Professionals de la docència de Girona van atribuir la conflictivitat present en els instituts a la pròpia complexitat de la societat actual, de la qual els joves n'extreuen patrons de conducta i reprodueixen models. Els docents van reconèixer l'existència d'indisciplina i van coincidir en fer-ne un diagnòstic complex, tant com les possibles solucions, i en alertar que darrera moltes situacions conflictives hi ha l'ús de les xarxes socials d'Internet. És més, un director d'institut va afirmar que més de la meitat de les incidències del seu centre hi estan relacionades.

Ustec·STEs de Girona va organitzar ahir les terceres jornades de reflexió i debat sobre l'educació Secundària, convertides en un fòrum per parlar de convivència i conflicte a les aules. Una conferència de l'escriptor, periodista i exprofessor Antoni Puigverd va obrir la jornada, donant pas a un debat amb el director de l'institut de Montilivi (Girona), Pere Albertí; un professor de l'institut de Palamós, Miquel Àngel Muñiz; i el coordinador de l'Aula Oberta de l'institut Carles Rahola (Girona), Enric Figueres. Tots van coincidir en la necessitat de treballar en equip, fomentar el sentiment de pertinença al centre i marcar unes línes pedagògiques clares per tal d'intentar resoldre una conflictivitat ja habitual, vinculada a un problema que afecta el conjunt de la societat i que, tal com es va anar repetint, està directament relacionada amb el sistema econòmic i social.

Abans, el delegat d'Ustec·STEs Xavier Díez va oferir una introducció històrica. Des del seu punt de vista, en l'actualitat es donen una sèrie de contradiccions que converteixen la secundària en un lloc on topen alumnes que no veuen massa sentit a la seva escolarització, famílies que volen una bona formació per als fills però no hi acaben de creure i professors amb moltes exigències de l'administració. Per Díez, aquests factors deriven en conflicte social.

Més conflicte, menys recursos

El director del Montilivi, Pere Albertí, va exposar una sèrie de problemes comuns per a les direccions d'institut -matisant que depèn de la dimensió del centre, el seu amb 1.680 estudiants i 155 professors-, que va resumir en "una creixent conflictivitat, pocs recursos humans" per cada cop més alumnes i també en una reducció dels recursos destinats a diversitat. Per a ell, la disparitat de condicions de l'alumnat que arriba de primària és un dels factors que més influeixen en la conflictivitat. Albertí va demanar potenciar l'atenció individualitzada i l'orientació a 4rt d'ESO, a més d'introduir educadors socials i lamentar que "es qüestiona moltíssim la tasca dels directors i els docents".

Albertí va posar de manifest un fet que ha detectat a l'institut que dirigeix: en aquests moments -va explicar- entre el 50 i el 60% de les incidències tenen a veure amb xarxes socials com Facebook, a través de les quals es produeixen crítiques, atacs i assetjaments a estudiants. Albertí va considerar que "actualment els temes de drogoaddicció i alcoholisme estan en fase de control, però el tema de les xarxes socials és el més comú".

Per la seva banda, el coordinador de l'Aula Oberta de l'institut Carles Rahola va defensar la necessitat de desvincular diversitat amb conflictivat, cosa que -segons va apuntar- també hauria de fer el professorat. Enric Figueres va explicar que a l'Aula Oberta que coordina "cada cop hi arriben més joves que ho tenen tot", als quals va descriure com alumnes "amb un gran menyspreu per l'esforç, sobreprotegits pels pares i per la societat, amb un comportament individualista i exagerat". Figueres va reclamar per al professorat una "autoritat" i un "reconeixement social" que els permetria resoldre molts problemes.

Posar límits a la classe

A partir de la seva experiència de 17 anys en l'ensenyament, el professor Miquel Àngel Muñiz va assegurar que "la feina més difícil i dura és posar límits a la classe", així com "saber orientar dins una societat tan complexa que valora la imatge, el consum, la immediatesa... els alumnes s'impregnen d'aquesta societat". Des del seu punt de vista, "ser adolescent avui en dia és molt difícil" i, coincidint amb el director del Montilivi, Muñiz va destacar el pes de les xarxes socials en la relació entre alumnes i va explicar que, en l'actualitat, als instituts es produeixen situacions que van des de baralles, indisciplina i agressivitat o amenaces "de paraula o al Facebook". Malgrat això, el professor va concloure que "també hi ha molts alumnes que saben molt bé el que volen i han de lluitar contra els insults, l'aïllament...".