L'

advocat barceloní i del PP Carles Jaume té des d'ahir com a llar una glaçada plaça de braus a la Gran Via Jaume I de Girona. Un edifici de rajola, congelat, que només es posa en marxa quan entra l'Alicia, la presidenta. Al Partit Popular qui té la clau de pas és l'Alícia. Sánchez-Camacho només ho és per a la premsa i per als opositors.

Quan va arribar l'Alícia tot i tohom es va moure. Per quin motiu, Carles Jaume va agrair a la presidenta del PPC, un càrrec orgànic, el seu ascens a un poder institucional com és la Subdelegació del Govern a Girona? Era l'estrena d'un advocat barceloní que es farà càrrec de representar Rajoy -amb perdó de l'Alícia- davant les altres autoritats gironines. I va barrejar el poder orgànic del PP amb l'institucional. A la Casa Popular, és l'Alícia i és qui mana. Va quedar clar.

El ja subdelegat Carles Jaume va agrair a la delegada a Catalunya, Maria Llanos de Luna, que hagués signat el decret que li havia ordenat Alícia Sánchez-Camacho i la seva prolongació, Josep Enric Millo, president del PPC a Girona. Ell, Millo, és qui s'ha encarregat de gestionar el transvasament del fins ara assessor popular des dels passadissos càlids del Parlament.

L'Alícia patrimonialitza totes aquelles quotes de poder territorial que el PPC ha anat aconse?guint per obra i gràcia de l'ascens electoral. Ella és qui tanca pactes amb CiU, qui decideix les Subdelegacions i al voltant de qui s'organitzen tots els rendez-vous que rep el PP a Catalunya. És la superdelegada, la clau de pas del gas popular que controla la calefacció a Catalunya.

Desconec si Carles Jaume pretenia purgar el pecat de ser de Barcelona i venir a subgovernar els gironins. Ai las,quin pecat! però l'Alícia devia estar contenta de sentir com el nou subdelegat citava la seva Blanes natal en la presa de possessió.

"Que Carles Jaume parli de totes les comarques gironines", li devien advertir. La Selva, el Baix Empordà i l'Alt Empordà per tenir costa. Cerdanya, Ripollès, Garrotxa, Pla de l'Estany i Gironès per ser a l'interior. Ni una sola referència a les infraestructures com la N-II, ni a l'aeroport. Ni una menció als problemes d'Empuriabrava i de Santa Margarida.

Conèixer els noms de les comarques és la forma de demostrar que és un funcionari altament qualificat? O citar només les comarques i els seus tòpics associats és el simptoma de la superficialitat en què es mourà el subdelegat sota el poder organicoinstitucional de Sánchez-Camacho?

De moment, ja el tenim i coneix el nom de les comarques i els seus tòpics. Cal descobrir si Carles Jaume podrà fer-se càrrec dels problemes. I si necessitarà esperar que arribi l'Alícia per poder engegar el motor.