En menys de cinc mesos l'Ajuntament de Blanes ha viscut la baixa dos regidors. No havien passat quatre setmanes des que va ser elegit en la llista de CiU i el sr. Joan Burjachs ja se n'anava a ocupar un càrrec de confiança al Consell Comarcal deixant pas al número sis. Els últims dies d'octubre, s'ha concretat la dimissió de la sra. Judith Llorens ( PSC) per "motius personals". Si en el primer cas, el motiu de la renúncia sembla del tot evident, en el segon s'ha diluït en aquesta formula nebulosa que representen els "motius personals".
En totes les institucions, durant les legislatures, es produeix un nombre significatiu de renúncies per "motius personals". Algunes vegades arribem a conèixer-los: salut, laborals, familiars, etc. Però en la majoria d'ocasions ens quedem sense saber el motiu de la renúncia, envoltats de rumors més o menys certs (o falsos) sobre el veritable motiu. Tot plegat, és una conseqüència més de l'actual sistema de llistes tancades. Un sistema que millorarà remarcablement la nostra qualitat democràtica el dia que esdevingui de llistes obertes.
Amb llistes tancades, un regidor, un diputat, un conseller, un senador, etc. quan dimiteix, d'alguna manera, només se sent amb l'obligació de donar explicacions als companys de partit i al cap de llista que el va escollir. Amb llistes obertes, la connexió i la responsabilitat del polític amb els ciutadans, amb els votants que han posat una creu al costat del seu nom, és molt més directa. Això, hauria de propiciar que si per alguna causa abandona el càrrec, sigui de govern o d'oposició, enmig de la legislatura, es vegi en l'obligació ètica de donar explicacions als seus electors, més enllà dels diplomàtics i críptics "motius personals".
D'aquí a pocs dies votarem un grapat de diputats i senadors. En el cas d'alguna dimissió prematura per "motius personals", sempre podem resignar-nos pensant que Madrid queda un xic lluny. Europa, (que és des d'on actualment ens governen) encara més. Però, als pobles, agrada saber per què algú en qui has confiat que, tot i la crisi, treballarà durant quatre anys per tirar les coses endavant, ho deixa tot just començar.
