L'aplicació d'un impost turístic sobre les pernoctacions no pot fer-se d'avui per demà. Cal disposar del marge suficient perquè no afecti la oferta que ja està contractada i pactada amb els touroperadors de cara a l'any que ve. Les presses per fer caixa del govern no poden malmetre un sector que se n'està sortint i que, avui per avui, és un dels principals motors econòmics del país. A més, la taxa turística, aplicada només a Catalunya, torna a generar un greuge comparatiu més que evident amb la resta de comunitats de l'Estat, especialment les Illes Balears,el País Valencià i Andalusia, totes elles competidores nostres en el mercat turístic interior.

Aquesta taxa ha estat llargament debatuda des de fa temps. A les Illes va ser retirada, tot i que tenia una àmplia capacitat de maniobra, ja que s'aplicava fonamentalment per l'arribada de turistes als aeroports. La pressió dels touroperadors va fer tirar enrere una iniciativa dels socialistes que, quan varen tornar a governar, no hi varen insistir més. Fa molts anys, a Platja d'Aro, es va aplicar una taxa local, que repercutia directament en el rebut de l'IBI. No era una quantitat significativa, però ho pagava tothom. Això va fer possible que l'ajuntament doblés la quantitat recaptada i que els gremis econòmics de la població ho administressin a través de Foment del Turisme, una entitat autònoma municipal presidida per l'alcalde, que delegava en el regidor de Turisme la seva representativitat. Foment del Turisme tenia pressupost propì i realitzava tota la promoció turística del municipi. Aquesta ha estat l'única aplicació pràctica de l'impost turístic, però amb un estatus legal precari. Fa uns 10 anys, el gremi de sales de nit el va denunciar i es va anul·lar. Platja d'Aro va ser l'avantguarda en aquesta matèria i, encara avui, prou que se'n ressent la promoció turística del municipi.

Amb això vull significar que, en el seu moment, la taxe de séjour només es realitzava a nivell local i la seva justificació era la de contribuir al manteniment dels serveis municipals extres que generen els ?visitants (aigües, clavegueram, ordre públic...)

Avui, tal com el govern planteja l'aplicació de la taxa -a banda de precipitada- veiem complicada la seva recaptació i el fet que recaigui únicament a les espatlles dels hotelers. Si hem de ser-hi, som-hi tots; també apartaments i segones residències, que representen un 70% del total de les places existents a la Costa Brava (els hotels, és a dir, les places reglades, representen només el 30 %, és a dir, unes 230.000 de les 750.000 existents, segons l'Observatori de Turisme de Catalunya).

El risc més gran que es contrau en l'aplicació de l'impost turístic és -com ja s'ha anunciat fa ben poc- que els principals touroperadors s'enduguin els clients a altres destins que no apliquen la taxa. És això el que es pretén ? Com que crec que no, l'única solució es que el govern ho tracti amb el sector per intentar arribar a amplis consensos. El més important de tots, que no s'apliqui la temporada que ve. Parlem-ne de cara al 2013.