquè té moltes iniciatives educadores, abordin altres elements més qualitatius. Perquè també s'ha de tenir present la moral i els missatges que es donen.

També van posar en dubte la millora dels resultats perquè es van excloure 150 alumnes repetidors, immigrants i de 3r d'ESO?

La recomanació és que els criteris d'exclusió s'apliquin a un 5% (d'alumnat de 15 anys que s'avalua). Sempre es proposa un centre i un suplent i ens han explicat que va fallar un suplent; l'organització va decidir no suplir-lo i això ho pot haver alterat. Però a Dinamarca i a Luxemburg es va aplicar l'exclusió a un 8,2% d'alumnes, al Canadà a un 6, a Noruega a un 5,9 i als Estats Units a un 5,2. Cap d'aquests països ha quedat exclòs de l'informe, ni han estat invalidats ni qüestionats els seus resultats. O sigui que no es pot interpretar com un maquillatge.

Creu que la Generalitat s'ha de replantejar la política de subvencions a la privada concertada que separa per sexes?

Tenim una llei aprovada pel Parlament que diu que a l'hora d'assignar concerts es prioritzaran els centres amb coeducació i no exclou els d'escola diferenciada; es va optar per no prohibir i per prioritzar la coeducació, i així ho apliquem. Hem d'explicar que es fa en molts països i que, per a determinades famílies, és una opció.

La supressió generalitzada de la sisena hora a primària, qüestió pedagògica o econòmica?

Per mi és una qüestió pedagògica perquè estic molt en la línia d'avançar en el suport personalitzat. També és veritat que, segurament, hauríem tardat un curs més a fer aquesta modificació que portàvem en el programa electoral, per tenir més temps per dialogar i explicar, però les circumstàncies van aconsellar fer-ho aquest any. El model és pedagògic i la qüestió econòmica ha influït en el calendari.

Entén les crítiques per fer decidir l'horari als Consells escolars?

Sí, ho entenc i a Girona ciutat ha portat complicació. Ho lamento, però també és veritat que la conciliació horària necessita la coordinació entre serveis extraescolars i escolars. No va ser passar una pilota, sinó que no volíem imposar uns horaris. Però treballarem fort perquè el curs que ve hi hagi l'acord.

Què més pot dir la Conselleria sobre l'ús del català a l'escola?

Quan els aires bufen de recentralització es tornen a plantejar si han d'existir diferències entre territoris. Deixar que els pares triïn la llengua de l'escola voldria dir tenir una xarxa en català i en castellà, i no ho permetrem perquè ni l'Estatut ni la Llei d'educació ho permeten.

El poeta Joan Margarit deia dimarts a Diari de Girona que "l'aprenentage és un fet dramàtic i no un joc" i "ho hem convertit en una "tontada", amb tot això de l'escola creativa, l'aprendre delectant, etc". Hi està d'acord?

Crec que ho diu d'una manera creativa, per posar un senyal d'alerta. Jo ho diria amb unes altres paraules: l'escola és l'equivalent al treball dels adults, on es creix amb la moral pròpia de l'esforç del treball, la persistència, la disciplina, la renúncia... Durant molts anys també s'ha volgut introduir que l'alumne gaudeixi i tregui el que té dins, incorporant l'aprenentatge des del punt de vista de la creativitat i l'espontaneïtat. La proporció ha de ser equilibrada i entenc que denuncia el desequilibri.

Primer es va qualificar d'autoritat pública els directors i ara toca els mestres. És per una qüestió de principis o de necessitat?

Són les dues coses. L'autoritat del director va ser una bona aposta de la LEC en la qual estàvem tots d'acord. Darrerament havíem tingut incidents, alguns aquí a Girona; en dues setmanes n'hi van haver tres d'importants amb mestres. El mestre quan és funcionari ja és reconegut com a autoritat, però calia fer un pas més perquè afectés tot el conjunt de mestres i el ciutadà sabés que li pot caure una pena molt superior. Ningú pot atemptar contra ningú i les noves generacions han de veure que si un adult falta al respecte a un docent és greu.

A què atribueix la proliferació de conductes violentes i agressions de familiars a docents?

Tenim generalitzada l'educació a tots els col·lectius, independentment de la formació dels pares; hi ha situacions familiars de neguit i certa devaluació del respecte i el reconeixement de l'autoritat.

Com pagaran les despeses de manteniment els centres educatius, havent-los reduït un 10% el pressupost per a aquesta finalitat?

Primer vam tenir una assignació derivada de la pròrroga pressupostària i mensualment, d'aquí a final d'any, anirem tramitant el corresponent a la part final. Pensa que plegant abans les escoles també estalvien energia i es busquen mecanismes per a l'optimització.

Amb aquest objectiu, es plantegen aplicar la jornada intensiva?

Estem experimentant la jornada compactada en diferents centres. I a Girona tenim l'institut d'Hostaric que en fa. El manteniment del rendiment acadèmic, la millora del clima escolar, la coordinació dels serveis comarcals, les despeses energètiques de funcionament del centre i el temps per a la preparació del professorat són elements tinguts en compte en l'estudi de pilotatge. Cap a Setmana Santa tindrem informació.

El retard en pagar els serveis de menjador i de transport s'ha d'assumir com un mal endèmic?

Estem pagant amb el mateix endarreriment que els anys anteriors i ho lamentem perquè la intenció era poder-ho millorar. Fraccionarem els pagaments de manera que ho puguin rebre amb periodicitat.

Hi haurà oposicions el 2012?

El model d'oposicions LOE s'ha acabat enguany, hi havia la previsió de nou temari i nova oferta de places, tal com havíem anat treballant amb el Ministeri. Però aquest ha deixat suspès el projecte de temari i, entre això i la necessitat de congelar l'oferta pública, em temo que amb el canvi de govern a l'Estat tot fa pensar que no n'hi haurà.

Què diria als que han denunciat irregularitats aquest any?

La proporció de presentats per plaça era molt més alta que l'any anterior, amb uns 14 aspirants per vacant i, per tant, el descontentament ha estat molt més gran. Els tribunals s'han fet amb la mateixa seriositat de sempre.

Què diferencia la consellera que va ser amb Jordi Pujol fa 12 anys de l'actual amb Artur Mas?

Hi ha diverses diferències importants. Sóc més gran, tinc més experiència; he conegut l'oposició, he estat set anys en el Parlament com a diputada a l'oposició i crec que això ha completat molt bé la meva formació política i parlamentària; tenia el president Pujol i ara tinc el president Mas, i no pensava ser consellera. La situació ha canviat tant... Només diré una cosa, teníem un nou model de finançament i jo, a Benestar Social, vaig poder doblar el pressupost de la Conselleria en 4 anys. La mateixa voluntat política, ara ens fa augmentar l'oferta però amb ?condicions financeres molt més complexes.