La població estrangera als municipis de la demarcació de Girona va veure's reduïda durant el 2011 en més de 1.000 persones. Les dificultats econòmiques per les quals passa l'Estat espanyol i l'alta taxa d'atur han provocat que molts dels qui busquen marxar del seu país es replantegin el seu destí. La baixada s'ha centrat principalment en els municipis de la Costa Brava, on tan sols Lloret de Mar va notar un increment notable, passant de 16.503 habitants d'origen estranger a tenir-ne 16.765. La resta de pobles costaners o van mantenir les seves taxes d'estrangers o, en la majoria dels casos, les van veure reduïdes. Blanes, Cadaqués, Calonge, Platja d'Aro, Palamós, Roses o Sant Feliu de Guíxols són alguns dels municipis on va baixar el nombre d'habitants foranis.

El principals motiu de la baixada són els habitants provinents d'Amèrica del Sud, que durant el 2011 van protagonitzar el descens més destacat, ja que tots els països d'aquest continent van veure reduïdes les seves comunitats a la província de Girona. L'altre factor principal va ser el descens del nombre d'habitants procedents de països de la UE, contrastant amb els de l'Europa de l'est, que van continuar augmentant, amb Rússia i Romania com les principals nacionalitats creixents a la demarcació.

El descens generalitzat de ciutadans nascuts al continent sudamericà té com a actors principals Equador, amb una baixada de l'11,72%; Argentina, que va tenir una reducció del 10,80%; i Brasil, amb un 9,42% menys. Als principals països europeus, com França, Alemanya o el Regne Unit el descens es va situar entre el 3 i el 5%. El contrast a aquest descens va ser la comunitat africana, que va passar de 56.166 habitants a la demarcació de Girona, durant el 2010, a tenir-ne 56.889 al 2011. El Marroc, que és el país que més ciutadans estrangers aporta a les comarques gironines, va tenir un creixement d'habitants d'un 1,18%. L'altra regió de procedència que continua incrementant és l'Europa de l'est, destacant per sobre de tot la pujada del 8,67% de la població russa.

Cap poble sense estrangers

La dada curiosa de l'informe presentat aquest mes l'Institut Nacional d'Estadística és que a les comarques gironines no hi ha cap municipi on no hi hagi cap ?estran?ger en el padró oficial. El que en té menys és Pardines, al Ripollès, amb dos habitants de nacionalitat estrangera d'un total de 159, amb un taxa de l'1,26%. A nivell percentual, el següent de la llista amb menys ciutadans nascuts fora de l'Estat espanyol és Vilablareix, al Gironès, que del total de 2.401 empadronats, tan sols 36 no són de nacionalitat espanyola, o el que és el mateix, només un 1,5% dels empadronats són estrangers.

A l'altra banda de la taula s'hi situa Castelló d'Empúries, que tot i haver registrat un descens de la ?població amb passaport no ?espanyol (passant de 6.222 al 2010 als 5.941 del 2011), continua tenint una taxa d'estrangers que frega el 50%. El segueixen municipis com Salt, amb un 42,55%; Lloret de Mar, amb un 41,63%; i Ullà, amb un 39,35%.