Sembla ser que, per fi! el Partit del Govern (CiU) i el PPC han arribat a un principi d'acord sobre el tema de la taxa turística que, segons figura a les esmenes presentades dins la Llei d'acompanyament de pressupostos, no entrarà en vigor fins el mes de novembre d'enguany i, temporalment, amb gratuïtat per certs col·lectius i de forma més reduïda amb caràcter general en quant a les quotes que hauran de pagar els turistes a través dels establiments d'allotjament.

Però el problema rau en el fet que l'esmentat acord es desvia perillosament de la tan assenyada com ferma postura inicial del gremi d'hostaleria gironí.

Si pretenen que les indústries sobrevisquin -em refereixo al sector d'hostaleria de la província de Girona- s'han de mantenir tossuts, forts i ferms sense admetre entrar a negociar cap tipus de taxa i molt menys les condicions, encara que, espantats com estan, els puguin semblar, en realitat cal reconèixer que ho són, menys dures que les inicials.

Cal remarcar que la principal raó per justificar la implantació de la taxa, en realitat l'única amb cert nivell de persuasió, que varen aportar tant el president Artur Mas com el conseller Andreu Mas-Colell en el transcurs de les diferents entrevistes celebrades amb els representants del sector -el conseller ho va arribar a dir àdhuc en el programa Àgora de TV3 -era que la major part dels diners que comptaven recaptar amb aquest impost- perquè aquesta és la vertadera naturalesa d'aquest engendrament, li posin el nom i cognoms que vulguin, anaven destinats a subvencionar la companyia aèria catalana Spanair -70 milions d'euros anuals-.

Aleshores, com diuen els espanyols, "muerto el perro, se acabó la rábia". Atès que a partir d'ara ja no hauran de mantenir aquest sangonera, ja no hi ha cap raó objectiva que justifiqui de forma raonada la creació i aplicació de la maleïda taxa i menys en temps de crisi com la que estan travessant.

En resum, curt i ras. Segueixo convençut que, tal com cada dia podem constatar a través dels diferents mitjans d'informació, l'única solució és imitar el que fan molts col·lectius de professionals carregats de raó -bombers, policies, sanitaris, ensenyament, administratius, pagesos, transport, etcètera-.

Això vol dir que el trist però únic camí que pot salvar el sector turístic és negar-se tossudament i amb totes les conseqüències a qualsevol concessió a les injustes, injustificades i injustificables pretensions de l'Administració, ja que si abracen la taxa, en les condicions que sigui, per molt que ens els hagin millorat, serà la fi de l'hostaleria familiar gironina tant de muntanya com de costa.

I en el supòsit que, fruit de la negociació, aconsegueixin algunes almoines, passarà com si en lloc de matar-los de cinc trets al cor els diguessin que són molt afortunats perquè els liquidarien només d'un sol tret i els perdonarien la vida fins a finals d'any. En tot cas seria: pa per avui i fam per demà. Per un demà molt negre i proper.